Sergio Delgado és el sotsdirector general de Programes en Protecció Civil. És l'encarregat de coordinar l'elaboració i implantació dels plans d'emergència de protecció civil, competència de la Generalitat de Catalunya. Ara està centrat en la gestió de la Covid-19.
Delgado parla clar. Té un discurs concret i contundent. Crític, fins i tot, amb les autoritats i amb les presses de la primera desescalada. Al tècnic de Protecció Civil li toca donar males notícies quan s'han d'explicar les mesures que van retallant la vida tal com la coneixíem abans del coronavirus, però és molt clar alhora d'explicar per què aquest no serà un Nadal normal, sinó que serà un Nadal auster a nivell social, tot i que entén que s'ha de poder celebrar.
Amb Sergio Delgado, un dels tècnics més experimentats del PROCICAT, fem balanç de la situació i mirem cap el futur. Des de les festes de Nadal fins les eleccions del 14 de febrer.
Foto: Sergi Alcàzar
Quina és la situació ara, després de l'aplicació de les mesures del toc de queda i el tancament perimetral dels caps de setmana?
La paraula és preocupació. Veiem un moment que, si abans era crític, perquè estàvem en la pujada, ara encara més perquè no hem acabat de baixar i tot el debat s'està focalitzant en intentar aconseguir que el Nadal sigui el més semblant possible a un Nadal ordinari, amb una gran interacció social. Per nosaltres l'escenari a un mes vista és preocupant perquè aquí si que ens ho juguem tot. És definitiu. Hi ha dues alertes de la OMS i del Centre Europeu de Malalties i Pandèmies que diuen que no s'avancin les mesures perquè és l'inici de la tercera onada i en alguns casos sense la sortida de la segona. Especialment veient el registre històric. Nosaltres pensem que hem d'aprendre de les lliçons en relació a com va anar la sortida de la primera onada, com es van saltar algunes etapes a finals de juny en algunes parts del territori i com les pandèmies s'han comportat històricament a nivell mundial. Les pandèmies han tingut dues i tres onades, i a vegades la tercera onada ha estat la pitjor. De moment la segona onada a nivell de la Unió Europea ja porta més morts que la primera. Entenem que ara, entren en joc elements molt més socials com l'esgotament, l'estat emocional i econòmic sobretot, però la pandèmia continua. Per tant, veiem que és un moment molt crític per com arriben al 2021.
La situació no és compatible amb les cavalcades
De cara les festes de Nadal hi ha tres grans interrogants. Les nits de Nadal i cap d'any, les trobades de 6 o de 10 persones i les cavalcades de Reis. L'opinió del govern espanyol és diferent de la de la Generalitat.
Tot el que sigui accelerar és un element de risc. I per tant, s'ha de ser molt curós. La OMS ens insta a no relaxar les mesures perquè és avançar la tercera onada. Ens afegim a aquest criteri, però també que pot haver una certa flexibilització en dies clau i demanem prendre consciència que no serà el Nadal ordinari. Sobre les cavalcades, si la línia vermella son les aglomeracions, la cavalcada n'és un exemple. Per tant l'única manera és tenir un perímetre delimitat, on la gent pugui accedir de forma controlada, amb un registre previ, en una activitat que no és la cavalcada. Nosaltres entenem que la situació no és compatible amb les cavalcades. La cavalcada en el format clàssic no és viable des del punt de vista de seguretat. Els sopars s'han d'adaptar, la cavalcada s'ha d'adaptar, l'entrega de la carta als Reis s'ha d'adaptar. El patge no podrà agafar el nen i preguntar-li què vol, o el Pare Noel fer-li un petó al nen i fer la foto. Això no es podrà fer. Ara, podràs portar la carta? I tant! Vindrà el patge reial, portaràs la carta, hi haurà una bústia, la deixaràs, no tindrà contacte, li podràs dir el que has demanat i que t'has portat bé i t'ho portaran. Aquest element l'hem de poder superar.
Si tu fas els àpats en un espai tancat i sense mascareta, tens tots els números pel contagi.
