Resultat important. El Ple del Tribunal Suprem ha confirmat l’absolució de l’activista de Viladecans Tamara Carrasco -detinguda el 2018 i acusada per terrorisme- per 11 vots a 5, segons ha informat avui al migdia l'alt tribunal espanyol sense difondre la sentència. Així, ha quedat desestimat el recurs que havia presentat la Fiscalia contra la sentència de l’Audiència de Barcelona, que validava l'absolució dictada per un jutjat penal i que l'havia absolt d’un delicte d’incitació a desordres públics. La resolució és rellevant perquè per primera vegada l'alt tribunal espanyol es pronuncia sobre aquest delicte.

El ponent inicial de la sentència del Suprem, Ángel Hurtado, ha quedat en minoria i emetrà un vot particular. Han votat amb ell Manuel Marchena, Pablo Llarena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro. Tots aquests jutges han participat en la instrucció o condemna dels líders independentistes catalans. A més del vot particular d’Hurtado, n’hi haurà d’altres. El nou ponent de la sentència del Suprem és Javier Hernández, el més progressista del tribunal.

La fiscalia havia recorregut l’absolució de Carrasco, defensada pel penalista Benet Salellas, i tornava a demanar que se la condemnés a set mesos de presó. Tot i les dues sentències absolutòries prèvies, considerava que l’activista i participant en els CDR va incitar a cometre desordres públics en haver enviat un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El ministeri públic creu que les dues sentències prèvies no apliquen la modificació del Codi Penal realitzada el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l’ordre públic encara que els desordres no s’acabessin cometent. En saber la notícia, Tamara Carrasco ha fet una piulada de celebració.

Arguments

En la primera sentència que va absoldre Carrasco, la jutgessa criticava durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no ha pogut explicar com va obtenir l'àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre. Considerava que no es pot demostrar que la comuniqués a cap CDR, ni que cap acció de protesta que es va dur a terme respongués a aquest àudio. La magistrada, de fet, afirmava que el missatge de l'activista de Viladecans era informatiu, no incitava a cometre cap desordre i que les accions fetes pels CDR eren legals, segons defensava el seu advocat. 

Per la seva part, l’Audiència subratllava que el missatge de WhatsApp no implica difusió pública i afegia que el missatge de veu no cridava a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualificava de desordres públics.

Reparació

L'advocat de Carrasco, el penalista Benet Salellas, també ha celebrat aquesta resolució a Twitter, i ha avançat  que reclamarà pels quatre anys "de por i angoixa" que ha patit. I és que després de ser detinguda i conduïda a l'Audiència Nacional, quan  mesos després l'acusació de terrorisme se li va rebaixar a desordres públics, el jutge instructor va mantenir durant força temps que no podia sortir de la seva ciutat, Viladecans, només que per a anar a treballar. Fins i tot,  se li va denegar un permís per anar a  veure i cuidar a la seva mare convalescent.