El govern espanyol entrega aquest dimecres al Tribunal Suprem la llista de les 163.020 persones nacionalitzades a través de la llei de nets. L'alt tribunal espanyol vol treure'ls del cens i que no puguin votar en les pròximes eleccions generals del 29 de novembre. Segons han assenyalat fonts de l'Executiu de Pedro Sánchez a elDiario.es, els ministeris de Presidència i Justícia, a càrrec de Félix Bolaños, i d'Exteriors, amb José Manuel Albares al capdavant, traslladaran els documents requerits per ordre judicial al llarg del dia, quan es compleix la data límit imposada pel Suprem.
La decisió de l'alt tribunal espanyol ha obligat l'administració a revisar els expedients de les desenes de milers de nacionalitzats, ja que només podran votar els qui aconsegueixin demostrar que els seus avantpassats van ser perseguits políticament i que per això es van exiliar durant la Guerra Civil o la dictadura franquista. Aquesta comprovació s'ha de fer via certificat del consolat, on s'està treballant contra rellotge i amb reforç de personal per ubicar els respectius expedients i realitzar les comprovacions. El govern de Pedro Sánchez ha avisat que és molt difícil arribar-hi davant la proximitat dels comicis. Ara per ara, només un miler de nacionalitzats el tenen, segons dades d'Exteriors aportades pel citat diari.
Així mateix, malgrat la nacionalització, poder votar depèn també que estiguin inscrits en el cens electoral per a residents a l'exterior o CERA. No tots els 160.000 ho estan, només uns 38.188, ja que per entrar en aquest cens fa falta un altre tràmit burocràtic més: inscriure's en el Registre de Matrícula Consular. En un informe del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de fet, s'assenyala que molta gent que demana la nacionalitat via llei de nets ho fa per motius d'identitat familiar, vincle afectiu o per reparació de la memòria, però que després no arriben a inscriure's en el cens per poder votar a Espanya.
El Suprem paralitza el dret a vot dels nous nacionalitzats després dels recursos de Vox i Iustitia Europa
Després dels recursos presentats a la justícia de Iustitia Europa i Vox, el Suprem va acordar suspendre cautelarment el dret a vot dels nous nacionalitzats. El Defensor del Poble va posar un recurs davant del Tribunal Constitucional contra aquesta decisió, però l'òrgan de garanties va rebutjar fa una setmana admetre'l a tràmit. El motiu va ser que el recurs era prematur perquè encara no s'ha esgotat la via de la jurisdicció ordinària. Va ser amb majoria de deu a dos, amb el vot particular de dos magistrats progressistes. L'anomenada llei de nets, inclosa en la llei de memòria democràtica, va obrir la porta de la nacionalitat espanyola als fills i nets d'exiliats per raons "polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual". Pocs dies es va publicar una instrucció que assenyalava que es presumiria la condició d'exiliat als qui van sortir del país entre 1936 i 1955, amb la qual cosa ja no era necessari documentar les raons de l'exili.