La Justícia europea dona la raó a Carles Puigdemont i revoca la decisió del Parlament Europeu de retirar-li la immunitat de la qual gaudeix com a eurodiputat. Una decisió que l'Eurocambra va prendre el 2021 a petició del Tribunal Suprem espanyol perquè pogué ser jutjat a Espanya per l'1 d'Octubre i que ara el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tombat. L'alt tribunal amb seu a Luxemburg dona així la raó a Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, eurodiputats de Junts l'anterior legislatura (2019-2024), i contradiu l'opinió de l'advocat general del TJUE Maciej Szpunar, que el setembre passat va avalar que l'Eurocambra retirés la protecció parlamentària. Així, el tribunal considera, en una sentència coneguda aquest dijous, que el ponent dels suplicatoris —el procés per retirar-los la immunitat— podria percebre's com a no imparcial, un requisit necessari.
El TJUE assenyala en la sentència que el Parlament Europeu té la regla que el ponent del suplicatori de la suspensió de la immunitat d'un eurodiputat ha de ser imparcial: no pot pertànyer al mateix grup polític que el diputat afectat ni tampoc del grup parlamentari que promou el procés. En aquest cas, va ser Angel Dzhambazki, eurodiputat búlgar que pertany al mateix grup a l'Eurocambra que Vox, la qual cosa, segons assenyala el TJUE, no compleix el requisit d'imparcialitat, donat que el partit d'extrema dreta espanyol va promoure el procés legal contra Puigdemont a Espanya —i va ser acusació popular en el judici del procés als dirigents independentistes que han estat jutjats i condemnats.
El suplicatori contra els tres eurodiputats de Junts va començar a l'Eurocambra el novembre del 2020, amb una composició que els juntaires ja van denunciar llavors com a "viciada". El motiu principal és que la figura del ponent va recaure en el Grup Conservador i Reformista Europeu, en què estava enquadrat Vox. En concret, va recaure la responsabilitat sobre el búlgar Angel Dzhambazki. Circumstància que, a parer dels líders independentistes, qüestionava la seva neutralitat del procés. A més, van denunciar que segons el reglament europeu, no es pot suspendre la immunitat d'un diputat si la intenció subjacent en el procediment judicial és "perjudicar l'activitat política del diputat".
En la decisió d'aquest dijous, el TJUE anul·la l'aval del TGUE a la suspensió. "El Tribunal General va cometre un error en declarar que el ponent designat per instruir els suplicatoris de suspensió de la immunitat dels eurodiputats en qüestió formés part del mateix grup polític que els membres de Vox, que va promoure el procés penal d'aquests eurodiputats, era irrellevant a l'hora de percebre la imparcialitat del ponent en qüestió", ha assenyalat el TJUE. En la sentència, l'alt tribunal de Luxemburg també avisa que el TGUE "va passar per alt un element especialment pertinent" per a l'exigència d'imparcialitat: "El 6 de març de 2019, la persona que seria posteriorment designada ponent —dels suplicatoris— va organitzar un acte que comptava amb la intervenció del secretari general de Vox sobre el tema 'Catalunya és Espanya'. Aleshores, Vox ja havia entaulat el procés penal en qüestió", ha detallat el tribunal. "Per tant, l'organització d'aquest acte era indicativa no només del suport a les idees polítiques del partit en qüestió sobre la situació a Catalunya, sinó també d'una posició favorable al processament dels eurodiputats", ha sentenciat.
Llarena manté les ordres de detenció per malversació
Tot plegat remet a la situació penal de Puigdemont, Comín i Ponsatí, processats des del març del 2018 per part del Tribunal Suprem espanyol acusats dels presumptes delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics pel referèndum i la declaració d'independència de l'octubre del 2017. Tenien ordres de detenció per a ser jutjats quan el 2019 tots tres van ser elegits eurodiputats en les eleccions al Parlament Europeu del maig. Llavors, el Suprem va sol·licitar a l'Eurocambra que suspengués la seva immunitat parlamentària, a la qual cosa la cambra legislativa comunitària va accedir en març del 2021. Puigdemont i els exconsellers van presentar un recurs al Tribunal General de la Unió Europea per demanar que anul·lés la decisió, si bé aquest el va desestimar el 2023. Així, els juntaires van recórrer al TJUE, que ara dicta a favor seu. A efectes pràctics, però, la decisió del tribunal de Luxemburg té poc recorregut, perquè els demandants ja no són eurodiputats —en el cas de Comín, perquè no pot agafar l'escó.
Ara mateix, cap dels tres polítics és eurodiputat. El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena s’ha negat a aplicar l’amnistia a Puigdemont i Comín mantenint les ordres de detenció nacionals contra ells per malversació. Tot i que continuen vivint a Bèlgica, Llarena encara no ha reactivat les euroordres. Ponsatí va tornar a Catalunya el març del 2023 arran de la derogació del delicte de sedició. Com que només quedava l’acusació de desobediència, ja no s’exposava a entrar a la presó. La fiscalia vol que se li apliqui l’amnistia, però l’exconsellera continua pendent de judici. Sigui com sigui, Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats i, per tant, la decisió del TJUE sobre el cas del suplicatori no té implicacions en la seva situació judicial actual. En el cas de Comín, va ser elegit de nou diputat en les eleccions europees del 2024, però l’Eurocambra no el reconeix com a tal perquè no ha jurat la Constitució. Des del TJUE han insistit a Comín que ha de seguir la via judicial interna a Espanya per refutar aquesta negativa i intentar aconseguir l’escó a l’Eurocambra.