La dimissió de director de Brians arriba una setmana després de la darrera reunió entre sindicats i la Direcció General de Presons, on es va ratificar Josep Font en el càrrec després de mesos de negociació i queixes argumentades dels quatre sindicats que formen part de la mesa de negociació.

CSIF, UGT, CCOO i CATAC han fet front comú per demanar insistentment des del mes de maig el cessament de Josep Font, més per les seves formes i caràcter que pel model polític de direcció del centre, que està subjecte a una norma general del departament.

Font va arribar a Brians 1 amb el tancament de la Model. De fet, va ser el director encarregat de fer el tancament de la presó de preventius de Barcelona, cosa que va fer que es guanyés el nom del "Liquidador". Així el coneixen ara. Un cop tancada la Model, entra a Brians 1 de director, però la seva carrera és llarga. Acumula experiència en la direcció d'altres centres, però "sempre n'ha sortit per la porta del darrere", diuen fonts de Serveis Penitenciaris.

Font va ser director de Puig de les Basses, Quatre Camins (va tenir un motí el 2004) i Lledoners. Després va estar durant un temps de psicòleg en el centre obert i, amb l'arribada novament del director general de Presons, Armand Calderó, al departament, se'l va reclutar per tancar la Model i després per dirigir Brians 1, d'on ha dimitit aquest matí.

Tots els sindicats es desmarquen de les pintades i amenaces que hi ha hagut des del mes de maig a la presó contra el seu director. Algunes d'elles són pintades dins els vestidors que van aparèixer fa 7 mesos i que el mateix director no va autoritzar a esborrar. Va ser aquest el detonant perquè els quatre sindicats comencessin un seguit de reunions amb el Departament de Justícia per mirar de resoldre la situació. Però al mes de maig, a Catalunya, governava el 155. No va ser fins al juliol, ja amb el nou Govern i la nova consellera, que no hi ha una direcció clara a qui dirigir-se.

La unió dels sindicats

Durant aquests mesos s'han fet comunicats conjunts i diverses reunions on els sindicats transmeten els problemes d'un director "sense mà esquerra, manu militari, sense buscar el consens amb els comandaments intermedis, calumniant els treballadors i sense capacitats per liderar un projecte amb treballadors", segons explica a El Nacional Xavier Martínez de la UGT. 

"Els funcionaris mai hem discutit el model penitenciari. Ni tampoc que hi hagués càmeres. Això ens dona seguretat jurídica. El que hem denunciat és la incapacitat de Josep Font com a gestor de recursos humans. Pel seu caràcter. Tenia 700 professionals al seu càrrec i se'ls ha posat tots en contra", diu l'Elena, que treballa a Brians 1, i que és responsable sindical de CCOO.

"La dimissió ens ha alegrat. Tenia unes maneres de treballar que no érem compatibles", diu Carles Membrado del sindicat CATAC. "És el resultat de tota la pressió exercida", diu Rafel Palomino del CSIF. 

Tots els sindicats coincideixen que no hi ha cap problema en el model penitenciari ni en els projectes que pretenia posar en marxa Font: "Estem d'acord amb el sistema de mòduls de participació i convivència. Amb el que no estem d'acord és amb el seu despotisme", diu CATAC. I el CSIF parla de "incompetència professional i prepotència".

Però sí que posen de relleu que algunes de les accions de la direcció no van acabar bé i no han obtingut els resultats esperats, com el desmantellament de tot el departament especial. Segons els sindicats, va fer un canvi en aquesta unitat "perquè els treballadors que hi havia no tenien la seva confiança ni lligaven amb la seva manera de treballar". "Sempre l'ha acompanyat la incompetència", diu Palomino del CSIF.

Dimissió o cessament?

Per la UGT, la dimissió és un "cessament fulminant encobert". "La consellera ha decidit d'una manera assenyada", diu Xavier Martínez, que explica que hi ha hagut nombroses reunions oficials i extraoficials i que recorda que també s'havia demanat la dimissió del director general Armand Calderó, que era el principal defensor de Font.

"Les guerres que hi ha hagut dins el departament han estat importants", remarca Martínez.

En contra les amenaces

Tots els sindicats es desmarquen de les pintades i les amenaces. No n'hi ha ni un que les avali i afirmen que és difícil controlar el personal. "La UGT rebutja qualsevol forma d'expressió que sigui un insult o una injúria. No hi tenim res a veure. Les pintades no són agradables".

"Creiem que cal dimitir parlant, estem en contra d'aquestes pràctiques. Però no ho podem controlar. Ho condemnem", diu el CSIF. CATAC es mostra "en contra d'amenaces i pintades" i CCOO assegura: "Des del primer moment ens hem desmarcat de les pintades".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat