El sobiranisme s'ha tornat a aplegar aquest dilluns a les portes del Tribunal Suprem per protestar contra el processament de l'anterior Mesa del Parlament per desobediència, que el jutge Pablo Llarena els dona a conèixer al llarg de tot el matí. La comitiva ha denunciat la judicialització del procés sobiranista, i en concret, la causa contra Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Corominas, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet –que compareix per videoconferència– per "permetre un debat", en referència al de les lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 de setembre. 

El mateix Nuet, membre de Catalunya Sí que es Pot en l'anterior legislatura, ha dit que els exmembres de l'òrgan polític van "obeir el mandat democràtic", i no pas, al seu parer, desobeir el Tribunal Constitucional. "Podem haver comès errors, en política es cometen errors i a vegades es paguen o no, però de cap de les maneres un error que es pot haver comès pot comportar penes de presó, és una persecució", ha asseverat, en al·lusió al seu paper d'haver dut un "debat polític punyent" de la societat, al Parlament, que no seria "un crim, ni un delicte". 

El líder de Catalunya en Comú i secretari general de Podem Catalunya, Xavier Domènech, ha exposat que "tramitar debats mai no pot ser punible", en al·lusió a allò que ha qualificat de "judicialització de la política absolutament intolerable". Així i tot, ha lamentat que l'independentisme "abdiqués de les responsabilitats" perquè durant la reunió d'aquest cap de setmana a Berlín amb els diputats de JxCat no havia sortit el candidat a la investidura. "Que decideixi una sola persona per al conjunt del país em sembla greu", ha afirmat sobre Carles Puigdemont i la possibilitat d'eleccions.

En una línia similar sobre la Mesa s'ha pronunciat Senserrich, que ha considerat que "se'ls acusa d'haver desobeït quan el que van fer és permetre un debat polític". Estava acompanyada dels representants del PDeCAT, Marta Pascal, Antoni Postius, David Bonvehí i Ferran Bel, i diputats de JxCat, com el vicepresident segon, Eusebi Campdepadrós, que sobre la possibilitat que el TC tombi la llei de Presidència per investir Puigdemont a distància ha criticat que "grapejar els tribunals és contrari a la separació de poders".

De la mateixa manera s'ha pronunciat la republicana Esther Capella, diputada al Congrés, que ha dit que el processament "vulnera un dels drets bàsics i fonamentals", que seria el de la inviolabilitat dels membres del Parlament. Segons això, Capella creu que a la Cambra catalana no seria punible "expressar-se lliurement, presentar iniciatives i votar-les", ha lamentat sobre el "control permanent dels tribunals i de l'administració de Justícia". "Amb la reforma del TC es va donar competències per executar les seves resolucions", ha lamentat sobre això.