El 18 de desembre del 2019, només 6 mesos després de les investidures de les eleccions municipals, a Montgat una moció de censura feia fora l'alcaldessa d'ERC Rosa Funtané. Ara Funtané és la impulsora d'una mesura contra el transfuguisme que s'aplica per primer cop, des que la va dictar el Tribunal Suprem, en aquest municipi del Maresme.

Junts per Catalunya, PSC, Som Montgat i Cs s'aliaven per formar un nou govern i fer fora ERC, que havia guanyat les eleccions. En el transcurs de les negociacions, el regidor de Cs, necessari per sumar i fer efectiva la moció de censura, deixa el partit i entra al govern com a regidor del grup mixt. El nou acord de govern s'aguantava per un trànsfuga que agafava les competències de Sostenibilitat i Medi Ambient.

En aquell moment la direcció de JxCat al Maresme va desautoritzar el pacte i va anunciar l'obertura d'un expedient disciplinari als tres regidors del partit que hi van donar suport. Però el cert és que Montgat ha tingut un nou govern quatripartit el darrer any i mig, amb una alcaldia compartida per PSC i JxCat.

Ara, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha obligat el govern de Montgat a cessar el regidor trànsfuga. És la primera vegada que això passa des de que l'alt tribunal va dictar una sentència sobre el transfuguisme, que marca la pauta per evitar el joc brut polític entre formacions. ERC va demanar acatar la sentència del Tribunal Suprem i l'alcalde de Montgat, Andreu Absil, no ha tingut cap més remei que cessar el regidor. El cas, juntament amb la sentència, marca un abans i un després en el transfuguisme, sobretot en pobles petits.

ERC Montgat ho va tenir clar des del primer moment i busca la restitució de Rosa Funtané com a alcaldessa. Si el cas acabés als tribunals, no es pot descartar que, amb la jurisprudència del Suprem, s'acabés anul·lant l'acord de govern que va portar a l'alcaldia el PSC y JxCat amb un quatripartit aguantat per un trànsfuga de Ciutadans.

 

 

 

De moment el regidor trànsfuga continua a l'equip de govern, sense competències, a l'espera d'un dictamen de la Diputació de Barcelona per soldre si l'han d'expulsar del govern. L'equip de govern vol saber si ha de marxar o si el poden readmetre. Sense el regidor trànsfuga el govern es quedaria en minoria.

"Això passa a tot arreu", diuen fonts del govern montgatí. "T'aprofites de l'acte i pots provocar un canvi de govern", afegeixen. El transfuguisme, de fet, altera les majories democràtiques i la sentència del Tribunal Suprem pretén impedir aquest tipus de joc brut. Per això el Suprem despulla de competències i remuneracions els regidors que deixen el seu partit per enfortir minories.

Què diu la sentència del Tribunal Suprem

El 27 d'octubre del 2020 el Tribunal Suprem va declarar que els regidors trànsfugues no poden assumir nous càrrecs o retribucions que suposin millores polítiques i econòmiques. A la pràctica, la resolució actua de tallafocs contra conductes poc ètiques que persegueixin més el profit personal que el bé comú o els interessos de la institució i la ciutadania. Sense sous ni càrrecs, passar d'un partit a l'altre per entrar a formar un govern, ja és més complicat. I en aquest sentit la jurisprudència del Suprem actua de tallafoc.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa de Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual fixa com a doctrina que el pas a la condició de regidor no adscrit, com a conseqüència o per raó d'un supòsit de transfuguisme, "impedeix que es assumeixin càrrecs o que percebin retribucions que abans no exercia o percebia i impliquin millores personals, polítiques o econòmiques. Queda exclosa d'aquesta limitació la incorporació a les comissions informatives ".

La Sala declara que l'abast de el límit previst en l'article 73.3.3º de la Llei reguladora de les bases del Règim Local (LRBRL) "s'interpreta en el sentit que les limitacions que imposa el regidor no adscrit no pot afectar els drets polítics i econòmics lligats a l'exercici del mandat representatiu atorgat pels electors com a regidor electe ".

El tribunal interpreta l'article 73.3.3º de la Llei esmentada, en concret, quin abast té que els drets econòmics i polítics de el regidor no adscrit no puguin ser superiors als que li haguessin correspost d'haver estat en el seu grup de procedència.

La intenció del tribunal és clara i ho reflecteix el mateix magistrat que dicta la sentència José Luis Requero, que explica que de l'esmentat article es dedueix una intenció dissuasòria del transfuguisme, idea que recull la doctrina del Tribunal Constitucional i la jurisprudència d'aquesta Sala. Afegeix que és conseqüència de l'Acord del 7 juliol 1998 signat per diversos partits polítics, que va ser renovat el 2006, assentat en la idea que el transfuguisme implica una alteració o falsejament de la representació política, quant suposa una actuació deslleial cap a la voluntat que els ciutadans van manifestar amb els seus vots.

La sentència dissuadeix que el pas a la condició de regidor no adscrit, per incórrer en transfuguisme, suposi un increment o millora de l'estatus, i es pren com a referència aquells beneficis polítics o econòmics diferents dels que suposa la condició de regidor.

Per tant, la sentència afecta els càrrecs que delega l'alcaldia com el de tinent alcalde i integrar-se a la Junta de Govern, i l'assumpció de qualsevol altre càrrec polític.

El cas que motiva la sentència

El Tribunal Suprem ha dictat aquesta sentència arran del cas de transfuguisme que es va produir a l'Ajuntament de Font de la Figuera (València). Després de les eleccions de 24 de maig de 2015, va ser elegit alcalde el candidat de Compromís amb tres vots del seu partit, dues de PSPV-PSOE i un de Ciutadans. El cap de llista d'el PP va obtenir cinc vots (els del seu partit). Sis dies després de l'elecció, la regidora de Ciutadans va demanar el pas a regidora no adscrita. Després va ser nomenada primer tinent d'alcalde amb una retribució de 350 euros al mes; regidora delegada de l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme, Sanitat i Trànsit; membre de les tres comissions informatives municipals; membre de la Junta de Govern Local; representant de la Corporació a l'Assemblea de el Consorci de Bombers de València i a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Emergències de la Generalitat Valenciana amb 42 euros per desplaçament i Tresorera-dipositària, amb retribució de 150 euros al mes.

El cap de llista del PP va recórrer els nomenaments de la regidora no adscrita i un jutjat del Contenciós-Administratiu li va donar la raó a l'anul·lar per considerar provat que els mateixos van ser una compensació per trencar la disciplina del seu partit. La decisió va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de València. Disconforme amb ella, l'Ajuntament de Font de la Figuera va recórrer davant el Tribunal Suprem que ara anul·la la sentència recorreguda exclusivament a la part de la sentència que anul·la la integració de la regidora no adscrita a les comissions informatives.

 

Foto principal, Rosa Funtané ex alcaldessa de Montgat i impulsora de la mesura contra el transfuguisme al municipi