Nou cop contra el diputat d'Unidas Podemos al Congrès, Alberto Rodríguez. La sala Penal del Tribunal Suprem ha desestimat l'incident de nul·litat que va presentar l'exdiputat contra la sentència que el va condemnar per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat i que va provocar que la presidenta Meritxell Batet li retirés el seu escó a la Cambra Baixa. Els magistrats han rebutjat la petició de Rodríguez en no apreciar la vulneració de principis i drets fonamentals al·legats pel polític de Tenerife. 

El tribunal també ha desestimat les al·legacions sobre vulneració al dret a jutge imparcial, al principi de legalitat i als drets de reunió i manifestació. En aquest sentit, el Suprem ha conclòs que no procedeix la suspensió de la condemna, ja que, en l'aspecte penal, en aquest moment es pot considerar completament executada. 

Fonts properes a la defensa informen que Rodríguez ja està preparant el recurs davant el Tribunal Constitucional per després, tal com va avançar al judici, acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). 

Atemptat contra l'autoritat 

Rodríguez va ser condemnat com a autor d'un delicte d'atemptat contra un agent de l'autoritat, amb l'atenuant de dilacions indegudes, a la pena d'un mes i 15 dies de presó, amb la pena accessòria d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. La pena de presó es va substituir per una multa de 540 euros que ja ha pagat. En el marc de la resolució, la Sala ha respost cadascun dels arguments esbossats per l'exdiputat d'Unidas Podemos per reclamar la nul·litat de la sentència.

Pel que fa a la vulneració del principi de proporcionalitat, després de la pèrdua de l'escó de Rodríguez, el tribunal ha destacat que "no té res d'estrany que el legislador hagi establert amb caràcter general la impossibilitat que qui ha estat condemnat per delicte a pena privativa de llibertat, quedi inhabilitat per ostentar la representació de la sobirania popular a les Cambres".

Vulneració dels drets 

Sobre l'argument de vulneració del dret a la participació política, derivada entre altres coses de la privació de l'escó, ha assenyalat que no desconeix "la importància democràtica del dret a participar en els assumptes públics reconegut a l'article 23 de la Constitució". Ha afegit, però, que li "resulta raonable entendre que l'incompliment de les normes contingudes al Codi Penal, que contenen el mínim ètic exigible socialment, pot produir legítimament restriccions a l'exercici d'aquest dret".

El Suprem ha insistit que "no tindria sentit" que un condemnat per un delicte a pena de presó amb accessòria d'inhabilitació per al càrrec públic "continués en el càrrec durant el temps de suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat". "Igualment, la regulació de l'indult preveu la possibilitat d'indultar la pena principal i no les accessòries", ha recordat.

En línia amb l'informe de la Fiscalia, la Sala ha insistit que hi va haver proves de càrrec suficient per a la condemna. Ha recordat, a més, que Rodríguez va ser condemnat per propinar una puntada de peu a un agent de policia en el curs de disturbis en una manifestació i que, "en opinió de la majoria de la Sala, el testimoni va ser contundent, sense expressar cap dubte pel que fa a la identificació del condemnat com a autor del fet”.

La declaració del policia, suficient 

Així mateix, el tribunal ha subratllat que el policia "va acudir de manera immediata al metge per ser atès, cosa que es pot valorar com a element de corroboració". I ha afegit, al seu torn, que el testimoni "va demostrar no tenir cap animadversió contra l'acusat, cosa que resulta rellevant des de la perspectiva de la credibilitat". A la interlocutòria, els magistrats han assegurat que "ni llavors ni ara s'han posat en relleu imprecisions o contradiccions en la declaració del testimoni que necessitessin algun aclariment".

Amb tot, han assenyalat que, a diferència del que recull l'escrit de la defensa, no és que el policia "no fos capaç de descriure com es va produir la puntada de peu, sinó que, una vegada que va afirmar sense dubtes ni titubejos que l'acusat li havia propinat un cop de peu al genoll esquerre, la defensa no li va requerir altres precisions, cosa que bé va poder fer si entenia que era necessari".

A la imatge principal, Alberto Rodríguez / Europa Press