La jutgessa del Jutjat d’Instrucció 3 de Madrid que ha imputat tres excàrrecs del govern de la Comunitat de Madrid presidit per Isabel Díaz Ayuso per les morts a les residències de gent gran durant la pandèmia pels “protocols de la vergonya” que van bloquejar el trasllat de residents amb coronavirus a hospitals ha suspès les declaracions previstes per aquest dilluns perquè els investigats han al·legat que no se’ls havia donat traslladat de les actuacions. Són Carlos Mur (director general de Coordinació Sociosanitària de la Comunitat de Madrid el març del 2020, va ser l’encarregat de signar els protocols de no derivació hospitalària en residències de gent gran durant la primera onada de la covid-19), Francisco Javier Martínez Peromingo (aleshores coordinador del protocol tècnic, era el geriatre que prenia les decisions sobre 47 residències en l’àrea de l’Hospital de Móstoles i, el maig del 2020, va substituir Mur en el càrrec quan va ser cessat) i Antonio Burgueño (exassessor sanitari de la Comunitat de Madrid, va ser l’encarregat d’elaborar el pla de xoc aprovat pel govern de Madrid).
Familiars de les víctimes, convocats per Marea de Residències, 7291: Veritat i Justícia i la Plataforma per la Dignitat de les Persones Grans en Residències (Pladigmare), s’han concentrat des de les onze del matí davant dels Jutjats de Plaza de Castilla, on havien de tenir lloc les declaracions per reclamar justícia i reparació. “En aquesta Espanya, les víctimes i els ciutadans estem al mateix lloc”, s’ha limitat a dir Antonio Burgueño davant dels periodistes a la seva arribada als jutjats. I s’ha trobat amb familiars de les víctimes. “No té res a dir? Aquesta era la meva mare, vostès van col·laborar a matar-la. A què venen avui aquí? Què diran? Alguna vegada diran alguna cosa?”, li ha retret una dona. “Heu de ser valents i assenyalar el veritable culpable”, li ha demanat una altra. I Burgueño ha entrat als jutjats entre crits de “Vergonya! Vergonya!” i “Que diguin la veritat!”.
“Estaven citats per interlocutòria d'1 d'abril. Tanmateix, han plantejat una suspensió i han al·legat que no s'havia donat trasllat de les actuacions. Hem de dir que a nosaltres sí que ens han donat trasllat, les teníem des de fa temps, així que continuem presentant mitjans de prova”, ha relatat a la sortida Eduardo Ranz, un dels advocats dels familiars de les víctimes. Per la seva banda, Alejandra Jacinto, també advocada i exportaveu de Podemos a l'Assemblea de Madrid, ha afegit que aquest moviment ha estat una “estratègia” i una “maniobra dilatòria”.
Una denúncia col·lectiva de 109 familiars i la petició de la Fiscalia per reobrir el cas
El procés judicial s’ha reobert arran d’una denúncia col·lectiva de 109 familiars de víctimes de les residències, coordinada per les entitats Marea de Residències i 7291: Veritat i Justícia, presentada l’octubre del 2024 per un delicte de denegació discriminatòria de l’assistència sanitària. La causa es va arxivar provisionalment fa gairebé tres anys, però el Jutjat d’Instrucció 3 de Madrid va decidir reobrir-la el passat 1 d’abril a petició de la Fiscalia Provincial de Madrid després de la denúncia col·lectiva de les víctimes. De fet, en els últims mesos, diversos familiars de morts en les residències de gent gran han anat a declarar davant de la Fiscalia per relatar els fets. De moment, Isabel Díaz Ayuso ha evitat pronunciar-se i ha llançat pilotes fora: “És un assumpte que estava arxivat fa tres anys, ara la Fiscalia ha canviat de criteri i ha decidit reobrir-lo i és tota la informació que tinc”, va contestar el divendres, hores després de conèixer-se la imputació, en ser preguntada per aquesta qüestió.
La denegació discriminatòria de l’assistència sanitària, prevista a l’article 511 del Codi Penal, al·ludeix al “particular encarregat d’un servei públic” que “denega a una persona una prestació a la qual tingui dret per raó de la seva ideologia, religió o creences, la seva situació familiar, pertinença a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, edat, orientació o identitat sexual o de gènere, raons de gènere, d’aporofòbia o d’exclusió social, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat”. Està castigada amb penes de presó de sis mesos a dos anys, de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’un a tres anys.
“Els demanem que expliquin la veritat i revelin quina va ser la implicació d’Ayuso”
“Estem convençudes que la responsabilitat penal i política no s’atura en Mur i Peromingo. Per això, malgrat que en qualitat d’investigats no estan obligats a dir la veritat, els demanem que l’expliquin i revelin quina va ser la implicació de l’aleshores conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, i de la mateixa Ayuso en les decisions adoptades pel govern regional que van tenir un impacte brutal en la vida de molts residents”, van verbalitzar divendres Marea de Residències i 7291: Veritat i Justícia en un comunicat conjunt.
El Jutjat d’Instrucció Número 3 de Madrid ha estat el primer a acceptar la sol·licitud de la Fiscalia i reobrir una causa sobreseguda prèviament. Una desena de jutjats han acordat fins ara mantenir l’arxivament dictat al seu dia, en contra del criteri del Ministeri Públic. A més dels procediments que van sorgir amb la denúncia col·lectiva, hi ha altres familiars de residents morts que van presentar les seves pròpies querelles directament. En total, hi ha 92 procediments relacionats amb denúncies o querelles denunciant la denegació discriminatòria de l’assistència sanitària.