La consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, retreu a l'executiu de Pedro Sánchez que ha deixat el Govern "al marge" de la presidència espanyola de la Unió Europea. "No ens té en consideració", ha valorat Serret aquest divendres en una entrevista a l'ACN, en la qual lamenta la "manca d'informació" que han rebut pocs dies abans de l'inici de la presidència. La consellera també critica la "poca predisposició" del govern espanyol per incloure l'executiu català en els actes que s'organitzen a Catalunya: "No ens estan donant gaire marge de participació", lamenta Serret.
Així, la consellera afirma que amb el PSOE "no han desaparegut els entrebancs" a l'acció exterior que intenta fer el seu departament i reclama concretament al PSC que es posicioni sobre "l'ambició de tenir presència en l'àmbit internacional". "És una acció exterior legítima i exitosa, perquè ens ajuda a desenvolupar-nos com a societat i a teixir confiances mútues", afirma Serret per defensar aquesta conselleria creada per primera vegada el 2016. Davant les "incerteses" per les eleccions generals i l'escenari d'un govern del PP i Vox després del 23-J, Serret assegura que no tenen "por": "No ens arronsarem malgrat els intents de vetar [l'acció exterior]", conclou la consellera.
Exigeix "veu pròpia"
La presidència espanyola del Consell de la UE arrenca l'1 de juliol i hi ha previstes dues cites a Catalunya: una reunió informal dels ministres de Transport a Barcelona el 21 i 22 de setembre i una altra a Tarragona amb ambaixadors prevista pel 20, 21 i 22 de juliol. Malgrat remarcar que el Govern no vol deixar "cap espai buit", Serret posa com a condició tenir "veu pròpia" en les trobades que es fan a Catalunya. Tanmateix, no aclareix si hi haurà una representació institucional de la Generalitat "al màxim nivell".
Amb tot, la consellera avisa que organitzaran "actes" i "accions d'influència" per exposar les seves prioritats a la UE. Si bé Serret admet que "a vegades" poden coincidir amb els posicionaments espanyols a Brussel·les, en altres qüestions no. Per exemple, pel que fa a migració i asil. Per a l'executiu de Pere Aragonès, les prioritats en l'àmbit europeu són el corredor mediterrani, la macroregió mediterrània, l'agenda 2030 i l'economia circular. També reivindiquen l'ús del català i la defensa de "l'escola catalana", explica Serret.
El català a Europa
Plataforma per la Llengua ha demanat aquesta setmana al govern espanyol que aprofiti la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea per fer oficial el català a l'organització supranacional i que ho faci abans de les eleccions del 23-J. L'entitat considera que la petició "no és una quimera" i indica que "només cal reformar un reglament", en paraules de la seva vicepresidenta, Mireia Plana. Preguntada per aquesta petició, Serret evita posar un ultimàtum i es limita a dir que aquesta promesa de la taula de diàleg s'hauria de materialitzar "com més aviat millor". "Sabem que la voluntat política és determinant a l'hora d'aconseguir pas de reconeixement del català al Parlament Europeu", indica.