El Tribunal Suprem contempla emetre el seu informe sobre l'indult als presos polítics a finals d'aquesta setmana i es preveu que aquest sigui contrari a concedir-los la mesura de gràcia, segons han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques. Aquestes fonts afegeixen que la concessió d'indults parcials per part del govern espanyol, encara sent limitats, també suposaria "amb seguretat" la posada en llibertat dels líders independentistes per l'obligada progressió al tercer grau penitenciari.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha demanat aquest dilluns que els indults dels presos es vegin amb "naturalitat", tant si són favorables com si no ho són o si són "totals o parcials". La concessió d'indults obligaria l'alt tribunal a tornar a pronunciar-se però només si hi hagués recursos del fiscal davant decisions de l'administració penitenciària, assenyalen les mateixes fonts, que aventuren bastant improbable la possibilitat d'aquests recursos.

En tot cas, una vegada es conegui la decisió del govern espanyol, i si aquesta suposa l'aplicació de la mesura de gràcia, el tribunal sentenciador hauria de fer nova liquidació de condemna i fixar data de l'extinció definitiva de les diferents penes imposades a cadascun dels condemnats. En un esmorzar informatiu celebrat aquest dilluns, el ministre ha insistit que aquests es valoraran de forma individual, analitzant l'expedient concret de cada penat, la qual cosa obre la porta que hi pugui haver decisions dispars.

No s'esperen en tot cas sorpreses per part del tribunal, que es manté hermètic respecte de la seva decisió. En tot cas, fonts jurídiques apunten que l'esperat seria un informe denegatori atesos els arguments que els magistrats ja han expressat respecte d'altres assumptes referits als presos com va ser la concessió del tercer grau proposada per l'administració penitenciària catalana. En l'esmentada ocasió es va assenyalar que l'aplicació d'aquesta mesura en aquest moment de l'execució de les condemnes suposaria "buidar de contingut" la sentència dictada l'octubre de 2019.

La feina dels set magistrats que van jutjar aquesta causa es ve accelerant des que es va conèixer que les defenses de Junqueras i d'altres presos ni tan sols contestarien al requeriment d'al·legacions sobre els seus propis indults realitzat per alt tribunal, que els havia donat la possibilitat que al·leguessin el que consideressin convenient sobre aquesta petició. Es tractava d'un requeriment de cortesia de l'alt tribunal, ja que la Llei de l'Indult no preveu aquest tràmit.

L'últim informe

El Suprem ha obtingut els informes requerits pel tràmit de l'indult. Té ja en el seu poder el dels serveis penitenciaris, el de la Fiscalia i el de l'Advocacia de l'Estat, i ara haurà d'emetre el seu propi i els enviarà tots al Ministeri de Justícia, que els estudiarà per adoptar una posició que portarà al Consell de Ministres.

La Fiscalia s'ha oposat a la concessió de la mesura de gràcia, argumentant la gravetat dels fets i que no existirien raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la seva aplicació. L'Advocacia de l'Estat, per la seva part, ha refusat pronunciar-se a favor o en contra dels indults, per considerar que és una decisió que competeix al govern espanyol, si bé ha destacat que el "perjudici econòmic" provocat amb el referèndum de l'1-O estaria reparat.

Tanmateix, cap d'aquests informes no és vinculant per al govern espanyol, que té l'última paraula. La concessió dels indults, en cas de produir-se, correspon al Rei, a proposta del ministre de Justícia i prèvia deliberació del Consell de Ministres, i ha d'acordar-se mitjançant Reial Decret publicat al Butlletí Oficial de l'Estat.