Els crims contra la humanitat de la dictadura franquista s’hauran de seguir investigant a l’estranger. A Espanya no es pot. Avui mateix, el Tribunal Constitucional ha inadmès el recurs que havia presentat Gerardo Iglesias, fundador d’Izquierda Unida. Un jutjat d’Oviedo va negar-se a investigar la seva querella contra un funcionari policial de la dictadura per tortures. I el màxim tribunal espanyol ha fet seus els arguments de la justícia ordinària per arxivar-ho: els presumptes delictes han prescrit i, a més, la llei d’amnistia de l’any 77 blinda els repressors franquistes. La decisió del TC ha comptat amb el vot particular de tres magistrats.

Així, per majoria però no per unanimitat, el Tribunal Constitucional ha inadmès a tràmit el recurs d’empara presentat per l’advocat Gerardo Iglesias per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. L'origen: que el jutjat d’instrucció número 4 d’Oviedo no va admetre la seva querella per delictes de lesa humanitat. La denúncia original posava damunt la taula les tortures de les quals va ser víctima els anys 64, 67 i 74 en mans de Pascual Honrado, cap de la brigada politicosocial. Gerardo Iglesias era membre del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i del sindicat Comissions Obreres.

El tribunal d’Oviedo, en interlocutòria el 2018, va justificar l’arxivament de la causa assegurant que els fets denunciats no constituïen delicte de lesa humanitat, i també que havien transcorregut deu anys des de la seva comissió. Aquesta decisió va ser ratificada per l’Audiència Provincial, que aquell mateix setembre va argumentar que s’havia de tenir en compte el principi de legalitat i la prohibició de retroactivitat de les normes sancionadores no favorables.

Avui ha arribat l’aval definitiu del Tribunal Constitucional: no es poden investigar aquestes denúncies. La interlocutòria encara es troba en fase de redacció, però el TC fa seus els arguments previs. Segons informa l’alt tribunal, els arxivaments “s’acomoden al cànon constitucional de l’atipicitat de les conductes denunciades, per la prescripció dels possibles delictes llavors sancionats i la validesa de la llei d’amnistia”.

Aquesta sentència comptarà amb tres vots particulars en contra, els dels magistrats Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i María Luisa Balaguer, que volien analitzar l’abast de la llei d’amnistia de l’any 77. Ara el bloqueig d’Espanya a la investigació dels crims del franquisme pot arribar a Estrasburg. En diverses ocasions, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha recordat que els delictes de lesa humanitat i tortures no prescriuen.

De moment, però, s’han de seguir investigant a l’Argentina.