El Telenotícies de la televisió alemanya, el Tagesschau, ha defensat la sentència que van dictar el tribunals alemanys sobre el president Carles Puigdemont, en el sentit que no hi ha delicte de rebel·lió. Amb una entrevista amb Peter Kraus, professor de Ciències Polítiques Comparades a la Universitat d'Augsburg, especialitzat en el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, el principal canal informatiu alemany ha marcat geoestratègia a l'inici del judici.

"Els tribunals alemanys, que no van extraditar Carles Puigdemont, o que no volien que fos extradit per l'acusació [de rebel·lió], ja van donar la resposta. Aquestes acusacions són una cosa bastant inusual en les democràcies consolidades. Si no s'utilitza la violència per fer una cosa, realment no es pot acusar de rebel·lió. I la violència no va ser utilitzada de cap manera per les persones que van votar [en el referèndum de l'1-O]. Tot al contrari, policies espanyols van colpejar alguns electors. I això no és res que pugui suggerir cap mena de rebel·lió", ha argumentat Kraus.

L'especialista s'ha mostrat molt crític amb el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, a qui acusa d'haver-se espolsat el problema polític de sobre i de traslladar-lo temeràriament a la Justícia. "El govern espanyol encapçalat llavors per Mariano Rajoy va intentar deixar la decisió en mans dels tribunals, quan s'hauria d'haver anat per la via política. En fer això, Rajoy va posar els tribunals en una posició en la qual no poder fer justícia, perquè els conflictes dels quals parlem no són de caràcter legal, perquè no es poden resoldre legalment, sinó que tenen un impacte més profund", assenyala.

Segons Peter Kraus, no es pot analitzar el procés català de forma superficial, perquè s'ha anat covant des de fa molt temps. "Això hauria de ser objecte d'un seguiment més llarg en la història. Els catalans tenen la sensació que no poden participar a Espanya i que estan sotmesos de forma permanent a un règim de majoria que no els dona veu ni vot, i no tenen capacitat d'actuar-hi. Pots imaginar-t'ho d'aquesta manera. Si jugues a futbol en una Lliga on els àrbitres et xiulen sempre a la contra -i aquesta és la percepció que tenen els catalans- pot ser que estigui bé o malament, però intenten crear la seva pròpia Lliga. Això és el que va passar l'1 d'octubre del 2017 d'una forma bastant simbòlica. No hi va haver una secessió real. Va ser un pas simbòlic, que ara serà castigat amb gran vehemència per la part espanyola", resumeix. 

A la pregunta de si es pot arribar a alguna mena de compromís, que és el que Alemanya voldria, l'especialista afirma que la pregunta és si no es fa tard hores d'ara, quan el conflicte ja ha quedat a mans dels tribunals espanyols. "On és la política?", es pregunta, mentre afirma que les posicions catalana i espanyola s'han endurit i que les posicions negociadores corren el risc de perdre suports a les pròximes eleccions. També afirma que la UE va cometre un greu error en no intentar una mediació el 2017.