Després de 32 mesos de sequera a Catalunya i d'intentar treure's la responsabilitat sobre les actuacions que cal prendre amb les polèmiques sancions als ajuntaments, o desviant totes les culpes a l'Estat, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, s'ha mostrat partidària d'aplicar restriccions als establiments turístics, que a Barcelona fan entre el 8% i el 12% del consum d'aigua. "És cosa de tots, ha d'haver-hi corresponsabilitat", ha afirmat Jordà, que està "convençuda", però, que el gremi d'hotelers, que ja s'ha reunit amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), posarà de la seva part i aplicarà restriccions. 

La consellera també ha lamentat que el conreu de cereal de secà a Catalunya, especialment a zones com l'Empordà, "pràcticament s'ha perdut", i que, si continua sense ploure, afectarà l'olivera, la vinya i l'ametller. "Això va de setmanes", ha afirmat Jordà, que en una entrevista a TV3 aquest divendres ha anunciat que ha demanat al Ministeri d'Agricultura de Luis Planas ajudes directes per la pagesia i una flexibilització de la política agrària. "Hem de cobrir tot el que no cobreixin les assegurances per garantir que cap pagès hagi de plegar", ha afirmat la consellera, que no ha volgut concretar cap xifra. La pèrdua del cultiu de cereal de secà també podria suposar un encariment de la llista de la compra, ja que la manca de cereals encarirà els pinsos per alimentar els animals a les granges, alerta la pagesia. 

Jordà demana a l'Estat finançament i coordinació

Teresa Jordà també ha explicat que cal modernitzar les infraestructures de l'aigua, com el Canal d'Urgell (Lleida), per fer un ús "més eficient" de l'aigua i que la Generalitat està oberta a pactar amb el Govern estatal per fer-ho. "És l'únic canal de l'Estat que no està modernitzat", ha afirmat Jordà, que ha explicat que "és difícil" fer-ho perquè requereix una inversió monetària elevada, de 1.200 milions d'euros, segons va dir el president del govern, Pere Aragonès, aquest dimecres. Segons ha explicat la consellera, la Generalitat té la intenció de posar el 60% del cost per modernitzar el canal, mentre que espera que l'Estat posi el 40% i farà una proposta formal al ministre Luis Planas per a obtenir aquest finançament.

"La coordinació i col·laboració entre administracions és l'única forma per poder-nos-en sortir", segons la consellera, que ha posat com a exemple la cooperació per pal·liar la degradació de les terres de l'Ebre i ha instat a fer el mateix amb el problema per la manca d'aigua. "Cap administració no pot sola, per la meva part tota la predisposició del món, no podem cartejar-nos ni tirar-nos els mobles", ha afirmat Jordà. També ha explicat que té una relació molt directa amb la vicepresidenta del govern estatal i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, amb qui es reunirà el 22 de maig a Madrid. 

Finalment, Teresa Jordà s'ha mostrat crítica amb la Conferència Hidrogràfica de l'Ebre (CHEbro), depenent del ministeri de Ribera, als quals ha retret que no volguessin prendre mesures restrictives amb el consum d'aigua molt abans. "A l'octubre vam tenir una reunió i la seva resposta va ser una mica 'Déu proveirà', i la Moreneta també ens pot ajudar, però la cosa no va d'això", ha ironitzat la consellera, que creu que, si s'haguessin pres mesures abans, ara no hi hauria una restricció "tan severa". Ara mateix, el consum d'aigua està limitat a 230 litres per habitant i dia. "Si no plou, el setembre les zones del Ter i el Fluvià entraran en fase d'emergència", ha afirmat Jordà. També ha explicat que la Generalitat treballa en conreus "més resistents", per fer front a les sequeres.