El Tribunal Suprem ha fet pública aquest dilluns la sentència del cas Mascaretes, la primera condemna per corrupció al govern espanyol o al PSOE de Pedro Sánchez. Condemna l'exministre i exsecretari d'Organització del PSOE José Luis Ábalos a 24 anys de presó, i al seu exassessor Koldo García a 19 anys per delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències. El tribunal suspèn la condemna de quatre anys i mig a l'empresari Víctor de Aldama per haver confessat i col·laborat amb la justícia i l'obliga a prestar treballs comunitaris durant un any. A la seva sortida del Suprem, ha fet unes declaracions davant els mitjans en les quals s'ha mostrat "satisfet" perquè el Suprem és "just" i ha animat qualsevol acusat en un cas de corrupció socialista a "col·laborar, perquè s'ha demostrat que serveix d'alguna cosa".
La portaveu del PSOE, Montse Mínguez, ha estat de les primeres a reaccionar a la condemna en el seu compte de Twitter. Ha denunciat que, davant l'anul·lació de la pena a Aldama, a l'Estat espanyol "surt a compte ser corruptor". "Costa d'entendre", ha deixat per escrit. Paral·lelament, Nouna Lozano, portaveu d'Hazte Oír, acusació particular en aquest judici, ha celebrat la "sentència històrica" del Suprem. I també ha animat altres acusats a continuar col·laborant en els seus respectius processos judicials del PSOE. "El Suprem ha creat jurisprudència i ha fet un avís en positiu, en què col·laborar es té en compte".
El Suprem ha conclòs per unanimitat que tots tres van formar una organització criminal que va cometre greus delictes de corrupció. La sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, considera provats els delictes en l'adjudicació del subministrament de tretze milions de mascaretes a Ports de l'Estat i Adif a una empresa vinculada a Aldama, la remuneració mensual de 10.000 euros per a despeses fixes d'Ábalos, la contractació de dues dones vinculades a l'exministre en empreses públiques, el pagament del pis de lloguer a una d'elles, el contracte de lloguer amb opció de compra entre Aldama i Ábalos d'un pis a Madrid, i el lloguer d'habitatges a Marbella i La Línea de la Concepción també amb opció de compra per gestions relacionades amb l'emissió d'una nota de premsa sobre el rescat d'Air Europa i per la concessió d'una llicència d'hidrocarburs. El tribunal destaca el greu deteriorament de la confiança ciutadana en el sistema polític que provoca la corrupció.
La sentència del Suprem a Ábalos i Koldo
Concretament, la sentència situa José Luis Ábalos com el "cap" de la trama. Era la màxima autoritat política i d'influència des del Ministeri de Transports i el PSOE. Koldo García, el seu assessor i mà dreta, era l'executor material que transmetia les seves ordres i movia els diners en efectiu. Víctor de Aldama era "l'aconseguidor": localitzava empreses interessades a contractar amb l'Administració i garantia tractes de favor a canvi de comissions que es repartien entre els tres.
Segons el Suprem, Aldama va garantir el pagament de les despeses personals d'Ábalos mitjançant diverses vies per assegurar la cohesió del grup. Es va establir una retribució fixa de 10.000 euros al mes en efectiu, lliurats primer a Koldo García i després al seu germà Joseba. La trama va pagar 82.295 euros per cobrir el lloguer mensual (2.700 euros al mes) d'un luxós pis a la plaça d'Espanya de Madrid, en un dels edificis més alts de la capital espanyola, on residia Jessica Rodríguez, parella d'Ábalos. Per garantir que el llavors ministre cobraria la seva part de les comissions —estimades en dos milions d'euros—, Aldama va simular un contracte de lloguer amb opció a compra d'un pis seu al madrileny Paseo de la Castellana a favor de l'exministre. El preu de compra es va fixar fictíciament en 750.000 euros, la meitat del seu valor real de mercat (1,44 milions), cosa que servia com a fiança il·legal.
Aprofitant l'emergència de la pandèmia del coronavirus i la seva influència política, Ábalos i Koldo van aconseguir que les empreses públiques Puertos del Estado i ADIF adjudiquessin contractes a dit a l'empresa Soluciones de Gestión, vinculada a Aldama. Es van adjudicar vuit milions de mascaretes per part de Puertos i cinc milions per part d'ADIF. El nivell de frau va ser tal, segons recull la sentència, que Aldama coneixia la redacció de l'ordre ministerial abans que es publiqués. Aldama va obtenir unes comissions de 6.676.046 euros. En un arxiu Excel incautat per la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil es va planificar que Ábalos rebria dos milions d'euros; i Koldo, 500.000 euros.
D'altra banda, el Suprem acredita que la trama va utilitzar empreses públiques vinculades al Ministeri per col·locar dones de l'entorn personal de l'exministre. Jessica Rodríguez va ser contractada per INECO i Tragsatec, i va cobrar un total de 43.950 euros sense anar mai a treballar. Koldo García es va encarregar de falsejar els seus comunicats d'assistència i amenaçar els directius que preguntaven per la seva tasca, cosa que el Suprem qualifica de delicte de malversació de cabals públics. Claudia Montes, després de conèixer Ábalos en un acte de partit, va ser contractada a Logirail. Davant les seves absències reiterades, se li anava a obrir un expedient disciplinari per acomiadar-la, però Ábalos i Koldo van intervenir directament i van paralitzar la sanció. Fins i tot van aconseguir que l'ascendissin a supervisora i que se cessés el directiu que havia intentat sancionar-la.
Aldama, que cobrava 12.100 euros al mes d'Air Europa, va exigir a Ábalos que el Ministeri emetés una nota de premsa oficial anticipant un possible rescat econòmic per calmar els creditors d'aquesta aerolínia. Després d'aconseguir la publicació del comunicat, l'empresari corruptor va premiar el llavors ministre pagant-li unes vacances a Villa Parra (Marbella), abonant 8.000 euros en efectiu a través de l'esposa de Koldo García. D'altra banda, Aldama va intermediar per aconseguir una llicència majorista d'hidrocarburs. Com a pagament per avançat, se li va lliurar a Ábalos un xalet a l'exclusiva urbanització de La Alcaidesa (La Línea de la Concepción).
Aldama va confessar els fets, va detallar l'organigrama i, segons el Suprem, va aportar proves documentals crítiques, com contractes ocults i l'arxiu Excel amb el repartiment de comissions. Va destapar així ramificacions de la xarxa en altres jutjats. Per la seva part, Ábalos i Koldo han d'indemnitzar les empreses públiques INECO i Tragsatec pels diners malversats en els sous falsos, i s'ha ordenat el decomís de 430.298 euros corresponents als guanys provats del suborn.