El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dijous la sentència proposada pel magistrat Ricardo Enríquez sobre el recurs de Vox contra la coneguda com a 'llei Celaá' (LOMLOE) perquè recolzava la norma tret d'en dues qüestions —el rebuig a la segregació de l'alumnat per sexes i en centres d'educació especial—, encarregant al ponent que elabori un nou esborrany que avali sense fissures la llei, segons ha informat la cort de garanties. Vox va impugnar el que considerava "la part més sectària de la llei", la que té relació, segons ells, amb l'ensenyament concertat, l'educació religiosa, l'educació diferenciada i els centres d'educació especial, així com contra el caràcter excloent del castellà com a llengua vehicular.
Enríquez proposava declarar constitucional la Llei Orgànica d'Educació de 2020, excepte els articles que recullen que "els centres sostinguts parcial o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives" i "no separaran l'alumnat pel seu gènere"; i que les administracions garantiran una adequada i equilibrada escolarització de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i disposaran les mesures necessàries "per evitar la segregació de l'alumnat".
Aquest aval parcial incloïa la part de la llei que assenyala que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució espanyola, els estatuts d'autonomia i la normativa aplicable". Ara, després del rebuig del Ple a la seva ponència, Enríquez ha accedit a redactar-ne una de nova que reculli el sentir de la nova majoria progressista del TC (de set magistrats davant quatre), això és, declarar la constitucionalitat de tota la 'llei Celaá'. Una vegada confeccionat aquest segon esborrador, haurà de sotmetre's una altra vegada a l'examen del TC, una cosa que s'espera en les properes setmanes.
Què modifica la llei?
La llei recull les següents modificacions: l'augment de places públiques en l'educació de 0 a 3 anys; l'oferta "suficient" de places públiques; que l'assignatura de Religió no compti per a la nota mitjana; la prohibició que les escoles concertades segreguin per sexe; o la cessió de sòl públic exclusivament a la construcció de centres de titularitat pública.
La LOMLOE també inclou la fixació de l'"excepcionalitat" de la repetició de curs; la inclusió d'una quarta modalitat de batxillerat més general; o la derivació d'alumnes de centres d'Educació Especial a centres ordinaris en el termini de 10 anys. Un ferm opositor a la Llei va ser el sector de la concertada, representada per la Plataforma Más Plurales, que va encapçalar les sis concentracions de protesta contra la Llei durant els mesos de novembre i desembre de 2021.