El Tribunal Constitucional resoldrà aquest dilluns en un ple extraordinari si atura finalment la tramitació parlamentària dels canvis en el Poder Judicial i en el mateix tribunal de garanties, aprovats pel Congrés i pendents de votar-se al Senat, amb el risc de provocar una crisi institucional sense precedents en democràcia.

Aquest ple extraordinari és el que es va convocar inicialment per dijous passat. El president del TC, Pedro González-Trevijano, va endarrerir-lo finalment després d’avaluar la petició que van fer per escrit cinc magistrats progressistes del tribunal.

Així doncs, el sector progressista va aconseguir posposar el ple argumentant que havia de disposar del “temps indispensable” per estudiar la qüestió, després del degoteig d’informes presentats entre la nit de dimecres i el matí de dijous per PSOE, Vox i Unidas Podemos.

Un ajornament que va facilitar l'aprovació de la reforma

L’ajornament va permetre aprovar la reforma en el Congrés. Els progressistes van tenir l’oportunitat de guanyar temps i que el Congrés aprovés aquella tarda les esmenes incloses a la proposició de llei que deroga la sedició. Aquest era precisament l’aspecte que el PP pretenia evitar amb la seva petició de mesures cautelaríssimes al Constitucional.

Tot i això, no s’ha desactivat l’amenaça de congelar la reforma legal, que el Senat té previst de debatre el dimarts a la Comissió de Justícia per aprovar-la al ple de dijous. Es dona la circumstància que el ponent Enrique Arnaldo, proposat pel PP per a ser magistrat del Constitucional i que ha col·laborat amb FAES, defensa frenar la tramitació.

El ple d’aquest dilluns també haurà de resoldre sobre l’admissió a tràmit del recurs del PP i, les cautelaríssimes, però prèviament hi haurà un capítol inicial obert per Unidas Podemos, que ha demanat la recusació del president del tribunal i del magistrat Antonio Narváez. Els dos estan afectats de forma directa per les esmenes que el PP vol paralitzar, ja que s’han dissenyat per facilitar la renovació de magistrats amb el mandat caducat i els dos sortirien del tribunal.

Què ha de resoldre el tribunal?

Primer de tot s’haurà de resoldre si s’admeten o no a tràmit les recusacions presentades per Unidas Podemos, a no ser que els mateixos afectats optin per abstenir-se del procés, cosa que fins i tot poden demanar altres magistrats. Segons ha informat l’agència Efe aquest diumenge, citant fonts jurídiques, és imperativa l’abstenció dels dos magistrats afectats per la llei, perquè es pretén suspendre una norma que determina directament el seu cessament.

Tenint en compte la divisió el tribunal en aquest afer, si s’abstenen els números serien favorables al sector progressista, per cinc a quatre, de manera que aquesta qüestió pot resultar crucial per al desenllaç de la cautelaríssima i del fons del recurs.

Ara bé, si no s’abstinguessin i s’admetessin a tràmit les recusacions, s’hauria de nomenar un ponent per redactar una resolució relativa als dos magistrats, una qüestió que per norma general ocupa mesos.

Els possibles escenaris

A tot això s’hi suma que Vox ha seguit les passes del PP i demana la suspensió de la iniciativa parlamentària, mentre que el grup socialista i Unidas Podemos sol·liciten personar-se en el procediment i s’oposen a qualsevol cautelar que afecti al tràmit legislatiu. A l’espera del que decideixi el TC, el Senat ja ha inclòs la proposició de llei en la seva agenda setmanal.

El TC pot denegar la cautelaríssima, i en aquest cas la reforma podria ser aprovada de forma definitiva el dijous a la Cambra Alta, o estimar-la i impedir la tramitació de la iniciativa, fet que desencadenaria una crisi institucional sense precedents. I tot això amb un ple del CGPJ 24 hores després, on previsiblement es nomenen els dos magistrats que ha de designar l’òrgan de govern dels jutges. Amb això es podria evitar que la crisi entre els poders de l’Estat saltés pels aires i, al mateix temps, convertir en estèril la votació al Senat.