Esquerra Republicana (ERC) ha emprès aquest dimecres una nova lluita lingüística al Congrés. La formació ha registrat una proposició no de llei al Congrés amb la qual urgeix al govern espanyol a equiparar l'aranès amb la resta de llengües cooficials en tots els àmbits de l'Administració General de l'Estat. En la seva iniciativa, escrita en aranès, els republicans catalans subratllen que l'Administració Pública té la competència de conservar i promoure l'aranès, com a llengua oficial a Catalunya, i recorden que, a més, Espanya va subscriure la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa el 2001. ERC sosté que el nivell de protecció de l'aranès "hauria d'haver augmentat substancialment" després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, però lamenta que l'Administració General de l'Estat no hagi equiparat encara aquesta llengua amb el català, el basc o el gallec.

Així les coses, el grup que capitaneja Gabriel Rufián insta l'Executiu a reconèixer, promoure i protegir l'aranès "en tots els àmbits i sectors", i a equiparar-ne l'ús al de la resta de llengües cooficials en l'Administració General de l'Estat i en els altres organismes i institucions de l'Estat. Així mateix, planteja la necessitat que l'Executiu garanteixi els drets lingüístics de tots els parlants de l'aranès, una llengua "que perd parlants dia rere dia", i que estableixi per llei l'assignació de fons estructurals estatals per a l'Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. A més, Esquerra ha portat al Congrés una altra proposició no de llei, escrita aquesta vegada en català a més d'en castellà, en la qual crida el Govern a modificar la disposició addicional segona de la Constitució per a la reintegració al País Valencià del dret civil propi. En concret, demanen que s'impulsi una reforma de la Constitució per incloure el dret civil valencià en el conjunt dels drets forals reconeguts en la Carta Magna.

La síndica d'Aran ja va demanar a Armengol que l'aranès pugui ser utilitzat al Congrés

El passat 29 d'agost, després de l'aprovació de l'ús de les llengües cooficials al Congrés, la síndica d'Aran va demanar a la presidenta de la cambra baixa, Francina Armengol, que l'aranès també pogués ser empleat a la cambra baixa. La sol·licitud es va fer enviant una carta a la presidenta del Congrés per sol·licitar que l'aranès pugui ser utilitzat en la cambra baixa. El Conselh General d'Aran també va explicar que aquesta petició es va produir després de la decisió de permetre que les llengües cooficials de l'Estat i tenint en compte que a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la llei de règim especial d'Aran es reconeixen l'especificitat de la Vall d'Aran i el reconeixement de l'aranès com a llengua oficial a Catalunya. Vergés va considerar que "el reconeixement de la diversitat lingüística" suposa "un gran pas" en el "respecte i consideració als seus parlants". Així, va afegir: "Permetent que l'aranès es parli a l'hemicicle, es duria a terme un pas significatiu per a la protecció, projecció i reconeixement de la nostra diversitat cultural i la garantia que totes les veus són escoltades".