“Enviar un missatge a través de WhatsApp a un grup determinat no és equivalent a la difusió pública del transmès”. Aquest és el principal argument de la sala penal del Tribunal Suprem per confirmar l’absolució de l’activista Tamara Carrasco, que va ser detinguda i acusada de terrorisme per haver enviat un missatge el març de 2018  sobre els preparatius d’una vaga general i davant la detenció del president Puigdemont a Alemanya. La resolució es va avançar el 31 de maig passat, i aquest dilluns l’alt tribunal ha fet pública la sentència.

Per 11 vots a 5, el tribunal exposa que Carrasco no ha de ser condemnada per incitació a cometre desordres públics, un delicte creat el 2015, i pel qual la fiscalia demanava que fos condemnada a set mesos de presó. Per això, va presentar recurs de cassació davant el Suprem, després que l’activista de Viladecans fos absolta per la magistrada de jutjat penal 28 de Barcelona, sentència ratificada per la secció 2a de l’Audiència de Barcelona. És la primera sentència per la qual el Suprem es manifesta vers aquest delicte, en una resolució que ha estat ponent el magistrat Javier Hernández Garcia, amb una visió més garantista.

Cinc magistrats volien la condemna de Tamara

Per contra, el magistrat Angel Luís Hurtado ha emès un vot particular en el qual considera que sí que s’havia d’haver condemnat Tamara Carrasco, tot i que en lloc de castigar-la a presó, com demanava el fiscal, considera més correcte una pena de multa de 540 euros. Els magistrats Manuel Marchena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro han subscrit aquest vot particular. L’advocat de Carrasco, Benet Salellas, va exposar que l’acció de l’activista s’empara en el dret de manifestació. Salelas, en saber-se que el Suprem va confirma la seva absolució, va avançar que demanarà responsabilitats per la seva detenció i criminalització.

En la primera absolució, la magistrada va concloure que no havia quedat acreditat que “Tamara Carrasco enviés l’àudio a cap persona més que a la d’un grup d’amics, ni que el difongués a través de WhatsApp, ni que exerceixi funcions de coordinació en els anomenats Comités de Denfesa de la República (CDR)”. I és que en el judici, els agents de la Guàrdia Civil que van dur la investigació a l’Audiència Nacional no sabien aclarir d’on van treure l’àudio.

En la resolució, comunicada aquest dilluns, el Suprem exposa que “la incitació ha d’anar dirigida a la comissió de desordres públics agreujats” i que "és exigible que el missatge o la consigna contingui un mínim de precisió respecte a les circumstàncies espaio temporals de producció del fet delictiu que s’incita a cometre”. És a dir: “L’acció ha d’incorporar un increment apreciable del risc que la incitació pugui resultar eficaç.” I pel que fa a la difusió, raona: “el fet que a través d’aquest aplicatiu la comunicació sigui entre diversos interlocutors no anul·la l’expectativa de privacitat que correspons a tota persona que participa en un acte comunicatiu concertat amb altres persones a les quals no poden accedir tercers no autoritzats”. Una altra cosa afegeix, és que altres interlocutors distribueixin o difonguin el comunicat.

El contingut del missatge de Tamara

El Suprem també descarta que en el missatge Tamara Carrasco incités als desordres, i com en la sentència i el tribunal indiquen que com a molt fa una crida explícita a participar en la vaga general que es programi. El Tribunal Suprem manifesta que no pot compartir la tesi de la fiscalia que Carrasco “participa en la presa de decisió, les coneix i proposa col·laboració”, ja que en la sentència no es considera provat, i en un recurs de cassació no es poden canviar els fets provats. El tribunal també descarta que se li apliqui una incitació indirecta si el legislador en redactar aquest delicte no ho va incloure.

La incitació, segons un jutge

Per contra, en el vot particular, el magistrat Hurtado considera que l’activista de Viladecans havia de ser castigada a una multa perquè “l’enviament d’un missatge potencialment capaç d’incitar als desordres públics, sense necessitat que aquests arribin a produir-se”, recull la base del delicte. Pel jutge, el que relata Carrasco és la realització “d’actes violents”, malgrat que el tall de carreteres, com relatava al missatge de veu, és habitual en una convocatòria de vaga general.

 El jutge insisteix que la jurisprudència recorda que l’exercici de les llibertats de reunió i manifestació “no és il·limitat”. També precisa que enviar un missatge per WhatApp propicia la seva difusió i que si no ha quedat provat que Carrasco volgués que els amics el difonguessin “havia de ser conscient que el missatge circularia de manera indiscriminada i es multiplicaria sense control entre altres individus, com propicia aquesta xarxa social”.