Les decisions judicials adoptades al llarg dels últims dos anys en relació als presos independentistes continuen portant cua i generant controvèrsia a la magistratura. Aquest mateix matí, els jutges del Tribunal Constitucional han discutit i s'han dividit sobre si procedia o no que el Tribunal Suprem prohibís a Jordi Sànchez assistir al seu propi debat d'investidura. Finalment han acabat avalant la decisió, però tres dels seus membres s'hi han manifestat en contra, a través d'un vot particular. 

La primavera de 2018, fracassat l'intent d'investir Carles Puigdmeont, Junts per Catalunya va proposar un candidat alternatiu a la presidència de la Generalitat. Es tractava de Jordi Sànchez. L'expresident de l'ANC -que es trobava en presó preventiva a Soto del Real- va sol·licitar llibertat provisional per poder assistir al ple i defensar la seva investudura. L'argument per donar la raó al Suprem és que el risc de reiteració delictiva passa pel davant del dret de representació política derivada de la seva condició de diputat electe. 

També avala el fet que s'impedís poder fer la sessió d'investidura per videoconferència, perquè "s'havia acordat la suspensió de qualsevol sessió que no fos presencial" perquè "la naturalesa parlamentària del debat d'investidura del president de la Generalitat i la pròpia configuració del procediment per la seva designació exigeixen que el candidat comparegui de manera presencial" i concedir-li no implicava reiteració delictiva. 

Amb tots aquests arguments, desestima el recurs d'empara que va presentar Jordi Sànchez. Amb tot, la sentència emesa avui compta amb el vot particular de tres magistrats. Discrepen del veredicte perquè "el demandant sol·licitava l'autorització exclusivament per poder exercir una facultat del seu càrrec de diputat, com era la defensa i debat de la seva pròpia investidura".