La Sala Penal del Tribunal Suprem ha decidit no admetre a tràmit i arxivar la querella presentada per Vox contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per haver fet una crida a seguir la via eslovena.
Segons el partit d'ultra dreta –que exerceix l'acusació popular al judici al procés- les declaracions de Torra eren constitutives d'un delicte de provocació, conspiració o proposició per a la rebel·lió. La querella es centrava en declaracions que Torra havia fet al desembre del 2018 i d'un posterior tuit que va fer des del seu compte oficial de presidència, i el relacionava amb actes dels CDR i missatges difosos a aquesta xarxa social.
Segons la sala, la querella exposa "simples sospites" derivades d'opinions i missatges de diversos comptes de Twitter emesos per persones diferents, "que no tenen relació entre ells ni amb el querellat". Per tant, considera que els fets denunciats "no constitueixen cap il·lícit penal".
A l'acte de presentació del Consell de la República, Torra va referir-se al precedent d'Eslovènia. "Els eslovens ho van tenir clar, van decidir determinar-se i tirar endavant amb totes les conseqüències i fins aconseguir-ho, fem com ells", va dir. Unes paraules –i un posterior tuit- que Vox va portar al Suprem per considerar que Torra havia comès un delicte de provocació, conspiració o proposició per a la rebel·lió.
Segons la sala, les declaracions de Torra no encaixen amb els delictes penals pels quals Vox presenta la querella "per més que les expressions d'idees polítiques poden resultar descabellades".
Els magistrats entenen que fa una "menció" al precedent d'Eslovènia però que està "desvinculada" d'accions o decisions concretes ulteriors que hagi fet el mateix Torra. "Per apreciar provocació, proposició o conspiració per a la rebel·lió és indispensable que no s'arribi a iniciar l'execució del delicte, perquè sinó pel contrari estaríem davant d'una temptativa o la consumació del delicte", recull la resolució. I afegeix: "Però almenys els fets s'han de poder situar més enllà de la fase interna del consens d'opinions polítiques, aprovació de comportaments aliens o comunitat d'ideologia i caure en fase de resolució manifestada que expressen no les opinions públiques, sinó les mesures o decisions externes".