Charlemagne, la columna sobre afers europeus de The Economist, conclou que Pedro Sánchez necessita un acord “amb els separatistes catalans” —vol dir ERC— en interés de tothom a Espanya, i insinua que una aministia seria adient per desinflamar el conflicte. Si desitja “un govern estable”, afegeix, Sánchez “necessita tenir estabilitat a la regió més rebel”. El setmanari britànic argumenta raons econòmiques, d'imatge i polítiques que fan l’acord interessant “fins i tot per al PP”, si es vol acabar amb la crisi catalana “en la seva forma més aguda”.

Assenyala també que el “pànic” d'alguns sectors a un govern PSOE-Podem amb el concurs d’ERC “és exagerat”, en referència directe a la por de “personalitats del món econòmic” i “la indignació de la premsa de dretes”.

La columna explica que la situació actual “palesa que el bloqueig polític d'Espanya està entrellaçat amb el conflicte sobre la independència de Catalunya”. El preu que cal pagar per desembolicar la troca, diu la columna, “és el diàleg polític amb els separatistes catalans”, més barat que tornar a repetir unes eleccions que poden tornar a sortir per la culata, com les anteriors quatre en quatre anys. Les últimes, convocades per Sánchez per fer un govern “que no depengui dels separatistes”, les qualifica “d’imprudents”.

No hi ha altra sortida que comptar amb els independentistes, conclou. Un primer motiu per fer-ho és aprofitar el fet que, “segons analistes del separatisme, la presó ha persuadit Junqueras de canviar l’estratègia unilateral del 2017 per un pragmatisme a l’estil del Partit Nacional Escocès”. Aquí insinua la conveniència d’una amnistia perquè “si els líders [independentistes] romanen empresonats, qui manarà a Catalunya seran les emocions”, tot afegint benzina a la divisió del moviment independentista en “una lògica de radicalització competitiva”, que és factor d’inestabilitat i afavoreix Carles Puigdemont sobre Oriol Junqueras.

Una altra raó política per desinflamar el conflicte català és aturar el creixement de la ultradreta nacionalista de Vox.

La cartera també és un factor clau. “Catalunya representa una cinquena part del PIB d’Espanya i, malgrat que l’economia catalana resisteix, el conflicte comporta un cost d’oportunitat creixent”, diu. L’última raó per acceptar l’acord i el diàleg amb l’independentisme és la imatge pèssima que representa “la incapacitat d’Espanya de convèncer més de dos milions de persones que tenen futur dins del país”.

The Economist, un setmanari liberal fundat el 1843, és considerada la capçalera més influent del món. Té més d’un milió i mig de subscriptors arreu. La familia Agnelli propietària de Fiat, en controla el 43,4% i els Rothschild el 25%. Els seus articles no van signats.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat