Espurnes entre Félix Bolaños i Juan Carlos Peinado. La declaració del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts davant el jutge que investiga Begoña Gómez va ser tensa. I amb retrets entre el testimoni i el magistrat. Així queda acreditat en l’àudio de l’interrogatori, al qual ha tingut accés Europa Press. En un moment de la declaració, Peinado li va retreure que estigués recorrent a una “manera de contestar amb evasives” que la Llei d’Enjudiciament Criminal “contempla com negar-se a contestar” i li va recriminar que respongués d’una manera que “no és com s’admet un testimoni en seu judicial”. “Crec, senyoria, que no estic contestant amb evasives en cap cas”, li va contestar el ministre. “Si és una evasiva, no és vostè qui ho ha d’avaluar, és la persona que està dirigint aquest acte processal”, li va recordar el magistrat.
📝 Bolaños es desvincula de la contractació de l’assessora de Begoña Gómez i diu que va ser conforme a la llei
🔎 El jutge que investiga Begoña Gómez torna a la Moncloa per interrogar Bolaños amb la malversació a la diana
Félix Bolaños estava declarant en el marc de la peça separada sobre la contractació de Cristina Álvarez com a assessora de l’esposa del president del govern espanyol en qualitat de personal eventual de la Moncloa. El ministre va testificar perquè entre el juliol del 2018 i el juliol del 2021 va ser secretari general de Presidència. El jutge Peinado també va ser crític amb l’actitud i el posat del ministre durant la testifical: “No sé a què obeeix que esbossi vostè un somriure”, li va etzibar. “Senyoria, m’està resultant molt sorprenent el seu interrogatori, per això he esbossat un somriure”, va justificar Bolaños. El magistrat va replicar que potser seria perquè “no està habituat a un interrogatori”. “Sens dubte que no, és clar”, va reblar el ministre.
“Ho creu o està segur?”
En un altre moment de l’interrogatori, Juan Carlos Peinado va recriminar a Félix Bolaños que respongués amb “cert titubeig” sobre qui va acordar el nomenament d’Alfredo González com a vicesecretari general de Presidència. En aquell moment, era el seu número dos. “Segurament, jo”, va dir. Peinado li va repreguntar si podia afirmar-ho “rotundament” i Bolaños va incidir que es tractava d’un nomenament acordat fa “set anys” i va insistir que “el lògic” era que l’hagués proposat ell. Tot seguit, després d’escoltar la declaració que va fer Alfredo González com a testimoni el febrer, Bolaños va esgrimir que li semblava que les seves explicacions s’ajustaven “bastant” a la “realitat de com es fan els nomenaments”. Ara bé, el jutge es va mostrar disconforme amb la resposta: “Ho creu o està segur? Miri, una cosa són les creences i una altra cosa són els testimonis que han de deixar els testimonis”. “Tot el que ha dit em resulta creïble i em resulta absolutament ajustat a la realitat que jo conec”, va insistir el ministre.
Peinado va advertir Bolaños que podria convocar un acarament amb el vicesecretari general de la Presidència
Sobre el nomenament de Cristina Álvarez, les respostes no van convèncer el jutge, que va arribar a advertir a Bolaños que podia citar-lo novament. “Li torno a preguntar perquè, davant de la discrepància, em veuré obligat en la necessitat de suspendre aquesta diligència i practicar-ne una altra”, va avisar. Es referia a un acarament entre Bolaños i Alfredo González. “És sorprenent la contestació que vostè fa arran del testimoni que va prestar González”, va verbalitzar el jutge. Tanmateix, Bolaños va replicar que no hi havia “cap discrepància” entre ambdues declaracions: “Ell diu i jo dic que els noms de les persones que seran proposats els donen els responsables directes de les persones de qui dependran aquests eventuals. A ell li donen aquest nom per fer la proposta de nomenament i ell el fa. Crec que dic el mateix que ell ha declarat”, va relatar. Alfredo González va assenyalar que ell va proposar el nomenament de Cristina Álvarez, però va puntualitzar que es va limitar a elevar la proposta. Quan li van preguntar qui era el seu superior, va assenyalar directament Bolaños.
“Li demanaré que surti de la sala i reculli la informació”
El jutge també va preguntar a Bolaños si coneixia les “funcions que desenvolupen cadascuna de les persones que treballen amb independència del caràcter de la seva condició de personal” per a la Secretaria General de la Presidència. “No podia saber quina activitat diària tenia cadascun dels treballadors perquè eren entorn de mil persones”, va replicar Bolaños, que li va assenyalar que “sabia les funcions que feien les persones que eren més properes” a ell i amb qui “treballava en el dia a dia”. També es va desmarcar del nomenament de Cristina Álvarez: “No vaig participar pràcticament en cap dels que es van fer en aquella època, pensi que hi va haver un canvi de govern, hi va haver entorn de cent nomenaments eventuals”, va justificar.
Finalment, el jutge va demanar al ministre que sortís del despatx en el qual s’estava fent l’interrogatori perquè recollís “prou informació” per aclarir qui era el responsable de la coordinació del personal del Palau de la Moncloa. “Com que som a la seu d’on es disposa de tots els arxius necessaris per constatar qui és la persona, li demanaré que surti de la sala, nosaltres suspenem la declaració i vostè recull la informació. Ho ha entès?”, li va indicar Juan Carlos Peinado. Uns minuts després, Félix Bolaños li va donar el nom d’aquesta persona, informant-lo que el lloc d’Álvarez pertany al Gabinet de la Presidència del govern espanyol.
“Si amb Begoña Gómez he coincidit molt poc, amb Cristina Álvarez encara menys”
Sobre la seva relació amb Cristina Álvarez, Bolaños va assegurar que la va conèixer “setmanes” o “mesos” després d’incorporar-se a la Moncloa. “La conec una vegada que ja està treballant aquí”, va subratllar. Després del seu nomenament, va coincidir amb ella “sobretot en esdeveniments de naturalesa política” als quals també assistia l’esposa del president del govern espanyol. “Però si amb Begoña he coincidit molt poc, amb la senyora Álvarez encara menys”, va postil·lar. I va negar que s’hagués trobat amb Cristina Álvarez a la Moncloa al·legant que van treballar en “edificis diferents” dins d’un “complex molt ampli”. “Treballen més de 2.000 persones i hi ha almenys quinze edificis diferents”, va concloure.