La Sala especial - formada per dotze magistrats del Tribunal Suprem i regulada en l'article 61 de la Llei orgànica del Poder Judicial- ha acordat aquest dilluns la inadmissió a tràmit de la querella formulada per Jaume Asens, líder dels Comuns, contra el president de la sala penal del Tribunal Suprem, Andrés Martínez Arrieta, per delicte de revelació de secrets, en concloure, d'acord amb l'informe del Ministeri Fiscal, que els fets "no són constitutius de delicte". Asens va denunciar Martínez Arrieta perquè en una conferència en el Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM), el passat 18 de novembre, va afirmar, de forma literal: "I, amb això, senyors, concloc perquè haig de posar la sentència del fiscal general de l'Estat".
Per als Comuns, amb aquesta afirmació el president del Suprem hauria revelat que assumia la redacció de la sentència, quan inicialment l'havia de fer la progressista Susana Polo i, per tant, revelava una condemna, tal com al final així va ser. En la querella, s'afirma que Martínez Arrieta va dir la frase "en to jocós i va provocar una sonora riallada col·lectiva entre els assistents". A més, l'ICAM era acusació popular en la causa contra Álvaro García Ortiz, que va dimitir en ser condemnat.
Actuació polèmica del Suprem
El Suprem va condemnar el llavors fiscal general de l'Estat a dos anys d'inhabilitació del càrrec de fiscal de l'Estat per haver filtrat "ell o el seu entorn amb el seu coneixement" dades reservades a un periodista. En concret, un correu electrònic entre l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid, i la Fiscalia sobre la confessió d'haver comès dos delictes fiscals per arribar a un pacte. L'alt tribunal espanyol va ser criticat perquè, de forma excepcional, va anunciar la condemnada per revelació de dades protegides, i dinou dies després va fer pública la sentència amb els seus arguments. La Fiscalia, que no veu indicis delictius en Martínez Arrieta, va defensar la innocència del fiscal general, com també dues magistrades en el seu vot particular, contra la majoria del tribunal.
Són judicis especulatius
En la resolució, la sala admet que les deliberacions dels tribunals i el seu resultat han de ser secretes. No obstant això, afegeix que "afirmar haig de posar la sentència del Fiscal General de l'Estat no es revela una informació directa i unívoca, com es pretén fer valer en la querella". També assegura que "no es dedueix necessàriament que amb tal afirmació s'estigui revelant que hi ha hagut un canvi en el magistrat ponent, ja que les sentències en els òrgans col·legiats són de tots els seus membres". I manifesta: "En tot cas, el querellant dedueix de la frase del querellat una sèrie d'afirmacions inadmissibles", i sosté que l'anunci de l'eventual canvi de ponent "no sols pot obeir al fet que la tesi de la ponent inicial hagués quedat en minoria en la deliberació -com recull la norma-, sinó també a altres causes, com que la ponent inicialment designada hagués quedat impedida o les que poguessin dimanar de la complexitat de la causa".
La sala declara que "la frase emesa pel querellat no contenia una anticipació del sentit condemnatori de la resolució com pretén fer veure el querellant; les parts personades en la causa havien exercitat pretensions molt diverses, des de l'absolució a la condemna i aquesta podia ser-ho per molt diversos delictes i, quant a la revelació de secrets, tant pel tipus bàsic com per l'agreujat".
Per això manifesta que "presumir que la hipotètica assumpció de la ponència pel querellat comportava l'adopció en la deliberació d'una resolució determinada en sentit condemnatori, implica partir d'inacceptables i inadmissibles suposicions o judicis especulatius -en paraules de la fiscal-, manejades pel querellant sobre els presumptes posicionaments, a favor o en contra de la condemna, per part dels magistrats que integraven la sala encarregada de l'enjudiciament de la causa".
La sala 61 recorda que "la revelació està relacionada amb el secret de les deliberacions i que perquè sigui rellevant disciplinàriament és necessari que, a través d'ella, es reveli el contingut material de la deliberació o el resultat de les votacions". En el present suposat, conclou que la revelació imputada al querellat "no exterioritza ni va descobrir el contingut material de la deliberació ni el resultat o sentit de les votacions, no va afectar la llibertat de criteri dels membres del tribunal en la deliberació ni va comprometre drets processals o constitucionals de les parts".
Falta d'imparcialitat
Finalment, la sala 61 també renya Asens perquè "s'aparta del curs legal" per a denunciar la "falta d'imparcialitat del tribunal". La crítica dels Comuns és que a més de Martínez Arrieta, els magistrats Antonio del Moral i Juan Ramn Berdugo també han participat en conferències del Col·legi d'Advocats de Madrid, que va ser acusació popular contra el fiscal general de l'Estat. I li recorda que per a denunciar la seva falta d'imparcialitat s'havia d'haver sol·licitat la seva abstenció o realitzar el procés de recusació, que -recorda- només poden fer les parts personades en el procediment; i la defensa de García Ortiz no ho va fer.