Finalment, el Tribunal Constitucional hi accedeix. Amb vuit vots a favor i quatre en contra, el màxim tribunal espanyol procedirà a revisar les fórmules d'acatament utilitzades pels diputats independentistes i d'Unidas Podemos durant la sessió constitutiva del Congrés, el maig de l'any passat. Concretament, els magistrats han admès a tràmit els recursos d'empara que havien presentat el PP i Ciutadans contra la decisió de Meritxell Batet de donar-los per bons.
En aquell ple, el 21 de maig del 2019, els diputats d’ERC van acatar la Constitució amb la fórmula "per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per la República catalana, sí, prometo per imperatiu legal”. La d'Oriol Junqueras va ser diferenciada: "Des del compromís republicà, com a pres polític i per imperatiu legal, sí, prometo". Els de JxCat, una de semblant: “Ho prometo per imperatiu legal amb lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'octubre i al poble de Catalunya”. Alguns diputats d'Unidas Podemos també han fet servir fórmules diferents de les habituals.
Ara, un TC dividit accepta estudiar les queixes de la dreta. El tribunal aprecia en els recursos "una especial transcendència constitucional" perquè aquest assumpte "trascendeix del cas concret i podria tenir unes conseqüències polítiques generals". Per això consideren necessari "aclarir la doctrina" del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. No obstant això, l'alt tribunal sí que s'ha pronunciat en el passat sobre aquest assumpte.
El precedent basc
El Tribunal Constitucional ja havia establert doctrina al respecte l’octubre del 2017, quan va rebutjar un recurs del PP contra la negativa de diputats del Parlament Basc a jurar la Constitució espanyola. Els magistrats van concloure que “no qualsevol acte parlamentari que infringeixi la legalitat del ius in officum parlamentari resulta lesiu del dret fonamental” invocat. Que la Mesa d’Edat del Parlament Basc acceptés aquelles fórmules “no va lesionar el dret de la resta de parlamentaris a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics en relació amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics”. Ara, però, l’alt tribunal considera que hi ha la “necessitat d’aclarir la doctrina” al respecte.