El pols entre el raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, i la justícia espanyola ha anat teixint una teranyina jurídica tan densa que fins i tot ha acabat rebent el rei de Bèlgica. Si l'octubre de l'any passat el Tribunal Constitucional belga va sentenciar que la llei que protegia el seu monarca des de 1847 és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió, aquest dimarts, el Tribunal d'Apel·lació de Gant ha deixat clar que el Rei tampoc no es pot acollir al rosari d'articles del Codi Penal als quals ha apel·lat la Fiscalia, i que regulen els ultratges cap a ministres, membres de les cambres legislatives, magistrats, membres de la judicatura, o qualsevol altra autoritat o representant de la seguretat. La raó és, segons aquest tribunal, que el Rei ja té la seva pròpia llei -que tot i ser inconstitucional, continua vigent- i que aquests articles del Codi Penal no estan pensats per castigar els delictes contra el monarca.

El resultat ha estat que si a Bèlgica no es poden perseguir les injúries contra el rei de Bèlgica tampoc es poden perseguir les injúries contra el rei d'Espanya. Per tant, no es produeix el requisit de la doble incriminació que exigeix l'euroordre i, definitivament, el raper Valtònyc ha aconseguit derrotar l'Estat espanyol després de més tres anys de persecució des que es va exiliar a Bèlgica el juny del 2018, arran de la condemna de tres anys i mig de presó que se li va imposar per enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces.

Les raons del Tribunal

El text de la sentència adverteix que els articles del Codi Penal als quals feia referència la Fiscalia en el seu recurs -que contemplen la protecció a diferents autoritats polítiques, judicials o membres dels cossos militars, entre altres- no van ser redactats per fer punibles difamacions o calumnies al Rei, atès que les penes són molt inferiors a les previstes a la norma relativa al monarca i que, de fet, ni tan sols se’l cita. A parer del tribunal, sostenir el contrari seria com admetre que els mateixos actes contra la persona del Rei es castigarien dues vegades i de forma diferent, en funció d’aplicar la llei de 1947 o el Codi Penal, la qual cosa seria contrària al principi de legalitat.

 

Més encara. La sentència adverteix que en cas que s'intentès omplir el buit que deixa la decisió del Tribunal Constitucional ampliant l'àmbit dels articles del Codi Penal, "el jutge ocuparia aleshores el lloc del legislador i crearia una nova llei". "Al cap i a la fi, el Codi Penal és d'interpretació restrictiva. La interpretació analògica de la llei penal només és admissible si beneficia l'acusat, la qual cosa no passa en aquest cas", conclou.

La conclusió del tribunal és, per tant, que s’ha de rebutjar l’extradició de Valtònyc perquè no es compleix el requisit de la doble incriminació que imposa la llei. “L’article 1 de la llei de 6 d’abril de 1847 (encara no derogada) ha de ser ignorat pel tribunal penal”, mentre que els articles del Codi Penal que invoca la fiscalia (275, 276, 277, 444, 445, 448 i 449) "tampoc no ofereixen una base legítima per a la doble incriminació, a la llum de la sentència del Tribunal Constitucional ja que aquestes disposicions no pretenen castigar els delictes contra el Rei”, argumenta.

El resultat, de nou és el mateix: guanya Valtònyc el pols.