Després que l'Audiència de Barcelona comuniqués que el judici contra els cinc síndics electorals de l’1-O s'haurà de repetir com demana la fiscalia, les reaccions dins i fora de la política s'han anat succeint. Entre elles la d'alguns dels afectats. Dels cinc síndics electorals s'han pronunciat tres per les xarxes: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; la professora de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i actual consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge i el professor de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diputat al Congrés per Junts Josep Pagès.

La consellera Verge ha remarcat l'excepcionalitat de la resolució de l'Audiència de Barcelona: "Una resolució insòlita, per excepcional, com també ho va ser la querella presentada per la fiscalia el setembre de 2017". Tanmateix, Verge acaba el seu missatge remarcant: "Ens seguirem defensant davant la repressió política". 

Seguint la mateixa línia que Verge, Matas titlla d'insòlita la decisió del tribunal. "No els ha agradat la sentència absolutòria, però no ens faran canviar", afirma en un tuit i afegeix: "Seguirem defensant la llibertat acadèmica i els drets fonamentals". Més breu ha estat, Pagès qui ha compartit una foto on surten els síndics acompanyada del missatge: "Plantarem cara a la injustícia. Gràcies ser sempre al nostre costat".

Un nou judici

L'abril del 2021 el jutjat penal número 11 de Barcelona va absoldre als cinc síndics, ja que no es veia provat que els síndics donessin cap instrucció o ordre ni que es tornessin a reunir després de les providències dictades pel Tribunal Constitucional. De manera que els dos anys i nou mesos de presó que se'ls demanava per suposada desobediència i usurpació de fons públics van quedar en res. 

Ara, però, la fiscalia ha aconseguit reobrir un procés que es donava per tancat. El ministeri públic creu que es va produir un error en l'apreciació de les proves, especialment en les documentals. També aprecia contradicció entre els fets declarats provats i la decisió final. La fiscal va insistir que van signar resolucions i van donar ordres, tot i saber que el TC havia suspès les lleis aprovades pel Parlament que creaven aquest figura. Actualment, Pagès i Verge són aforats al Tribunal Suprem i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, respectivament, cosa que podria portar el nou judici a l'alt tribunal espanyol o dividir-la en tres: al Suprem, al TSJC i al jutjat penal.