El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara presentat per l'ex presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell contra la sentència del procés que el va condemnar a onze anys i sis mesos de presó per cometre un delicte de sedició . L'Alt Tribunal considera que la seva actuació d'impuls i de donar continuïtat al procés constituent no està protegida per la inviolabilitat. La resolució judicial es va fer pública la setmana passada i avui el TC ha notificat la sentència.
La sentència, de més de 400 pàgines i de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, compta amb dos vots particulars que veuen desproporcionada la pena, però la majoria del ple del TC desestima el recurs de Forcadell i destaca que l'actuació de Forcadell "formava part d'una estratègia concertada" amb la resta de condemnats.
Dos magistrats del Tribunal Constitucional consideren "desproporcionada" la condemna d'onze anys i mig de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell a la sentència del procés del Tribunal Suprem. Es tracta de Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que han emès un vot particular discrepant amb la decisió majoritària del ple del TC, de desestimar el recurs de Forcadell contra la condemna del Suprem. Xiol i Balaguer no veuen proporcionat haver condemnat per sedició Forcadell pel fet d'haver permès la tramitació, debat i votació de les lleis de desconnexió. Els dos magistrats creuen que Forcadell es va "extralimitar", però alerten del "devastador efecte descoratjament" que té la pena sobre el dret de representació política.
Per a aquests dos magistrats, aquestes actuacions podrien ser considerades "com una desobediència al Tribunal Constitucional" o, fins i tot, "utilitzades per a la subsumpció en el delicte de sedició", però no per justificar la condemna imposada. Els dos magistrats creuen que les actuacions de Forcadell "no resultaven suficients per consumar l'aportació delictiva que s'al·lega concertada amb la resta de condemnats per aquest delicte". "S'exigia la concurrència del vot majoritari dels membres de la Mesa i del ple del Parlament, aliè al seu control i funcions parlamentàries", remarquen.
Xiol i Balaguer creuen que no es podia aplicar la prerrogativa d'inviolabilitat a Forcadell, però que calia imposar una pena proporcionada. El vot particular argumenta que no s'ha ponderat prou bé el "superior nivell de protecció contra qualsevol ingerència" que requereix el càrrec de presidenta del Parlament i avisen d'un potencial "efecte descoratjador" en l'exercici del dret de representació política. Els dos magistrats consideren que va haver-hi "extralimitació" en l'exercici d'aquest dret i "rellevància penal de la conducta de la recurrent" així com "gravetat" dels fets, però que "les sancions han d'adequar-se a la gravetat de les infraccions que es castiguen".
La resta del ple
La majoria però avala la sentència del Tribunal Suprem. Els magistrats subratllen que l'expresidenta del Parlament va renunciar "a l'exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies" i que això fa que les seves decisions no estiguessin protegides per la inviolabilitat parlamentària.
El TC declara que l'actuació de Forcadell, "incomplint i desatenent de manera consuma els pronunciaments, advertiments i requeriments d'aquest Tribunal", ha impulsat "la tramitació, el debat i la votació a la Cambra catalana d'iniciatives parlamentàries que tenien per objecte servir de suport i donar continuïtat, eludint els procediments de reforma constitucional, al projecte polític de separació de la Comunitat Autònoma de Catalunya de l'Estat espanyol i de creació d'un estat català independent en forma de república, donant inici a l'anomenat procés constituent".
El Ple subratlla així mateix que l'actuació parlamentària de Forcadell va afavorir que el Parlament se situés en "una posició d'alienitat a l'ordenament constitucional, en actuar com a mer poder de fet, absolutament al marge del Dret i, per tant, amb expressa renúncia a l'exercici de les funcions constitucionals i estatutàries que li són pròpies".
"El legítim exercici d'aquestes funcions és pressupost de la protecció que als membres de la Cambra dispensa la inviolabilitat parlamentària", indica, per després afegir que per això les actuacions de Carme Forcadell, "que han servit de suport a les decisions adoptades per la Cambra, no estan protegides per la inviolabilitat parlamentària en desviar-se manifestament de la finalitat de la prerrogativa”.
A més, la resolució insisteix que l'exprés repudi per part del Parlament de Catalunya al caràcter vinculant de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia que ha de presidir la seva actuació "privava les disposicions i els actes així adoptats de tota presumpció de legitimitat i als que els van impulsar , van tramitar i van aprovar de la possibilitat d'invocar les facultats i les prerrogatives associades a l'exercici de la funció parlamentària".