La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha intervingut aquest dimarts en el ple del Parlament per exposar els principals reptes, debilitats i fortaleses del seu territori a la cambra catalana amb la intenció, segons ha dit just començar el seu discurs que ha pronunciat pràcticament sencer en aranès, de "superar els prejudicis i clixés sobre aquest territori singular de Catalunya. A més, ha aprofitat l'ocasió per també traslladar les diferents peticions del Consell General de l'Aran al Govern i al Parlament, que passen especialment per un sistema de finançament per "evitar dependre d'acords puntuals" i que doni estabilitat a l'autogovern; protecció de l'aranès i també per la presència d'un diputat propi de l'Aran al Parlament de Catalunya.
Respecte del finançament, la síndica d'Aran, que pertany al partit Unitat d'Aran, lligat al PSC, ha explicat que en les darreres dècades l'Aran ha comptat amb tres acords, els dos dels quals van suposar una "precarietat notòria" al territori. Entre el 2011 i el 2019 no es va produir cap pacte en termes de finançament entre el Govern de la Generalitat i el Consell General, i l'últim es va signar el 2019 amb una validesa de quatre anys que des de l'Aran han demanat prorrogar amb la intenció de "trobar un sistema de finançament que doni estabilitat i garanteixi la capacitat d'autogovern" del territori. Verges ha reconegut que l'òrgan que presideix hauria d'haver estat "més combatiu en el passat" per defensar els interessos econòmics dels aranesos, però assegurant que ara, amb el finançament singular, "s'obre una oportunitat històrica".
Defensa de l'aranès amb un diputat al Parlament
Del finançament, la síndica ha passat a la llengua pròpia, l'aranès, que és llengua oficial de Catalunya, però que al Parlament s'utilitza en comptades ocasions, molt menys que el castellà que fan servir diputats dels partits de dretes i en algunes ocasions també del PSC o els comuns. Verges ha volgut advertir als diputats del Parlament que la llengua de l'Aran "es mor" i ha reclamat que no només es promogui l'ús a la Vall sinó a la cambra catalana: "L'aranès és llengua de Catalunya i aquesta cambra també representa als aranesos", ha advertit la síndica.
En aquest sentit, Verges ha lamentat que des del 1980, quan el Consell General provisional del territori va demanar participar en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya com a "prova de la confiança", les seves reclamacions no han canviat pràcticament gens. A banda del foment de la llengua, la síndica també ha fet referència a una de les grans peticions de la comarca: que la Vall d'Aran compti amb un diputat electe a la cambra. "Catalunya ha de ser valenta, la Vall d'Aran ha de tenir presència a la cambra, no només com a territori singular també perquè la tercera llengua oficial de Catalunya sigui viva al Parlament", ha resumit. Verges ha citat un article d'Ernest Lluch, publicat als anys 90, en que el socialista lamentava que ni "el català ni el castellà desapareixeran de la Vall, però potser l'aranès sí".
Més dotació per protegir l'aranès
Per part del Govern, l'encarregada de respondre la síndica ha estat la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que s'ha compromès a millorar la llei de règim especial d'aquesta regió històrica de Catalunya. A més, també ha mostrat la disposició de l'Executiu de tancar un acord per augmentar en 200.000 euros la dotació per protegir i fomentar l'aranès, com a resposta a les reclamacions de Verges.