El Tribunal Constitucional (TC) ha donat l'aval definitiu a la llei de l'avortament aprovada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2010 amb una sentència aprovada en el ple d'aquest dimarts, que rebutja el recurs del PP. Segons les fonts jurídiques, la norma jurídica ha tingut el suport d'una majoria de 7 magistrats —els del bloc progressista— davant 4 —els de l'ala conservadora. En concret, el ple del TC ha desestimat per majoria el recurs d'inconstitucionalitat del grup parlamentari Popular contra la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Hi ha quatre vots particulars discrepants dels magistrats Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa. Per la seva part, la magistrada María Luisa Balaguer ha anunciat un vot particular favorable, segons ha detallat el tribunal.
En la sentència, el TC —amb la vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán Hortes, de ponent— desestima íntegrament el recurs d'inconstitucionalitat presentat per 71 diputats del Partit Popular contra la llei de l'avortament. El tribunal recorda que aquesta Llei va permetre, per primera vegada a l'Estat espanyol, la interrupció voluntària de l'embaràs per decisió lliure de la dona dins de les primeres 14 setmanes de gestació, introduint el denominat “sistema de terminis”, vigent en la majoria dels països de la Unió Europea. Aquest sistema va venir a substituir a l'anterior d'“indicacions”, en què només es permetia en aquells supòsits de risc per a la vida o salut de l'embarassada, violació, o probabilitat que existissin en el fetus greus tares físiques o psíquiques.
El sistema de terminis, constitucional
El tribunal considera que l'aprovació i entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2023 per la qual es va modificar la Llei orgànica 2/2010, no deixa sense objecte aquest recurs, atès que en les sessions plenàries que van tenir lloc els dies 8 i 9 de febrer —amb anterioritat a l'aprovació de la Llei orgànica de reforma— el ple del TC va deliberar tots els punts de fet, les qüestions i fonaments de dret de la demanda i va acordar per majoria desestimar el recurs en la seva integritat. Afegeix que allò que qüestiona la demanda d'inconstitucionalitat del PP amb caràcter principal no és la concreta regulació continguda en la redacció originària de la Llei de 2010, sinó la possibilitat de passar d'un sistema d'indicacions a un altre de terminis, qüestió que continua plenament vigent després de l'entrada en vigor de la Llei de 2023.
El qüestionament global del sistema de terminis, que es fonamenta pels recurrents del PP en l'incompliment del deure estatal de protecció de la vida prenatal protegit per l'article 15 de la Constitució, afecta un dels aspectes capitals del sistema constitucional, i fa particularment necessari un pronunciament del tribunal sobre aquest, segons manifesta el mateix TC. El tribunal considera que "el sistema de terminis és conforme a la Constitució" perquè "reconeix a la dona embarassada l'àmbit raonable d'autodeterminació que requereix l'efectivitat del seu dret fonamental a la integritat física i moral, en connexió amb el seu dret a la dignitat i lliure desenvolupament de la seva personalitat". Drets constitucionals -precisa el TC- que "exigeixen del legislatiu el respecte i reconeixement d'un àmbit de llibertat en el qual la dona pugui adoptar raonablement, de manera autònoma i sense coerció de cap mena, la decisió que consideri més adequada quant a la continuació o no de la gestació".
La protecció de la vida prenatal
En el comunicat del TC on s'avança la resolució, es precisa que el tribunal declara que "el sistema de terminis garanteix el deure estatal de protecció de la vida prenatal", desestimant d'aquesta manera la queixa nuclear dels recurrents, ja que "existeix una limitació gradual dels drets constitucionals de la dona en funció de l'avanç de la gestació i el desenvolupament fisiològic-vital del fetus", així com en atenció a la possible aparició de circumstàncies que impliquen una afectació extraordinària dels drets de la dona, com ara el risc per a la seva vida o salut o la detecció de greus anomalies en el fetus. La resta de les queixes d'inconstitucionalitat, dirigides contra articles específics de la Llei orgànica 2/2010, han resultat igualment desestimades, es precisa.
En relació amb la garantia d'accés efectiu a la interrupció voluntària de l'embaràs, el Tribunal Constitucional recorda que "els poders públics no sols tenen el deure de respectar i no lesionar els drets fonamentals, sinó també l'obligació positiva de garantir la seva efectivitat". L'obligació de les administracions públiques d'assegurar la prestació d'interrupció voluntària de l'embaràs deriva d'aquest deure positiu de vetllar per l'efectivitat dels drets fonamentals, precisa el TC, que afegeix que la seva consolidada doctrina "és concordant" amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans. (TEDH).