Fins a set recursos s'havien presentat contra els indults als presos polítics. Però tots ells, també els del PP, Vox i Ciutadans, han quedat en paper mullat. Aquest dijous, la sala tercera del Tribunal Suprem ha conclòs les deliberacions sobre les al·legacions que havia formulat l'Advocacia de l'Estat. I li ha donat la raó. Tots els recursos han estat tombats perquè cap dels recurrents estava legitimat per presentar-los. D'aquesta manera, els magistrats han tirat per terra l'estratègia judicial de la dreta i l'extrema dreta per revocar la mesura de gràcia i, de facto, han donat via lliure als indults. La decisió arriba set mesos després que sortissin en llibertat.
Concretament, la sala contenciosa administrativa ha decidit per majoria estimar la manca de legitimació activa "en tots i cadascun dels recursos interposats". Se n'havien presentat set: l'associació Convivencia Cívica Catalana; els dirigents de Ciutadans Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; Vox com a partit; el PP com a partit; els diputats i exdiputats del Parlament pel PP Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán; l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, i l'associació Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén.
El reconeixement o no de la legitimitat era el primer dels passos. Segons la doctrina del Tribunal Suprem, els partits polítics no estan legitimats en aquesta mena de recursos. El problema era Vox, que també va ser acusació popular al judici de l'1-O. Finalment, però, tampoc ha esta estimat el seu recurs.
En ser rebutjada la legitimació dels recurrents, el Tribunal Suprem ni tan sols haurà d'entrar en el fons de la qüestió; és a dir, no s'haurà de pronunciar sobre si els indults van ser concedits correctament pel govern espanyol o no. Avui només s'ha conegut la decisió. En els pròximes dies el Tribunal Suprem donarà a conéixer el contingut íntegre de les interlocutòries i, per tant, els seus arguments.
Informe contrari del Suprem
En el seu moment, el Tribunal Suprem es va posicionar en contra de la concessió dels indults. En el seu informe, que era preceptiu però no vinculant, el tribunal sentenciador considerava que no s'havia vulnerat el principi de proporcionalitat de les penes a què van ser condemnats, que no hi havia prova o indici de penediment per part d'ells i que els arguments en què es basaven les diverses peticions d'indults realitzades per tercers desenfocaven el sentit de l'indult perquè dibuixaven una responsabilitat penal col·lectiva i, a més, pretenien que el govern espanyol corregís la sentència dictada pel Tribunal Suprem.
Fins i tot el president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va arribar a parlar-ne públicament. "Un indult, quan no hi ha concòrdia, és difícil d'acceptar", advertia Lesmes en les setmanes prèvies a la concessió de la mesura de gràcia.