Era evident i només faltava aquest darrer pas: que el magistrat Pablo Llarena demanés formalment el cas dels consellers, els Jordis i Trapero a l'Audiència Nacional.

Llarena fa dies que ho porta al cap. De fet, la setmana passada ja va demanar els informes sobre el cas a totes les parts i va obrir la porta perquè el Tribunal Suprem instrueixi tot el cas del referèndum i les sis querelles que hi ha en total sobre tots els investigats: el Govern sencer de la Generalitat; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; els diputats de la Mesa de Junts pel Sí, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana es mantenen a l'Audiència Nacional.

Llarena acorda que la jutgessa Lamela ha de continuar investigant l'actuació del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, així "com de qualssevol altres eventuals responsables sobre els quals la investigació projecti indicis de responsabilitat". El magistrat reclama al Jutjat Central número 3 de l'Audiència Nacional la part de la causa relativa al Govern cessat i als responsables de l'ANC i Òmnium, que queda incorporada a la que ja se segueix contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i altres 5 membres de la Mesa.

Llarena explica que la doctrina del Tribunal Suprem sobre l'extensió de competència en fets comesos per persones no aforades només "és procedent quan s'apreciï una connexió material inescindible amb els fets investigats a les persones aforades". Recorda que la unificació del procediment té una "finalitat funcional", concretada en la facilitació de la tramitació i en resoldre els problemes derivats de la inescindibilitat de l'enjudiciament.

En desacord amb Lamela

En el present cas, Llarena assenyala que un dels delictes investigats és el de rebel·lió, que té un caràcter plurisubjectiu, amb una pluralitat de partícips, el que marca la necessitat de l'enjudiciament conjunt.

No obstant això, Llarena considera que en el present cas no s'observa aquesta connexió material inescindible en l'actuació de totes les persones investigades en relació amb el procés secessionista de Catalunya. Així, el jutge distingeix entre "l'actuació dels membres del Govern i la dels presidents de l'ANC i Òmnium, fins al punt que només la intervenció coordinada de tots ells és la que pot omplir de contingut l'injust contemplat en el delicte de rebel·lió", i l'actuació dels Mossos que descriu Lamela en el seu informe, així com la d'un conjunt de persones que han pogut col·laborar en l'elaboració de les lleis qüestionades.

Pel magistrat, participacions com la de Trapero, Laplana i aquelles altres semblants que sorgeixin al llarg de la investigació no impedeixen que puguin examinar-se de manera autònoma, "són així participacions afegides, que independentment de quin sigui la seva rellevància en el desenvolupament natural dels fets, no justifiquen modificar les normes de competència ordinària per als quals resultin afectats".

Entre aquestes intervencions, explica Llarena en el seu acte, "està la dels que es trobaven subordinats, en aquest cas concret, al conseller d'Interior: Josep Lluís Trapero i Teresa Laplana Cocera. Sense perjudici que pugui resultar necessari revisar la decisió en un futur, la seva participació, per rellevant que sigui, no compromet la qualificació i l'enjudiciament que pugui sorgir d'aquesta causa especial, no podent-se modificar la competència ordinària per no concórrer l'element de la inescindibilitat respecte d'ells".

I ara, què?

A partir de la interlocutòria del jutge Llarena, queden sota la investigació del Suprem un total de 22 persones: el president Carles Puigdemont i els quatre consellers el lliurament dels quals Espanya ha reclamat a Bèlgica (Antonio Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret), els 8 consellers que es troben en presó preventiva a Espanya (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carles Mundó), l'exconseller en llibertat sota fiança Santi Vila, i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, a més de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc exmembres de la Mesa del Parlament als que ja investigava.

De tots els informes que ha rebut el magistrat del Suprem només el del fiscal era contrari a unificar la causa. Però si una instància superior ho demana, el jutge ha de cedir el procés, i en aquest cas, la mateixa jutgessa ha deixat clar que s'ha d'investigar com una macrocausa perquè tots els investigats formen part d'una mateixa organització criminal amb un objectiu comú.

Només Forcadell i la Mesa estaven fins ara en mans del Suprem, però a partir d'avui, quan la jutgessa Carmen Lamela traspassi tot el sumari, consellers i Jordis saltaran d'un tribunal a un altre, on les garanties dels aforats marcaran a partir d'ara tot el procés judicial.

I la primera mesura que prendrà Llarena és si manté o no els consellers i els Jordis a la presó.

El vicepresident, Oriol Junqueras, i els consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carles Mundó, Meritxell Borràs i Dolors Bassa són a la presó des del 2 de novembre

La jutgessa Carmen Lamela va dictar la mesura cautelar de presó provisional després de citar-los a declarar i de les breus compareixences que van fer, sense gairebé ni poder-les preparar. La Fiscalia va ser implacable, va demanar presó incondicional i la jutgessa hi va accedir sense condicions. Ni tan sols es va plantejar una fiança com en el cas de Carme Forcadell i els membres de la Mesa.

L'Audiència Nacional va tirar pel dret, mentre que el Tribunal Suprem primer va donar una setmana per preparar les defenses i després va dictar presó, però la va fer eludible amb fiança, donant també, excepte en el cas de Forcadell, una setmana per pagar-les.

En les diferències de l'actuació preliminar de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem, es troben també les claus per intuir que un cop el cas salti a l'alt tribunal, serà fàcil obrir la porta de la presó per Junqueras, Rull, Turull, Romeva, Forn, Mundó, Borràs i Bassa. 

És obvi pensar que el magistrat Pablo Llarena aplicarà el mateix criteri a l'hora de decidir les mesures cautelars i es fa difícil pensar que tingui en diferents condicions tots els acusats que en pocs dies passaran sota la seva tutela. Per tant, és molt probable que decideixi la sortida de la presó dels consellers. 

Ara la jutgessa ha de portar tot el cas al Suprem. Un tràmit ràpid que no s'allargarà més de la setmana que ve.

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat