El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucional la regulació catalana del fracking, que prohibeix aquesta tècnica d'exploració i explotació de jaciments d'hidrocarburs "quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat". El TC estima parcialment un recurs presentat pel govern espanyol contra la Llei 2/2014, de Catalunya. Segons el TC, l'article impugnat, el 167.1, “dóna peu a una interpretació manifestament contrària a la legislació bàsica estatal”.

La sentència del TC assenyala que "les competències autonòmiques sobre ordenació del territori i medi ambient no justifiquen la prohibició del fracking, perquè no pot prevaler sobre la competència exclusiva de l'Estat en matèria de règim miner i energètic i d'ordenació general de l'economia".

El Constitucional recorda en el seu argumentari les sentències que van anul·lar les lleis que prohibien el fracking a Cantàbria, La Rioja i Navarra. El TC ja va resoldre llavors que l'autorització de la fractura hidràulica amb subjecció a requisits tècnics i a la prèvia declaració del seu impacte en el medi ambient són requisits que correspon establir a l'Estat, en virtut de les seves competències tant en matèria de planificació econòmica com en el règim miner i energètic de protecció del medi ambient.

La “prohibició absoluta i incondicionada de la tècnica de la fractura hidràulica en tot el territori” de les citades comunitats autònomes va ser declarada contrària “de manera radical i insalvable” pel que puguin disposar les lleis estatals. Per tot plegat, la llei catalana que prohibeix aquesta tècnica de perforació a Catalunya també ha estat declarada inconstitucional.

El ponent de la sentència ha estat el magistrat Andrés Ollero, un dels nomenats a proposta del PP.

Tres vots en contra

Tres magistrats, però, han votat en contra de la resolució: Joaquim Xiol, Adela Asua Batarrita i Fernando Valdés Dal-Ré. Els tres motiven principalment la seva posició al fet que l'article impugnat de la llei catalana no prohibeix el fracking com entén el ponent, sinó que el circumscriu a certes condicions que li és legítim establir al Govern de la Generalitat. En canvi, les lleis anul·lades de les esmentades comunitats autònomes prohibien directament el fracking.

"El precepte recorregut no prohibeix la utilització del fracking sinó que condiciona la seva utilització en sòl no urbanitzable a la inexistència d'una sèrie d'efectes adversos", raonen Asua i Valdés en el seu vot particular, en què s'adhereixen al que ha redactat Xiol.

Aquest magistrat explica, a més, que la sentència del TC, beneficia arbitràriament la llei estatal perquè es nega a acceptar una interpretació constitucional possible de la regulació catalana. "La presumpció de constitucionalitat que no només és aplicable a la llei estatal", diu.

Xiol afegeix que la sentència "comporta una interpretació de les relacions entre l'Estat i les comunitats autònomes que tendeix a basar-se en el principi de jerarquia i a reformular els criteris fins ara escrupolosament basats en el principi de competència, fonament capital, segons la jurisprudència antiga del Tribunal, de l'Estat autonòmic".

Establiments comercials

Una altra disposició de la llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic de Catalunya que declara inconstitucional l'alt tribunal és la que prohibeix establiments comercials de 800 metres quadrats o més fora de les trames urbanes consolidades.

El TC argumenta que aquesta prohibició ha d'estar justificada "en raons imperioses d'interès general", però assegura que la llei catalana no al·ludeix a cap motiu per limitar tan fortament la implantació d'aquests establiments.