El govern espanyol ha informat que ha entregat aquest dimecres al Tribunal Suprem la llista de les 163.355 persones nacionalitzades a través de la llei de nets. L'alt tribunal espanyol vol treure'ls del cens i que no puguin votar en les pròximes eleccions generals del 29 de novembre, tal com li ha reclamat Vox. L'Advocacia de l'Estat ha sol·licitat a la Sala Tercera del Tribunal Suprem que, en incloure dades sensibles de caràcter personal, declari la llista com reservada per a evitar que "les parts d'ideologia ultradretana puguin fer un ús maliciós o il·legítim d'aquesta informació", segons fonts del govern de Pedro Sánchez.
La decisió de l'alt tribunal espanyol ha obligat l'administració a revisar els expedients de les desenes de milers de nacionalitzats, ja que només podran votar els qui aconsegueixin demostrar que els seus avantpassats van ser perseguits políticament i que per això es van exiliar durant la Guerra Civil o la dictadura franquista. Aquesta comprovació s'ha de fer via certificat del consolat, on s'està treballant contra rellotge i amb reforç de personal per ubicar els respectius expedients i realitzar les comprovacions. El govern de Pedro Sánchez ha avisat que és molt difícil arribar-hi davant la proximitat dels comicis. Ara per ara, només un miler de nacionalitzats el tenen, segons dades d'Exteriors aportades pel citat diari.
Així mateix, malgrat la nacionalització, poder votar depèn també que estiguin inscrits en el cens electoral per a residents a l'exterior o CERA. No tots els 160.000 ho estan, només uns 38.188, ja que per entrar en aquest cens fa falta un altre tràmit burocràtic més: inscriure's en el Registre de Matrícula Consular. En un informe del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de fet, s'assenyala que molta gent que demana la nacionalitat via llei de nets ho fa per motius d'identitat familiar, vincle afectiu o per reparació de la memòria, però que després no arriben a inscriure's en el cens per poder votar a Espanya.
Recopilació de dades
S'informa que el Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació ha coordinat la labor que realitzaven els consolats per al treball de revisió dels processos de nacionalització en les diferents oficines consulars, i ha autoritzat la contractació de totes les assistències tècniques sol·licitades per a culminar aquest treball en el termini assenyalat. El primer telegrama amb instruccions d'aquest ministeri a les oficines consulars per a recaptar la informació es va enviar el 15 de setembre, després de rebre la notificació el 14 de setembre.
També es detalla que el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va enviar a l'Oficina del Cens Electoral ja el passat 15 d'octubre la llista de 76.600 persones que consten en DICIREG (Registre Civil digital) com nacionalitzades d'acord amb els supòsits de la Llei de Memòria Democràtica, que és l'única informació que constava en aquest departament. L'Oficina del Cens va remetre aquesta llista al Suprem el 21 d'octubre.
A més, es recorda que les persones incloses en les llistes van veure reconeguda la nacionalitat espanyola acollint-se al procediment previst en la Llei de Memòria Democràtica, aprovada en el Congrés dels Diputats en 2022, i a la instrucció que aclaria aquest procediment i reconeixia la presumpció d'exili. Es tracta de requisits i procediments idèntics als establerts després de la Llei de Memòria Històrica de 2007, que es van aplicar amb plena normalitat i sense ser qüestionats. "Estant en vigor, s'han celebrat multitud de processos electorals", s'afirma.
Menys del 0,06% dels vots
Des del govern espanyol es detalla que aplicant els nivells habituals de participació exterior, l'impacte potencial de 163.355 persones, si totes estiguessin en el Cens d'Espanyols Residents en l'Exterior, seria de menys de 14.000 vots a repartir entre 52 circumscripcions. Això suposa, aproximadament, menys del 0,06% dels vots emesos en les generals de 2023.
S'assegura que "la incidència real seria encara menor", ja que la llista inclou persones que no estan en el cens electoral de residents absents (CERA), com ara menors o persones que han mort.
El Suprem paralitza el dret a vot pels recursos de Vox i Iustitia Europa
El litigi va començar amb els recursos presentats per Iustitia Europa i Vox, i el Suprem va acceptar suspendre cautelarment el dret a vot dels nous nacionalitzats. El Defensor del Poble va posar un recurs davant del Tribunal Constitucional contra aquesta decisió, però l'òrgan de garanties va rebutjar fa una setmana admetre'l a tràmit. El motiu va ser que el recurs era prematur perquè encara no s'ha esgotat la via de la jurisdicció ordinària. Va ser amb majoria de deu a dos, amb el vot particular de dos magistrats progressistes. L'anomenada llei de nets, inclosa en la llei de memòria democràtica, va obrir la porta de la nacionalitat espanyola als fills i nets d'exiliats per raons "polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual". Pocs dies es va publicar una instrucció que assenyalava que es presumiria la condició d'exiliat als qui van sortir del país entre 1936 i 1955, amb la qual cosa ja no era necessari documentar les raons de l'exili.