Nova estirada d'orelles del Tribunal Constitucional al Parlament de Catalunya. En una sentència d'aquest dilluns, la sala primera ha anul·lat un acord de la Mesa del Parlament del febrer i març del 2018 per admetre unes esmenes de la CUP que eren contràries a una altra sentència del TC. D'aquesta manera, els magistrats han estimat el recurs d'empara que havia presentat el grup parlamentari de Ciutadans. L'esmena reclamava la reafirmació de la DUI i no va prosperar.

Es tracta dels acords de la Mesa del 28 de febrer i l'1 de març del 2018 que van admetre a tràmit les esmenes de la CUP a una resolució de JxCat sobre la "restitució de les institucions catalanes". En aquestes esmenes, els anticapitalistes no es donaven per satisfets i reclamaven reafirmar-se en la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre del 2017.

Segons els magistrats del Tribunal Constitucional, el Parlament "ha vulnerat el seu dret (de Ciutadans) a exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis, en relació amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics". A més a més, la sentència remarca que "és patent que les esmenes admeses a tràmit per la Mesa del Parlament entren en frontal contradicció amb allò resolt pel Tribunal Constitucional". En aquesta línia, afegeix que "del seu contingut es despren la insistència en afirmar la sobirania de Catalunya, constituïda en un Estat independent en forma de república, que pretén la seva legitimació en els resultat de l'il·legal referèndum d'autodeterminació".

 

Segons la sala primera del TC, "és manifest que la Mesa de la Cambra i el seu president coneixien que l'admissió a tràmit de les referides iniciatives implicava no respectar allò ordenat per aquest tribunal". En aquesta línia, els magistrats afegeixen que "aquest incompliment es deriva de manera palmària del tenor literal de les esmenes, i va ser així advertit tant pel secretari general i el lletrat major com pels diputats recurrents en empara, en la seva sol·licitud de reconsideració".

L'alt tribunal sosté que, pel que fa a l'esmena transaccional, el president Roger Torrent "tenia el deure de paralitzar el debat i votació en el ple de qualsevol esmena transaccional que anés en contra d'allò resolt en la sentència i interlocutòria".