El Tribunal Constitucional té previst admetre a tràmit el recurs d'empara presentat per Carles Puigdemont la setmana que ve, després que el Tribunal Suprem prengués la decisió de no amnistiar-lo per la malversació que se li imputa del procés. El TC abordarà per primera vegada aquest delicte a la llei d'amnistia i respondrà a la qüestió plantejada pel TS sobre el delicte de desordres públics. A més a més, el Ple també avançarà cap a l'admissió a tràmit de les empares sol·licitades pels exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig després que, a l'anterior conclave, rebutgés l'enfilall de recusacions llançades contra diversos magistrats per intentar apartar-los de les deliberacions sobre l'amnistia en aquests recursos. D'aquesta manera, quedaran admesos a tràmit totes les empares plantejades fins ara per la decisió del Suprem de no aplicar la llei d'amnistia als imputats per malversació del 'procés', en considerar que hi ha "un enriquiment personal o benefici patrimonial" i afectació als interessos econòmics.
Anteriorment, el Constitucional ja va admetre les empares formulades pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, quedant pendents únicament els de Puigdemont, Comín i Puig. Un cop admesos a tràmit, quedaran dues decisions més del TC en relació amb aquestes empares. D'una banda, les mesures cautelars, ja que Junqueras i els altres condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017 demanaven que se'ls aixequés la pena d'inhabilitació; i Puigdemont i Comín que s'aixequessin les ordres nacionals de detenció que pesen contra ells. I, d'altra banda, les sentències, que són el gran assumpte pendent al Constitucional respecte la llei d'amnistia des que el juny passat va dictar la seva primera decisió sobre la norma.
Serà un cop solucionades aquestes dues qüestions quan el TC entri de ple en l'anàlisi de la malversació i la llei d'amnistia i aclareixi el futur immediat de Puigdemont i Junqueras. Però abans, en el Ple de la setmana que ve, farà una primera aproximació a aquest delicte a la sentència que dictarà pel recurs d'inconstitucionalitat presentat per les Corts d'Aragó. Aquest és l'únic recurs d'inconstitucionalitat --dels 16 presentats pel PP i els seus governs i parlaments de les comunitats autònomes, més l'Executiu socialista d'Emiliano García-Page a Castella-la Manxa-- que planteja el debat sobre la malversació. Tot i això, ho fa de forma superficial, i per això avisen que d'aquesta sentència no cal esperar un impacte directe en la situació dels líders independentistes.