Inamovible. El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat suspendre l'acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va retirar l'escó a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs (Junts), el 3 de maig passat, com mesura cautelar, com li demanava la seva defensa. L'alt tribunal espanyol ja va rebutjar, el 8 de maig passat, la suspensió cautelaríssima de l'acord de JEC, on no es dona trasllat a les parts, en considerar que no hi havia motius d'urgència. I ara tampoc en veu, i ho determinarà quan resolgui el fons del seu cas, segons una resolució comunicada aquest dilluns.

 

La JEC va ordenar al Parlament la retirada de l'escó a Borràs, després d'haver estat condemnada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a inhabilitació pel delicte de prevaricació en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes, tot i que la sentència no és ferma, en aplicar-li l'article de la inelegibilitat sobrevinguda. Per ara, el Parlament ha respost a la JEC que no ho executarà fins a la sentència del Suprem.

“Cap dany irreparable”

En la interlocutòria, el Suprem exposa que “no ha apreciat”, pel que fa a l’executivitat de l' acord, com l’impugnat, que existeixi  “cap dany irreparable”, ja que hi ha la possibilitat de suspendre, i en el seu cas, anul·lar la credencial emesa per la JEC al diputat substitut.

El tribunal exposa que la petició de Laura Borràs  -que cal retirar l’acord de la JEC abans de la sentència- “qüestiona la constitucionalidad de la norma, que portaria a un automatisme en l’aplicació de la tutela cautelar que faria inútil les previsions de l’article 6.2 de la LOREG (Llei orgànica del règim electoral general), pel que fa a l’efecte de la inaplicació pràctica de les causes d’inelegibilitat". Ja que -hi afegeix-un cop concedida la protecció cautelar, “només caldria dilatar la tramitació del recurs fins a la finalització de la legislatura”. I sosté que “la sala està en condicions de resoldre el fons del seu cas en un termini raonable”.

"La condemna ha de prevaldre"

El Suprem hi afegeix que en la ponderació d’interessos confrontats, l’interès general que ha de prevaldre és el que està present en la sentència condemnatòria,  a la qual els articles de la LOREG connecten les conseqüències jurídic-electorals que aprecia l’acord recorregut. “En aquest moment, més bé, l’aparença de bon dret es torna contrària a la suspensió, sense que prejutgem el fons de l’assumpte”, afirma el Supren. I comparteix amb la Fiscalia que “ja la mateixa LOREG fa una ponderació de l’interès general afectat a conseqüència de la condemna penal d’un representant parlamentari”.

En la sentència del març passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar Laura Borràs a 4 anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació a càrrec públic i pagar una multa de 36.000 euros en considerar-la autora d’un delicte de prevaricació i un altre amb falsedat documental per la seva gestió quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre els anys 2013 al 2017. Borràs va presentar recurs contra aquest condemna al Tribunal Suprem.