Blindatge contra les recusacions. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat per “unanimitat” els recursos de súplica presentats pel president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili contra la sentència del mateix tribunal que va inadmetre les recusacions presentades contra els magistrats Concepción Espejel i Enrique Arnaldo per la seva proximitat al PP i el seu posicionament contra el procés independentista de Catalunya. Fonts del tribunal informen avui d’aquesta decisió, amb la qual es vol blindar contra tota sospita de falta d’independència dels seus membres i que els deixaria en minoria per resoldre temes cabdals, com van admetre en la resolució.

El desembre passat, la defensa del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig va mantenir el pols per a la recusació dels magistrats del TC Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. Els quatre polítics independentistes van presentar de manera cautelar un recurs de súplica contra la decisió del TC d'inadmetre les recusacions dels dos magistrats, contra els quals també havien presentat recursos els líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem. Tant els polítics condemnats pel Suprem com els exiliats van denunciar les relacions d’Espejel amb el PP i les declaracions d’Arnaldo contra els independentistes catalans. Això no obstant, el TC va refusar "per unanimitat" en una interlocutòria feta pública el passat 15 de desembre totes les recusacions, 33 en total, i va argumentar en un comunicat que defensava la "legitimitat" de tots dos magistrats. El Constitucional sustentà la seva negativa, entre altres raons, en el fet que excloure els dos magistrats deixaria el tribunal “sense quòrum”.

 

Raonament

Avui, en la resolució, el ple indica que confirma “l’extemporaneïtat” de les quatre recusacions presentades, en considerar que els recursos d’empara estaven dirigits al ple i atesa la naturalesa d’aquests, la data d’inici del còmput del termini és la data de publicació en el BOE del nomenament dels magistrats recusats (coincidint amb la seva presa de possessió), moment en què es coneix la composició del tribunal. Hi afegeix que “la necessària pluralitat de perspectives jurídiques que conflueixen en les seves deliberacions i decisions, en estreta correspondència amb el pluralisme polític, es converteix en una senya de la seva pròpia identitat, i no en un condicionament negatiu que afecti la seva imparcialitat”. La renovació del tribunal va ser ben polèmica des de l'inici.

A més, el TC reitera “el caràcter insubstituïble” dels magistrats que conformen el tribunal i que la seva composició “ha de preservar-se enfront dels intents de paralitzar el seu funcionament de la jurisdicció constitucional”. I repeteix que les recusacions que es formulen són “de forma genèrica”, i “amb escrits idèntics i sense argumentar la vinculació de les causes de recusació invocades amb l’objecte del procés i sense que tingui encaix en les causes”. I finalment, indica que “davant la insistència” dels recurrents en les recusacions se’ls remet a la sentència, on sosté que els arguments es mantenen i no queden desvirtuats.

El reclam

L’escrit que ha presentat la defensa dels exiliats, que dirigeix Gonzalo Boye, denuncia que es desestimés la recusació de manera “genèrica”, i sense entrar en els arguments que havien exposat. Denuncia vulneració del dret a una resolució judicial motivada i fonamentada i retreu que a la resolució del TC no es fa referència ni als vincles d’estreta amistat dels recusats amb magistrats implicats en el procés judicial contra l'independentisme, ni a les declaracions públiques que posen de manifest la seva “completa parcialitat”.

Foto principal: la magistrada Concepción Espejel, en assumir el càrrec al TC / Efe