PARTITS

Sumar, Podemos i Vox estan d’acord a voler fer fora el Marroc del Mundial 2030, però és possible?

L'esquerra i l'extrema dreta coincideixen a reclamar que Rabat deixi de ser coamfitrió del torneig, però decideix la FIFA

Ketty Calatayud
Barcelona. Dijous, 6 d'agost de 2026. 15:18
Temps de lectura: 4 minuts
Sumar, Podemos i Vox estan d’acord a voler fer fora el Marroc del Mundial 2030, però és possible?

La coincidència és tan insòlita com reveladora. Sumar, Podemos i Vox, tres formacions situades als antípodes ideològics, han arribat aquesta setmana a una mateixa conclusió: el Marroc no hauria de continuar sent un dels països amfitrions del Mundial de futbol del 2030. Els arguments, però, són molt diferents. Sumar posa l'accent en els drets humans i en la crisi migratòria viscuda a Ceuta; Podemos sosté que el Marroc és una dictadura que no hauria d'acollir grans esdeveniments esportius, i Vox denuncia els "atacs a la sobirania espanyola" i considera que Rabat "no és un soci fiable". Vox ha demanat aquest dijous que el Govern espanyol exigeixi a la FIFA l'exclusió del Marroc de l'organització del Mundial de futbol del 2030, com ja va fer Sumar aquest dimecres. Podemos i el partit portuguès Livre també s'han sumat públicament a aquesta demanda, amb posicions semblants, i reclamen excloure el Marroc de la coorganització del Mundial. La imatge de Sumar, Podemos i Vox defensant una mateixa petició és excepcional i evidència fins a quin punt la crisi oberta entre Espanya i el Marroc ha traspassat el terreny diplomàtic. Les tres iniciatives han reobert una pregunta que fins ara gairebé no s'havia plantejat: es pot expulsar un país d'un Mundial que ja té adjudicat?

Qui té la clau? La FIFA, no els governs

Tanmateix, més enllà del seu impacte polític, la possibilitat que el Marroc deixi de ser coamfitrió és avui molt remota. No perquè sigui impossible jurídicament, sinó perquè la decisió correspon exclusivament a la FIFA. I això significa que, per molt que els partits espanyols elevin el to o que el Govern decideixi pressionar, el futur de l'organització del Mundial del 2030 es continuarà decidint  a Zúric, no pas a Madrid. Perquè aquesta és una decisió que no depèn del Govern espanyol ni del Congrés dels Diputats. Tot i que el Mundial mobilitza governs, administracions i milers de milions d'euros en inversions, la competició no pertany als Estats, sinó a la FIFA.

Va ser el Congrés de la FIFA, on estan representades les 211 federacions nacionals, qui en desembre del 2024 va adjudicar el Mundial del 2030 a la candidatura conjunta d'Espanya, Portugal i el Marroc amb tres partits inaugurals a l'Uruguai, l'Argentina i el Paraguai, per commemorar el centenari. Per aquest motiu, cap dels tres països organitzadors pot decidir unilateralment apartar-ne un altre. Ni el govern espanyol ni el Congrés tenen competències per modificar una candidatura ja aprovada. 

Què pot fer, doncs, Espanya?

Més aviat poc. El govern de Sánchez podria traslladar formalment la seva preocupació a la FIFA, impulsar una posició conjunta amb Portugal o pressionar a través de la Reial Federació Espanyola de Futbol perquè es revisessin les condicions de l'organització. És, precisament, el que plantegen les iniciatives registrades aquesta setmana. Tant Sumar com Vox insten l'executiu espanyol a portar la qüestió davant la FIFA, però cap de les dues propostes té capacitat per alterar per si mateixa l'organització del Mundial. En altres paraules, encara que el Congrés aprovés una resolució reclamant l'exclusió del Marroc, aquesta no seria vinculant per a la FIFA.

Però és que aquesta possibilitat, resulta impossible d’imaginar, tenint en compte que el Govern espanyol no plantejaria mai aquesta proposició, tenint en compte els motius que té l’Executiu de Sánchez per protegir el Marroc pels molts interessos que estan en joc entre els dos països, i com ha quedat ben palès en la crisi de Ceuta. De fet, el PSOE i el PP, dos partits amb sentit d’Estat, no s’han manifestat a favor o en contra de la coordinació del Mundial juntament amb el Marroc, després que Vox i Sumar hagin presentat les seves proposicions.

Existeix algun mecanisme per retirar la condició d'amfitrió?

Sí, però és excepcional. La FIFA conserva la potestat de revisar les seus si considera que un país incompleix de manera greu els compromisos assumits en matèria d'organització, seguretat, infraestructures o altres obligacions derivades de l'acord signat. En els últims anys, a més, l'organisme ha incorporat criteris relacionats amb els drets humans en els processos d'avaluació de les candidatures. Ara bé, una vegada adjudicat el torneig, retirar la condició d'amfitrió és una mesura extraordinària que obligaria a reorganitzar bona part del projecte. No hi ha precedents que la FIFA hagi retirat unilateralment l'organització d'un Mundial a un país després d'haver-lo designat. El cas més semblant és el de Colòmbia, que havia estat escollida seu del Mundial del 1986, però va renunciar quatre anys abans del torneig en considerar que no podia assumir les exigències econòmiques i d'infraestructures imposades per la FIFA. L'organisme va reobrir el procés i va acabar adjudicant la competició a Mèxic

La polèmica de la final a Casablanca

Més enllà dels arguments jurídics i esportius, el debat sobre el Mundial del 2030 també té una clara dimensió geopolítica. El Marroc s'ha convertit en un aliat estratègic dels Estats Units, especialment des que Donald Trump va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental el 2020. Alhora, el president de la FIFA, Gianni Infantino, manté una relació de proximitat amb Trump, mentre busca consolidar el suport de les federacions africanes dins de l'organisme. En aquest context, el debat arriba en un moment especialment delicat. Les informacions publicades per The Times sobre una presumpta oferta —desmentides per la FIFA— perquè la final es disputi a l’estadi Hassan II, actualment en construcció, a canvi de suports per mantenir el càrrec, han alimentat les sospites que darrere de les decisions sobre el Mundial no només hi ha criteris esportius, sinó també equilibris de poder i interessos polítics. Tot i això, la polèmica ha donat munició als partits que reclamen revisar el paper del Marroc i ha alimentat les crítiques sobre la transparència amb què es prenen les grans decisions dins de la FIFA.

El Gran Estadi Hassan II, que s'està construint a la província de Benslimane, entre Casablanca i Rabat, tindrà una capacitat bruta de 115.000 espectadors, cosa que el convertirà en el camp de futbol més gran del món quan estigui acabat, superant a la capacitat de l’Spotify Camp Nou quan estigui totalment acabat, que serà de 105.000 espectadors, el més gran d’Europa. Precisament aquesta enorme capacitat és un dels principals arguments del Marroc per defensar que la final del Mundial del 2030 s'hi disputi, davant la candidatura del Santiago Bernabéu, que té 83.186 places. 

Més