El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos presentats per Vox i el PP contra la nova llei de l'avortament i la coneguda com a 'llei trans', respectivament, segons ha informat la cort després del ple celebrat aquest dimarts. El partit d'extrema dreta va impugnar la Llei 1/2023 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs en considerar que "vulnera els principis de llibertat, pluralitat i legalitat, i els drets a la vida, a la igualtat i a la llibertat ideològica". El PP, per la seva part, va impugnar la "llei trans" d'Irene Montero, perquè consideren que "ataca el dret a la protecció de la infància i a la integritat física".

La llei de salut sexual, del febrer passat, va suposar retornar a les menors de 16 i 17 anys el dret a l'avortament sense necessitat de comptar amb permís patern, aspecte sobre el qual el TC no es va pronunciar en resoldre el recurs del PP contra la llei de l'avortament de 2010, perquè el Govern de Mariano Rajoy va suprimir aquest article el 2015. Va ser el mes de maig passat quan el TC va resoldre aquest recurs, un dels més antics, rebutjant les tesis del PP i consagrant la interrupció voluntària de l'embaràs com un dret de la dona a decidir "sense coerció".

El PP, contra la llei trans

Els magistrats també han acordat donar entrada al recurs del PP contra la Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI, després que el maig passat ja admetessin a tràmit la impugnació de Vox a aquesta mateixa norma. El PP al·lega que la 'llei trans' podria lesionar, entre altres, els principis de seguretat jurídica, lliure desenvolupament de la personalitat —en relació amb el dret a la integritat física— o el de protecció de la infància previst en els acords internacionals sobre la matèria, així com el dret a la igualtat.

Els ERO, al ple

Els magistrats també han decidit que sigui el Ple qui assumeixi l'estudi dels recursos presentats pels expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán i altres condemnats pel 'cas ERO', perquè sigui el Ple de la cort de garanties qui assumeixi el seu estudi. La Sala Segona va acordar la setmana passada admetre els recursos dels ERO, en considerar que en aquests moments "no es pot descartar la versemblança de les vulneracions de drets fonamentals al·legades". Van assenyalar a més que "l'assumpte transcendeix del cas concret, pel fet que planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social i que té unes conseqüències polítiques generals".