El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ordenat la Guàrdia Civil que investigui el "Comitè Estratègic" per a la independència del qual formen part diputats i càrrecs de partits com Marta Rovira d'ERC, Artur Mas i Marta Pascal del PDeCAT, Anna Gabriel i Mireia Boya de la CUP o el director de l'oficina de desenvolupament de l'autogovern Carles Viver Pi-Sunyer. Però el "Comitè Estratègic" està format també per "representants independents de prestigi social" i la investigació del magistrat Pablo Llarena podria derivar en una macrocausa judicial amb un centenar d'imputats. I és que el document Enfocats en què Llarena basa la investigació comprèn el denominat "Estat Major" format per persones a títol individual, i en la majoria dels casos no polítics, considerats "influenciadors propers al procés".
Fonts del Suprem expliquen a El Nacional que el magistrat tot just ara comença la investigació i que en aquest punt vol saber "el paper d'altres persones" que apareixen en diferents documents que formen el sumari, entre els quals hi ha l'Enfocats, un pla estratègic per tirar endavant el procés independentista i on, tot i que no hi surten noms, sí que hi surten els càrrecs que haurien hagut de conformar el Govern de la Transició.
El moviment de fitxa del magistrat coincideix amb la feina feta per la Fiscalia la setmana passada quan va enviar els dos fiscals responsables del cas a Barcelona a inspeccionar el material documental que hi havia en diversos jutjats de Barcelona i que podia ser rellevant per a la investigació del Suprem.
En concret, sol·licita al grup de policia judicial actuant que practiqui diligències pendents a aclarir i justificar "si hi va haver un eventual concert inicial entre els partits polítics CDC, ERC i les associacions ANC i Òmnium, així com l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i que hagin pogut estar orientats a compartir una estratègia per aconseguir la independència de Catalunya". De la mateixa manera, el magistrat pregunta si algunes d'aquestes entitats han pagat algunes de les actuacions acordades per alguns d'aquests partits polítics.
El magistrat pretén que la Guàrdia Civil demani "els elements objectius que puguin existir que indiquin que aquests partits polítics i associacions o qualsevol dels seus principals integrants van impulsar, sostenir o van conèixer sense alterar després els seus plans les mobilitzacions socials que es van dur a terme com a instrument per aconseguir o facilitar la declaració d'independència".
Llarena també reclama a la Guàrdia Civil un informe individualitzat i seqüencial sobre els diferents "actes d'agressions i danys, així com de greu resistència o acoquinament soferts a Catalunya en ocasió del procés secessionista". Se centra principalment en els dies 20 i 21 de setembre, 1 d'octubre, 3 d'octubre i 8 de novembre, per aclarir la participació de cada un dels investigats.
A més, demana a la Guàrdia Civil un informe sobre les actuacions concretes desenvolupades pels anomenats "Comitè de Defensa del Referèndum" i "Comitè de Defensa de la República" i pels seus responsables, així com un informe sobre els integrants del Comitè Estratègic definit en el document Enfocats.
Buscant la malversació i desobediència
En la mateixa providència, el jutge sol·licita un altre informe sobre els fons públics dels quals s'hagi pogut disposar per a iniciatives administratives que hagin estat anul·lades o prohibides pel Tribunal Constitucional, com campanyes de civisme, disseny i emissió de vídeos promocionals, impressió de cartells i paperetes o la seva distribució pública, compra d'urnes o registre de catalans a l'estranger, o altres semblants.
Finalment, sol·licita a la Guàrdia Civil que indagui sobre les ordres donades pel conseller d'Interior, Joaquim Forn, en relació amb les prohibicions acordades pels tribunals sobre els fets investigats o sobre la inexistència d'elles. Forn és un dels dos consellers, juntament amb Junqueras a qui el jutge va denegar la llibertat sota fiança dilluns passat quan va deixar lliure la resta de consellers.
El magistrat reclama també al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona diverses actuacions practicades en relació amb el procés secessionista i que puguin resultar d'interès per a la causa especial que investiga pels delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació o malversació de cabals públics contra els membres de la taula del Parlament, els consellers i els representants ANC i Òmnium.
L''Enfocats', viver de futures imputacions
L'Enfocats és un document que la Guàrdia Civil va trobar a casa del secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, durant els escorcolls del 20 de setembre. La Guàrdia Civil li dona molta importància, perquè “reflecteix l’existència d’un grup d’individus que ha exercit una funció definitòria de com i quan dur a terme cadascuna de les actuacions del procés i, conseqüentment, de la violència i els tumults”.
Fa quinze dies ja va transcendir que la Guàrdia Civil havia presentat diversos informes a l'Audiència Nacional quan el cas estava en mans de la jutgessa Carmen Lamela on s'apuntava la possibilitat d'una hipotètica imputació de la secretària general d'ERC, Marta Rovira. L'informe feia especial incidència en l'Enfocats, i tot i que no hi sortia explícitament el nom de Rovira, Gabriel i Boya, sí que hi havia el seu càrrec com a uns dels responsables de formar el Govern de Transició per tirar endavant la república.
En aquell moment, el jutge ni tan sols s'havia mirat res del sumari i tenia, com a prioritat, resoldre els recursos dels consellers empresonats. Ara un cop ja ha resolt aquest tràmit, deixant encara a la presó el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller d'Interior Joaquim Forn i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, comença ara la investigació.
I el primer que ha fet ha estat demanar a la Guàrdia Civil diferents investigacions, i entre elles hi ha la que afecta directament Rovira i altres càrrecs. A l'Enfocats no hi ha noms, hi ha els càrrecs del que havia d'haver estat el Govern de transició, entre els quals els dels secretaris generals dels partits. A la pàgina 40 es defineix un Govern de transició que mai va ser, i que per tant, si el jutge valora la imputació de tots els càrrecs que hi surten, s'estaria tractant no de fets consumats sinó d'una imputació preventiva per evitar el delicte, cosa que xoca directament amb el dret.
Qui forma el comitè estratègic?
El president i el Vice president del Govern; Presidents i portaveus dels grups parlamentàris independentistes, Presidents i vicepresidents de les entiats sobiranistes ( ANC, Òmnium, AMI); Representants en nom de les altres entitats sobiranistes; directors de les oficines de desenvolupament de l'autogovern; Presidents i Secretaris Generals dels partits polítics independentistes; i Representants independents de prestigi social.