Protegit. I sense ser investigat. El Tribunal Suprem ha inadmès una querella contra Joan Carles I per cinc delictes contra la Hisenda Pública presentada per jutges del Tribunal Suprem jubilats i fiscals anticorrupció retirats que sostenien que el rei emèrit hauria comès cinc delictes fiscals relacionats amb rendes i donacions no declarades. L’Alt Tribunal, en una interlocutòria del qual ha estat ponent Manuel Marchena, avala així el criteri de la Fiscalia, que es va oposar a l’admissió de la querella, al·legant que els fets no són constitutius de delicte, estan prescrits o han estat regularitzats. Fonamentalment, s’escuda en el fet que la querella no aporta noves dades, proves ni documents que justifiquin reobrir una investigació “exhaustiva” que la Fiscalia va arxivar el maig del 2022 de manera “raonada i congruent”. El Suprem subratlla que els arguments pels quals la Fiscalia va justificar la decisió d’arxivar les diligències obertes el 2020 són “raonables, coherents amb el resultat de les investigacions i tanquen la porta a l’obertura d’una investigació judicial”.
📝 Exjutges del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals
📝 La Fiscalia demana arxivar la querella d'exmagistrats contra Joan Carles I per delictes fiscals
Els impulsors de la querella, entre els quals hi ha els jutges Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín o els fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, van argüir que les regularitzacions tributàries del rei emèrit no complien els requisits legals per exonerar la responsabilitat penal i que els delictes no haurien prescrit, donat que eren fets agreujats per la utilització d’estructures opaques a l’estranger. Tanmateix, fa tres anys, la Fiscalia del Suprem va arxivar la investigació perquè va entendre que Joan Carles I havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. Ara, el Suprem considera que no ha canviat res des d’aleshores i conclou que la regularització va tenir efectes exoneradors perquè es va fer abans que tingués un coneixement formal de les infraccions fiscals.
“Un decret d’arxivament no pot ser reformatat per fer-lo dir el que no diu”
A la interlocutòria, el Suprem argumenta que la “selecció fragmentada i interessada” del decret d’arxivament de la Fiscalia “no pot ser ara la causa determinant de l’obertura d’un procés penal” contra Joan Carles I, ja que, en termes jurídics, “no ha canviat res tres anys després per alçar la raonada i congruent decisió” de la Fiscalia. “Un decret d’arxivament no pot ser reformatat per fer-lo dir el que no diu, per transmutar les raons del tancament d’una exhaustiva investigació en motius per a l’obertura d’una causa penal”, rebla la interlocutòria redactada per Manuel Marchena. Així mateix, el Suprem assenyala que admetre la querella suposaria “convertir els querellants en entusiastes valedors d’uns interessos tributaris que ja han estat satisfets” i perseguir uns fets que el Ministeri Fiscal “considera que conceptualment no són ja constitutius de delicte”.
A la seva argumentació, la Sala Penal del Suprem al·ludeix a la “imprecisió” i la “falta de claredat” que la Fiscalia va apreciar en el relat de fets de la querella i a un relat “comprimit i incomplet”. “Aquestes dificultats formals es fan encara més intenses en vista de l’absència de tota aportació documental que pugui recolzar els fets imputats”, justifica la interlocutòria. “El relat fàctic es limita a una glossa crítica de les decisions de la Fiscalia, sense contrarestar els arguments que van fonamentar l’arxivament amb algun suport documental de contrast”, afegeix. Finalment, l’Alt Tribunal esgrimeix que els querellants “no rebaten cap” de les raons que van motivar l’arxivament de les diligències de la Fiscalia, sinó que “es limiten a instar a aquesta Sala que repeteixi la investigació i que reclami tots els documents que han donat suport a la decisió d’arxivament del Fiscal”.
Ingressos multimilionaris de Joan Carles I a través d’una fundació
Concretament, la querella denunciava uns ingressos multimilionaris per part del rei emèrit a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carlos de Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d’euros per serveis privats de Joan Carles I i de l’exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions dels exercicis fiscals del 2014 al 2018 per evitar la sanció. Els denunciants van assegurar que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l’emèrit que s’havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van replicar que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions. I el Suprem, igual que la Fiscalia, dona per bona aquesta versió i continuarà sense investigar el rei emèrit.