El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha presentat aquest divendres al Parlament un informe que qüestiona l’actuació del Govern espanyol i la intervenció del poder judicial en relació a la “persecució penal” de càrrecs electes sobiranistes que han derivat, per exemple, en la condemna de l’expresident Artur Mas per la consulta del 9-N.
L’informe elaborat pel Síndic de Greuges conclou que l’Estat hauria d’evitar combatre per la via judicial el procés sobiranista, i que aquesta via només s’hauria d’utilitzar en casos “d’extrema violència o un vertader risc per la integritat de l’Estat”.
D’aquesta manera, l’informe del Síndic lamenta els processos judicials oberts contra Mas i les exconselleres Joana Ortega, Irene Rigau i l’exportaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs. Així mateix, també critica les querelles contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres membres de la Mesa, així com el procediment legal contra l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, el regidor Joan Coma i diversos regidors de Badalona.
Segons ha considerat el Síndic, els orígens d’aquest problema rauen en la reforma del Tribunal Constitucional impulsada pel Govern espanyol durant la passada legislatura i també en la “influència” que el president del Govern, Mariano Rajoy, ha exercit sobre la Fiscalia.
L’informe també carrega contra la conversa de “contingut conspirador” entre l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en el marc de l’Operació Catalunya -una suposada operació del Govern espanyol per frenar l'independentisme- no s’hagin investigat per part de la justícia.
Aquest “aparent deteriorament de la qualitat democràtica” no és, segons el Síndic, responsabilitat exclusiva de l’Estat sinó que també ha cridat l’atenció del Govern, que s'ha vist involucrat en polèmiques com la derivada de les declaracions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, en què assegurava que la Generalitat recollia dades dels catalans de manera il·legal.