Gabriel Rufián i Irene Montero han estrenat aquest dissabte a Nou Barris la seva col·laboració electoral amb un míting marcat pels atacs a Junts, les crítiques al PSOE i la defensa d'una aliança de les esquerres per frenar l'avenç de la dreta i l'extrema dreta. El cap de llista d'Esquerra Republicana al Congrés i la dirigent de Podemos han compartit escenari en un acte amb el lema "Casa, vida, futur", en què han situat l'habitatge i el cost de la vida al centre del debat polític i han reivindicat la necessitat de "sotmetre el PSOE" des de la seva esquerra. Rufián ha carregat especialment contra Junts, a qui ha acusat de votar amb el PP i Vox contra els interessos de la classe treballadora catalana, i ha qualificat de "misèria humana" que es titllés d'"A canvi de res" les negociacions que van permetre els indults als presos polítics.
L'acte ha comptat amb la presència del president d'ERC, Oriol Junqueras, i de la secretària general del partit, Elisenda Alamany, en una convocatòria que marca l'inici públic de la col·laboració entre els republicans i Podemos de cara a les eleccions espanyoles del 29 de novembre. L'acord arriba després del fracàs de les negociacions per articular un Front Ampli de les esquerres espanyoles que inclogués Podemos i les formacions que impulsen l'espai d'Ada Colau. Rufián ha defensat que cal construir espais comuns i optimitzar electoralment les forces progressistes, tot i admetre que no s'ha aconseguit l'aliança més àmplia que volia.
"Fa uns mesos Irene i jo vam quedar i ja vam parlar d'això", ha explicat el dirigent republicà, que ha apuntat que tots dos van coincidir en la necessitat d'impulsar "col·laboracions, espais comuns i optimització electoral". "Això anava de sotmetre el PSOE des de la seva esquerra", ha remarcat. Rufián ha reivindicat la feina parlamentària de les formacions que han donat suport al govern espanyol i ha advertit que, sense la seva pressió, "el vicepresident del govern espanyol seria Albert Rivera". En aquest sentit, ha defensat que ERC i Podemos han estat "els més útils i antifeixistes durant aquests anys" i ha reclamat més força per condicionar les polítiques de Pedro Sánchez.
Rufián acusa Junts de votar contra la classe treballadora
L'habitatge ha estat el principal argument de Rufián per carregar contra Junts. El candidat republicà ha assegurat que hi ha partits que prefereixen "els bitllets a unes claus" i ha assenyalat el PP, Vox i Junts, a més del PSOE quan no és capaç de fer avançar determinades mesures. També ha denunciat que alguns diputats de Junts tenen interessos empresarials en el sector immobiliari i ha qüestionat que votin contra mesures per afrontar la crisi residencial.
"Sabeu per què vaig treure un bitllet de 50 euros a Junts? Perquè hi ha diputats de Junts que tenen empreses immobiliàries, que gestionen habitatges", ha afirmat. Rufián ha acusat la formació independentista de votar reiteradament amb la dreta espanyola contra els interessos de la classe treballadora catalana. "De què serveix treure una bandera d'Espanya, parlar català perfecte, si després votes 44 vegades amb PP i Vox contra els interessos de la classe catalana?", ha preguntat.
El candidat d'ERC ha criticat igualment que Junts, el PP i Vox hagin rebutjat els decrets d'habitatge del govern espanyol, però ha advertit que el PSOE tampoc no pot eludir les seves responsabilitats després de vuit anys al capdavant de la Moncloa. En aquest sentit, ha denunciat la falta d'inspeccions contra els pisos turístics il·legals i ha defensat que construir més habitatge no resol per si sol la crisi si no es limita l'acumulació de propietats i l'especulació. La proposta de Rufián és que un govern progressista impulsés com a primera mesura una llei que es digués "Una família, una casa" i que prohibís l'especulació immobiliària. "Si et vols fer ric, compra't vi o quadres, però no fotis amb l'habitatge", ha etzibat. El republicà ha advertit que l'encariment de l'habitatge expulsa les classes populars de les ciutats i ha reivindicat que el transport públic i els serveis no poden acabar convertint els centres urbans en espais reservats als més rics.
