L'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, ha valorat avui la resolució del TC que tomba el recurs perquè el president d'ERC pogués sortir de la presó un cop fos elegit com a eurodiputat. Una resolució esmenada per tres vots particulars que admeten que es va vulnerar el dret a representació política. 

Una resolució que dona en part la raó a Junqueras i Van den Eynde, i que representa una victòria a mitges, una "victòria pírrica", com ha qualificat l'advocat en declaracions als mitjans de comunicació hores després de conèixer la resolució.

Sobre aquest vot particular de tres dels magistrats del TC, que representen el 25% del tribunal, Van den Eynde considera que "estan expressant un dubte significatiu" i que "ens donen la raó perquè diuen que per què s’havien de sacrificar tants drets de Junqueras".

Però això no dona via lliure a l'advocat, que vol pensar molt bé quina via emprèn ara.

Dijous Luxemburg ha de resoldre sobre la immunitat de Junqueras. I si resol favorablement, si el TJUE diu que la immunitat és incompatible amb la sentència, "hi ha una possibilitat que s’interpreti de tal forma que destrueixi la sentència", que la sentència del Tribunal Suprem amb què s'ha condemnat Junqueras a 13 anys de presó caigui pel seu propi pes.

Però encara és d'hora per parlar d'això, i Andreu van den Eynde vol esperar a saber què diu dijous el tribunal de Luxemburg. Si dona la immunitat a Junqueras per ser eurodiputat, es planteja la sortida de la presó. Però l'advocat no vol fer travesses. Ni s'aventura a dir si serà una resolució d'extrems que doni la raó o tombi el recurs. Creu que es quedarà en un punt mitjà. "La immunitat pot tenir efectes immediats segons el que passi dijous, o que sigui a mitjà termini i que serveixi d’argument a tots els recursos que farem".

El recurs de la sentència

Tot això en una setmana intensa en l'àmbit judicial per a Oriol Junqueras. Ahir el seu advocat va presentar l'incident de nul·litat de la sentència. 

 

 

En set punts, Van den Eynde demana que s'anul·li la sentència. Inclou com a arguments la manca de motivació de la pena: "La sentència no explicita les raons per a la imposició de les concretes penes als acusats, fent impossible conèixer el criteri pel qual s'ha superat el mínim legal del marc de la pena atribuïda al delicte aplicat o el motiu de la imposició de diferents penes als condemnats pels mateixos delictes, amb vulneració del dret a obtenir una resolució fundada". 

Però també descriu un cas i un judici totalment "irracional": "En un primer aspecte la irracionalitat es projecta sobre el judici d'intencions atribuït als acusats i les idees d'actuació intencionada i concertada".