El Tribunal Europeu de Drets Humans ha desestimat la demanda de l'advocat José María Fuster-Fabra contra Espanya pel cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes durant el Procés. En una decisió publicada aquest dijous, el tribunal amb seu a Estrasburg ha avalat l’actuació dels Mossos. En concret, constata que els informes dels Mossos “estaven relacionats amb la possible comissió d’un delicte” i que “era competència” de la policia catalana investigar. Així, creu que “la ingerència” en el dret a la privacitat “perseguia els objectius legítims de prevenir el desordre i la delinqüència i la protecció dels drets d'altres persones”.
El TEDH ha conclòs que “les raons adduïdes per les autoritats nacionals per justificar la intromissió” són “rellevants i suficients”. A més, assegura que les autoritats han mantingut un “just equilibri entre els interessos públics i privats”. “El tribunal està convençut que la intromissió en el dret del demandant respecte a la seva vida privada era proporcional a l'objectiu legítim perseguit”, rebla la decisió d’Estrasburg, que ha desestimat la demanada de Fuster-Fabra per “infundada”.
El cas contra els Mossos
L’advocat Fuster-Fabra va portar a Estrasburg el cas contra els Mossos per seguiments a personalitats unionistes després que l'Audiència Nacional arxivés la causa el 2019. La causa es va obrir arran de la troballa de diversa documentació policial amb aquests informes, que els Mossos anaven a destruir a la incineradora de Sant Adrià del Besòs el 26 d'octubre del 2017 i que la Policia Nacional va interceptar. L'Audiència va considerar que, en aquest cas, tant la finalitat com els mitjans utilitzats van ser adequats i proporcionals. Tot i això, va decretar el sobreseïment provisional, cosa que podria permetre reobrir-la només en cas que apareguessin nous indicis.
Desestimació del TEDH
El seguiment policial a particulars és una intromissió a la privacitat, però pot estar justificada si "d'acord amb la llei" i és "necessària en una societat democràtica en interès de la seguretat nacional, la seguretat pública i el benestar econòmic del país, per a la prevenció de desordres o crims, la protecció de la salut o la moral, o per a la protecció dels drets i llibertats dels altres", segons la Convenció Europea dels Humans. Davant la denúncia de l'advocat Fuster-Fabra pel seguiment dels Mossos el 2017, el govern espanyol ha al·legat a Estrasburg que la vigilància es va fer d'acord amb la llei. El TEDH ha constatat aquest dijous que els informes específics sobre Fuster-Fabra "estaven relacionats amb la possible comissió d'un delicte (vegeu els apartats 5, 7 i 9 anteriors) i que era "competència" dels Mossos investigar. "El tribunal està convençut que la ingerència va ser d'acord amb la llei".
Un cop determinat que l'objectiu dels Mossos era "legítim", el TEDH analitza si la vigilància va ser "proporcionada". En aquest sentit, la decisió d'Estrasburg ressalta que els tribunals de l'Estat han tingut en compte el "context sociopolític" del moment, els motius dels Mossos per fer la vigilància, l'abast i la duració d'aquesta, així com els mitjans utilitzats". "El 2017 es va produir una situació de tensió a Catalunya amb nombroses manifestacions en què van participar persones amb diferents opinions sobre la potencial independència de la regió, algunes d'elles amb atacs contra els organitzadors", recull la decisió judicial.
A més, la informació recopilada pels Mossos es va obtenir "en espais públics, sense la intercepció de les comunicacions o l'accés a bases de dades". Per això, les diverses instàncies judicials espanyoles que fins ara havien analitzat el cas van descartar "l'existència de cap ordre per seguir el denunciant basada en raons ideològiques o polítiques". El TEDH indica que "la vigilància visual o acústica" és "molt més susceptible d'interferir amb el dret a la privacitat" i que, efectivament, el seguiment dels Mossos va ser "relativament limitat". Per tot plegat, Estrasburg dona la raó a la policia catalana i rebutja que hagi vulnerat el dret a la intimitat de Fuster-Fabra.