Rufián explota contra "l'a canvi de res"
Un dels moments més contundents del discurs ha arribat quan Rufián ha recuperat la consigna "A canvi de res", que va marcar part del debat polític sobre les negociacions entre l'independentisme i el govern espanyol. El candidat ha titllat de "miserable" l'eslògan i ha denunciat que es fes servir per desacreditar els acords que van permetre que els presos polítics sortissin de la presó. "Quina mena de misèria humana que tu et plantes en un plató, que per primera vegada dorms a casa teva després de quatre anys i dius que ets un venut", ha dit, en una referència als dirigents independentistes que van recuperar la llibertat després dels indults.
Rufián ha defensat que l'independentisme no pot desentendre's de la lluita contra l'extrema dreta i ha rebutjat que els problemes polítics espanyols siguin aliens a Catalunya. "No hi ha una manera correcta de ser català: si comparteixes valors, com la llibertat, la justícia social, l'empatia amb l'altre, ets dels nostres, diguis com et diguis", ha proclamat. També ha carregat contra Aliança Catalana i la seva líder, Sílvia Orriols, a qui ha acusat de fer servir l'odi contra els més vulnerables per ocultar els problemes estructurals. "No ho pots ser odiant la meitat de la teva pàtria", ha afirmat sobre el patriotisme que reivindica Orriols. "El dia que es posi amb els de dalt jo em creuré que ets valenta", ha afegit.
Montero acusa Feijóo de voler dones "sense drets"
Per la seva banda, Irene Montero ha centrat bona part de la intervenció en la defensa dels drets de les dones i en les crítiques al PP. La dirigent de Podemos ha advertit que les propostes de Feijóo sobre el Ministeri d'Igualtat i els drets reproductius suposarien una regressió feminista. "El teu masclisme mata", ha proclamat, abans d'acusar el líder popular de voler "un país de dones sense drets i esclavitzades". Montero ha vinculat el qüestionament dels drets de les dones amb un clima de desprotecció que, segons ha dit, fa que moltes tinguin por de sortir de casa o sentin que han de renunciar a la seva pròpia vida. Per això, ha cridat les dones a mobilitzar-se a les urnes el 29N. "Votar el PP és votar masclisme i violència", ha sentenciat.
La candidata de Podemos també ha defensat que els problemes quotidians de la ciutadania no es poden atribuir a la immigració, sinó que cal assenyalar els interessos econòmics que, segons ella, hi ha darrere l'encariment dels serveis i dels productes bàsics. En aquest sentit, ha contraposat els migrants amb grans empreses sanitàries com Quirón Salut i Ribera Salut, a les quals ha acusat d'allargar les llistes d'espera com a estratègia empresarial, i ha assenyalat Repsol i els beneficis de les grans companyies energètiques en el context de l'encariment dels carburants.
"El problema està en els seus negocis", ha afirmat Montero, que ha acusat les elits econòmiques de promoure l'extrema dreta per protegir els seus interessos. La dirigent de Podemos ha defensat un model que redistribueixi la riquesa i ha contraposat el projecte de les dretes, que ha descrit com una transferència de recursos cap als més rics, amb la proposta de les esquerres de recuperar els diners que, segons ella, es prenen a la ciutadania.
Montero carrega contra el PSOE
Montero també ha criticat el PSOE, a qui ha retret que es limiti a fer discursos contundents contra els poderosos sense transformar les polítiques econòmiques. "El projecte polític del PSOE és tuitejar molt fort contra els de dalt i ja està", ha etzibat. La dirigent ha defensat que no n'hi ha prou de frenar un govern de PP i Vox, sinó que cal qüestionar el funcionament del sistema polític i econòmic. "No n'hi ha prou de parar les dretes, sinó que hem de frenar el sistema polític", ha afirmat.
La candidata de Podemos ha reivindicat també les mobilitzacions dels joves contra el genocidi a Gaza i els problemes del sistema educatiu, i ha defensat mesures com apujar el salari mínim fins als 1.800 euros i reduir la jornada laboral a 30 hores setmanals. "Les cases no són un negoci", ha insistit, en un discurs en què ha reivindicat la pau i ha rebutjat les guerres impulsades per interessos econòmics i energètics. "Ni Gabriel ni jo els fallarem", ha assegurat al final de la intervenció, entre crits de "Sí se puede" del públic.