"Vaig córrer Rambla amunt i vaig avisar els policies que havien atropellat al meu fill". D'aquesta manera ha començat un dels relats més colpidors del judici dels atemptats a Barcelona del 17-A.

Javier Martínez, el pare del Xavi, era un dels testimonis més esperats. Però tampoc s'ha escapat de les advertències habituals del jutge Guevara, que li ha recordat que és un testimoni i que es remeti als fets. L'emoció i el relat de reviure aquells moments li han pesat.

Martínez va arribar després de rebre una trucada de la dona. Es va desplaçar amb taxi i va demanar que l'acompanyessin al centre assistencial per retrobar-se amb el seu fill. El silenci descrit és impactant: "No ho oblidaré a la meva vida, més que estar en una església. Em vaig abraçar amb la família i em van dir: 'estan amb el Xavi, l'han atropellat'".

Al cap de mitja hora va arribar la tràgica notícia: al petit l'havien traslladat a l'Hospital Sant Joan de Déu intentant lluitar per la seva vida però li faltava oxigen. El pare ha recordat que "reviure-ho és molt dur" i ha necessitat aturar el seu relat i prendre un got d'aigua. Per això ha demanat posar-se en la pell de les víctimes i aclarir tots els fets i tots els implicats fins al final.

El dia després

El pare ha agraït la tasca dels Mossos, que sempre es van posar del seu costat i van estar disposats a ajudar-lo. Però també ha explicat la duresa de negar-li endur-se el cos del petit per enterrar-lo: "Em van dir que li calia una autòpsia, per a què, si estava sencer, amb un carnet d'identitat i ja l'havia identificat?".

Realment esfereïdor. En aquest moment, la defensa li ha demanat que se centrés en els fets concrets que va viure.

La morbositat del moment

A més, també ha donat altres detalls que mai oblidarà com que la gent feia fotos al petit "a les portes del Liceu, mentre intentaven salvar-lo i es va fer pipí". O que el seu fill "va sortir disparat 50 metres" pel fort impacte.

Martínez ha admès que va veure la furgoneta passar per davant seu el mateix dia dels fets. I ha conclòs el seu relat amb una frase demolidora: "Els somnis, com a pare, es van quedar trencats en el terra de la Rambla".

El preu de la vida d'un nen

El pare diu que no vol diners, li van dir que n'hi donarien i ell es pregunta si hi ha un preu "per pagar la mort d'un fill". A més, assegura que el van "taxar en 150.000 euros".

Un relat directe, però en cap moment Javier Martínez ha perdut el fil de l'argumentació i se l'ha entès perfectament. Perquè assegura que de tot plegat "en vol fer una causa per protegir les dues filles que li queden i que no torni a passar".

A tall d'exemple, lluita per canviar els protocols d'atenció a la víctima o analitzar què va fallar: "Tots hem perdut el meu fill, ja mai sabrem què serà el meu fill, vull que això serveixi per a alguna cosa bona, no per començar una guerra". Javier Martínez es presenta com a acusació particular perquè considera que no s'han fet bé les coses. El jutge, l'ha tallat i ha sentenciat el seu discurs: "Suficient".