La Sala II del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació dels cinc processats en el cas de l'1-O que es troben a la presó contra la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena que va acordar, entre altres mesures, comunicar al Parlament de Catalunya la suspensió automàtica en les seves funcions d'aquestes persones en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal, perquè es tracta de processats en ferm per un delicte de rebel·lió i que es troben en situació de presó provisional.

La Sala de tres magistrats que s'encarrega de resoldre els recursos que s'interposen contra les actuacions de l'instructor rebutja així els recursos d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sánchez, a qui, al costat de Carles Puigdemont, afecta la suspensió de funcions com a parlamentaris.

Entre els seus arguments, els recurrents defensaven que la menció a "individus rebels" que fa l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal per produir la suspensió, no és aplicable a ells perquè no han actuat en el marc de bandes armades o activitats terroristes.

La Sala examina la doctrina del Tribunal Constitucional i conclou que ha de rebutjar que la suspensió dels drets reconeguts en l'article 23.2 de la Constitució (dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits que estableixin les lleis), prevista en l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal, la constitucionalitat ha estat declarada pel TC, es refereix només als casos de delictes de rebel·lió comesos per bandes armades.

Pel que fa a la desproporció de la mesura, la Sala assenyala que "no s'aprecia si es té en compte la gravetat dels fets, que atempten a la mateixa essència de l'estat democràtic, en paraules del Tribunal Constitucional".

Una suspensió, per llei

Afegeix que l'adopció d'aquesta "no és fruit d'una decisió discrecional, encara que motivada, de l'instructor, ja que està prevista a la llei com una conseqüència automàtica de la concurrència dels dos pressupostos, l'existència dels quals no neguen els recurrents. Encara que pogués entendre que, tot i aquest caràcter automàtic és necessària alguna justificació que exclogui qualsevol aparença d'absoluta desproporció, en el cas, la gravetat dels fets, a la qual ja s'ha fet referència, i que apareix en la interlocutòria impugnada, resulta de tal evidència que autoritza una motivació implícita, que resultaria perceptible per qualsevol".

La Sala rebutja que la reacció de l'Estat democràtic no hagi estat proporcionada "a la gravetat d'uns fets que pretenien, amb l'auxili de previsibles actes de violència, alterar els límits territorials, no només d'Espanya, sinó de la Unió Europea".

En aquest sentit, indica que "és clar que en la present causa s'investiguen, i s'han imputat als processats, especialment a alguns d'ells, delictes d'una especial gravetat. I no només en atenció a les penes que preveu per a ells el Codi Penal, sinó també des de la perspectiva del manteniment dels principis democràtics, seriosament atacats quan des de posicions d'exercici del poder polític autonòmic, amb la finalitat de declarar unilateralment la independència, s'ha intentat derogar, en una part del territori nacional, la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Autònoma, que garanteix un amplíssim autogovern, i la resta de l'ordenament jurídic, el qual ha estat aprovat en la seva integritat mitjançant procediments democràtics generalment acceptats".

Per a la Sala, s'ha actuat, a més, segons els fets imputats i la valoració indiciària i provisional que cal fer en relació amb els mateixos, "acudint a vies de fet i fins i tot incitant o acceptant, almenys, la provocació d'episodis de violència o de tumults, com hem assenyalat en anteriors resolucions".

Pel que fa a la importància dels drets suspesos, la Sala Recorda no ha deixat de reconèixer-la en tot moment, "però la considera proporcionada a uns fets que, tot i que provisionalment, han estat qualificats de constitutius de delictes que, com ha dit el Tribunal Constitucional i hem recollit més amunt, ataquen a la mateixa essència de l'Estat democràtic".

I en relació a la possibilitat, prevista en la interlocutòria impugnada, que els recurrents siguin substituïts temporalment en l'exercici de les seves responsabilitats polítiques, el retret que fan al respecte els recurrents "està injustificat, ja que és clar que l'Instructor s'ha limitat a comunicar al Parlament Català 'que no hi ha impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats, puguin ser exercits de manera plena, però limitada al temps de l'eventual suspensió, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si el Parlament contemplés adoptar aquesta decisió ', la qual cosa està molt allunyat de qualsevol pretensió d'indicar al Parlament quina ha de ser la seva actuació".