Preocupació i alarma és el que destil·len algunes de les portades que es publiquen aquest diumenge, tot i que per qüestions diferents. D’una banda, destaca el crit d’auxili de Zapatero a Puigdemont que desvetlla El Mundo, qui assegura haver accedit a les peticions d’ajuda de l’expresident espanyol al president a l’exili, peça clau per a la governabilitat del govern de Pedro Sánchez. I l’altra qüestió que inquieta a El País i a La Vanguardia és l’ascens imparable de l’extrema dreta tant a l’estat espanyol com a la resta d’Europa, amb l'auge de Vox, que precisament avui “exhibeix a Madrid les seves aliances internacionals” en l’esdeveniment polític anomenat Europa Viva 25, que porta el lema “comença la reconquesta”, que se celebra al Palacio de Vistalegre, i en el que el partit de Santiago Abascal actuarà com amfitrió dels seus aliats de la ultradreta d’Europa i Amèrica, amb la participació telemàtica de Javier Milei.
Els arguments de Zapatero
Pel que fa a les revelacions de El Mundo, explica els moviments discrets entre Zapatero, Puigdemont i el PSOE i detalla com l’expresident socialista intenta tranquil·litzar al líder independentista a Suïssa davant els escàndols de corrupció que envolten el principal partit del govern espanyol, i li demana el suport per mantenir la governabilitat espanyola i protegir el procés d’amnistia i els acords pendents. Tot això, després que aquest dissabte, El Mundo publiqués una enquesta en el que assegurava que la majoria de votants de Junts exigeix retirar ja el suport a Sánchez, mentre Puigdemont ultima la decisió que ha de prendre aquesta tardor. En la informació d’aquest diumenge, el rotatiu conservador assegura que ha tingut accés als arguments que Zapatero ha exposat als líders de Junts en les darreres reunions que han mantingut als afores de Zúrich, i a les que quasi sempre ha assistit l’expresident en representació del PSOE, i en les que també han participat Jordi Turull i Míriam Nogueras.
Zapatero esgrimeix que “el procés va interpel·lar el sentiment patriòtic de molts estaments de l'Estat, judicials, policials, dels Serveis d'Intel·ligència, i tots ells van donar la seva resposta, d'aquí les dificultats de l'aplicació de la llei d'amnistia per part del Suprem”. L’expresident també va traslladar l’opinió de què “perquè aquesta exacerbació del sentiment patriòtic en determinats estaments es normalitzi calculo que queden encara tres anys, quan es compliran 10 de l'1-O. El PSOE no ha pogut fer més, hem aprovat la llei d'amnistia, i cal continuar apostant pel diàleg, que és l'única solució”, ha incidit Zapatero davant els seus interlocutors.
Pressupostos i no a la ‘llei Bolaños’
Assegura El Mundo que Zapatero, que diuen ha acudit acompanyat de Juanfran Serrano, “antiga mà dreta” de Santos Cerdán, “ha intentat aplacar” als independentistes, i els ha demanat ajuda per aprovar els pressupostos i la coneguda com a llei Bolaños. “Hem de parlar dels Pressupostos”, clama Zapatero, al·ludint a la necessitat de l'Executiu que Junts brindi el suport necessari per a tirar endavant uns nous comptes públics. El Mundo assegura que la rèplica dels independentistes és “anar carpeta a carpeta, partit a partit” i recorden “la llista interminable d’incompliments que atribueixen al Govern de Pedro Sánchez i a les exigències de què Catalunya disposi d’un poder judicial propi”. Junts demana resultats, però Zapatero demana paciència, i li atribueixen aquestes paraules: “Queda el final d'aquesta legislatura i el principi de la que ve. El que no es pot atribuir al PSOE és que no ha fet tot el possible perquè s'apliqui l'amnistia i se solucioni un problema que és exclusivament polític”, els ha afegit, al mateix temps que els anima a esperar que el Constitucional resolgui el recurs “del pròfug”, com es refereix El Mundo a Puigdemont. Així i tot, el rotatiu afirma que “des de les files independentistes sostenen que no aprovaran la llei Bolaños”.
Qui fa créixer Vox i com es pot aturar?
I del crit d’auxili del PSOE a El Mundo, passem al crit d’alerta de El País i La Vanguardia per l’auge de l’extrema dreta, que a Espanya es tradueix en un creixement de Vox que “agita el tauler polític i posa en alerta al PP”, titula el diari de Prisa en la seva portada. “Qui fa créixer a Vox?”, “com es pot aturar aquesta pujada? es pregunta El País, que assegura que “el govern (espanyol) i el PP es culpen per l’ascens de la ultradreta, però ningú sembla tenir una bona estratègia per frenar-lo". El govern espanyol creu que és Alberto Núñez Feijóo qui està obrint la porta a aquest creixement del partit d’Abascal amb l’enduriment del seu discurs i les posicions dretanes que ha marcat en qüestions com la immigració. “Els està passant el mateix que a nosaltres amb Podemos en 2015″, resumeix un ministre socialista. “No sabíem com fer-los front, tenien l'hegemonia del discurs, i s'emportaven a tots els joves d'esquerres. Van estar a punt d'aconseguir el sorpasso en 2016, però ens vam mantenir ferms a no ser iguals que ells. Després van venir les primàries de 2017, en les quals Sánchez va enarborar la bandera de l'esquerra i de les bases enfront de la cúpula del PSOE, i aquí Podemos ja no va tornar a ser una amenaça real. Si el PP copia a Vox per a frenar-lo, pot passar per damunt. És un error de llibre, però no el veuen”, remata aquest ministre de qui no revelen la identitat.
La Vanguardia, per la seva part, es fixa més en l’exterior, i titula que “la ultradreta es dispara a Alemanya i s’aferma a Europa”, mentre que a Espanya “creix l’expectativa electoral de Vox”. El diari dels Godo posa el focus en el cas de l’AfD i la involució que afecta tot l’escenari polític europeu. Subratlla com els partits d'extrema dreta deixen de ser circumstancials i aconsegueixen suport estructural, amb grans actes antiimmigració a Londres i el fantasma dels anys trenta que torna sobre el continent. Els experts consultats creuen que l’AfD ha aconseguit posicionar-se com “l’únic salvador” i sap explotar la por de la classe treballadora, “que se senten sistemàticament desatesos pel sistema i consideren que els refugiats i els que reben subsidis públics reben més del que mereixen”, un sentiment que es pot extrapolar als ciutadans de qualsevol país europeu.