Esquerra Republicana i Podemos han oficialitzat aquest dilluns una aliança electoral per a les eleccions generals del 29 de novembre que situa Gabriel Rufián i Irene Montero com a protagonistes d'una estratègia compartida per frenar la dreta i l'extrema dreta. L'acord estableix que Podemos contribuirà a la candidatura d'ERC a Catalunya i que Rufián i Montero faran campanya junts, tant per reforçar les opcions dels republicans com per mobilitzar el vot progressista. La decisió, però, obre un nou interrogant sobre el futur del Front Ampli que impulsen Sumar, els Comuns, Izquierda Unida i Más Madrid, que aspiren a construir una candidatura unitària a l'esquerra del PSOE. "Sumar esforços, amb veu pròpia i objectius compartits". Aquest és el lema amb què ERC presenta una entesa que té una lectura política clara: Podemos reconeix Esquerra Republicana com el referent de l'esquerra a Catalunya per plantar cara al bloc reaccionari, una posició que reforça el paper dels republicans en el tauler polític estatal. "Esquerra Republicana i Podemos a Catalunya tenen una responsabilitat clara: defensar Catalunya i la seva gent", assenyala el comunicat conjunt, que considera "indispensable" la col·laboració entre les forces d'esquerres per frenar l'extrema dreta i protegir els drets de la ciutadania.
Què implica l'acord entre ERC i Podemos?
L'entesa es concreta, de moment, en dos compromisos. El primer és la participació de Podemos en la candidatura republicana a Catalunya, on Rufián encapçalarà novament la llista per Barcelona. El segon és la implicació conjunta de Rufián i Irene Montero en actes de campanya, una fórmula que permetrà projectar la col·laboració més enllà de Catalunya.
Encara no s'ha concretat, però, com es traduirà la participació de Podemos en les llistes electorals, ni quants representants de la formació morada s'hi incorporaran o en quines posicions. Tampoc s'ha detallat el calendari dels actes conjunts. La direcció d'ERC havia descartat diumenge que les converses impliquessin necessàriament una coalició electoral formal, i el comunicat d'aquest dilluns manté oberta la fórmula definitiva de col·laboració.
L'acord arriba després que Rufián confirmés que tornaria a presentar-se sota les sigles d'ERC, descartant així la possibilitat de liderar el Front Ampli estatal, una opció que havia alimentat expectatives durant els darrers mesos. Amb aquesta decisió, el dirigent republicà manté la seva vinculació orgànica amb Esquerra, però busca preservar part de la seva aposta per la cooperació entre les esquerres.
La principal conseqüència política de l'entesa és que Podemos i els Comuns podrien acabar defensant candidatures rivals a Catalunya, tot i compartir l'objectiu de frenar un govern del PP i Vox. Els Comuns continuen apostant pel Front Ampli, una coalició d'àmbit estatal en què participen Sumar, Izquierda Unida i Más Madrid, i que aspira també a incorporar Podemos. Mentre Rufián i Montero compartiran escenaris electorals, els Comuns hauran de competir a les urnes contra la candidatura republicana que rebrà el suport de Podemos. Una circumstància que fa més difícil la incorporació de la formació morada al projecte unitari estatal. Els Comuns ja havien expressat diumenge el seu malestar per la decisió de Rufián de mantenir-se sota les sigles d'ERC. Tot i assegurar que respectaven la seva opció, lamentaven que no hagués volgut participar en la construcció d'un Front Ampli d'esquerres i reafirmaven el compromís amb una candidatura d'àmbit estatal.
Crítiques de Martínez Barbero
Aquest dilluns, la coordinadora de Moviment Sumar, Verónica Martínez Barbero, ha aprofundit en aquestes crítiques. "Rufián va estar més d'un any parlant de la unitat de l'esquerra i, entre això i ERC, finalment ha escollit ERC. Respectem la seva decisió, però m'hauria agradat que l'hagués pres abans, perquè no afavoreix l'acord entre les esquerres", ha afirmat en una entrevista a TVE. Martínez Barbero també ha advertit de les contradiccions de Podemos, que continua reclamant primàries obertes per definir el lideratge del Front Ampli mentre negocia la seva pròpia estratègia electoral amb ERC. Malgrat tot, ha insistit que encara és possible arribar a un acord.
Maíllo es resisteix a donar per trencada la unitat
Més conciliador s'ha mostrat el coordinador federal d'Izquierda Unida, Antonio Maíllo, que considera que la decisió de Rufián no ha de representar necessàriament un obstacle insalvable per a la unitat de l'esquerra. En una entrevista a RNE, ha assegurat que sempre havia tingut clar que el dirigent republicà acabaria encapçalant la candidatura d'ERC. "Si manté el que ha dit al llarg del temps sobre una gran aliança, estic convençut que pressionarà perquè hi hagi una sola proposta", ha afirmat Maíllo, tot i advertir que caldrà comprovar si hi ha coherència entre els discursos i els fets. El dirigent d'IU ha rebutjat que el moviment de Rufián trenqui definitivament el projecte unitari i ha defensat un pacte en què "ningú veti ningú". "No hi ha cap altra sortida que arribar a un acord", ha insistit, apel·lant a situar els interessos de la ciutadania per sobre dels partidistes.
El calendari electoral pressiona les esquerres
Tot plegat arriba en una setmana decisiva. El 16 d'octubre s'acaba el termini per registrar les coalicions electorals per al 29N, mentre que el Front Ampli té previst presentar públicament el projecte dissabte 17 d'octubre. Les negociacions continuen obertes, però el marge per arribar a una entesa és cada vegada més reduït. L'aliança entre ERC i Podemos introdueix, a més, un element polític de fons: la relació entre l'esquerra estatal i les esquerres sobiranistes. Amb aquest moviment, Podemos aposta per reforçar ERC a Catalunya, mentre que els Comuns mantenen la voluntat d'articular una alternativa d'àmbit estatal. La incògnita és si aquesta col·laboració serà un primer pas per facilitar una entesa més àmplia o si acabarà consolidant la divisió electoral de l'esquerra alternativa. De moment, Rufián i Montero ja han escollit fer equip, però el Front Ampli encara no ha resolt com encaixar aquesta nova aliança en el seu projecte.