La nostra preocupació és fer les reunions amb seguretat. Cal posar l'èmfasi en el tema de ventilació dels espais tancats. Els espais tancats han d'estar ventilats sobretot si son espais tancats. Si tu fas els àpats en un espai tancat i sense mascareta, tens tots els números pel contagi.
Reunions familiars de 6 o 10 persones?
Estem treballant amb Salut i es farà una proposta. Però en tot cas que les condicions a nivell tècnic que proposem és que no es canvii de tram, que allò que es canvii sigui molt excepcional pels dies clau, però que sigui un canvi mínim. En el tram 3 ja es preveien reunions de 10 persones. Diguem que és un número molt generós per una situació de pandèmia. 10 persones de 2 domicilis diferents preveu el pla. Creiem que és una mesura que permet una certa interacció i activitat social mínima, tot i que no és el que ens agradaria.
A nivell sanitari les dades son més positives...
Els positius i els contagis van baixant. Aquesta millora de les dades de contagi és un mèrit totalment dels ciutadans i les ciutadanes, de la societat, que és la que realment aconsegueix fer aquest descens. Hi ha una part sanitària de controls que és una estratègia que es pot debatre i on jo no entraré en quina és la millor estratègia, però és obvi que qui aconsegueix baixar amb l'ampliació de les mesures és la gent. És un èxit de la gent.
Foto: Sergi Alcàzar
S'està dipositant massa responsabilitat en la ciutadania?
Tota l'estratègia no pot ser dir-li a la gent "no surtis de casa". I més quan té un impacte econòmic i emocional de 9 mesos. De fet, té molta rellevància que 9 mesos després la ciutadania continuï prenent les mesures. Però els països que han aconseguit que la segona onada no sigui molt elevada, una part indispensable de l'estratègia ha estat l'autodisciplina en el compliment de les mesures i reduir les interaccions socials. I des de Protecció Civil, per la part que ens toca, no ens fem responsables de l'estratègia sanitària, abordem el discurs des del punt de vista del ciutadà i des de l'aplicació de les mesures i considerem que és imprescindible i que s'està complint. Si per Nadal es permeten trobades sense límit els resultat és evident. El virus es contagia per aquí.
El nivell de teletreball que es va assolir abans de l'estiu no és el que tenim ara. I si abans de l'estiu era viable, ara també ho és.
Però considerem que hi ha marge de millora pel que fa al teletreball. El nivell que es va assolir abans de l'estiu no és el que tenim ara. I si abans de l'estiu era viable, ara també ho és. Qui produeix les situacions d'aglomeracions al transport públic al matí no són els treballadors, és la necessitat d'aquestes persones que tenen l'obligació de desplaçar-se per anar al seu centre de treball. I això es degut a les organitzacions empresarials, no al ciutadà. I aquí també posem el focus. Si el ciutadà ha d'agafar el metro al matí és perquè el fan anar a treballar. I aquí també demanem que el teletreball es compleixi sempre que sigui viable.
Has comentat que al juny es va anar massa ràpid en la represa. Això és entonar el mea culpa de l'administració...
Des de Protecció Civil vam preveure un període de 15 dies per sortir de la última fase. Entenem que és, d'alguna manera, injusta la situació que ens trobem entre la situació econòmica i la situació de l'emergència de la pandèmia. Contraposar això és injust per tothom. Nosaltres que treballem molt en l'àmbit de prevenció sabem que la millor inversió econòmica és la millor prevenció, tot i que sabem que és poc materialitzable. Avui guanyarem menys per després guanyar més perquè hem de garantir que el 2021 no hi hagi un nou confinament. Però es clar, la prevenció té una despesa sempre. Però és una inversió de futur en aquestes setmanes que tenim per davant, no només econòmicament sinó, també, socialment. Que costa perquè socialment hi ha esgotament.
Posar el focus en el debat la vacuna és crear una expectativa a tothom que ja estem acabant i no és cert.
I perquè hi ha anuncis que no ajuden. Posar el focus en el debat de la vacuna es crear una expectativa a tothom que ja estem acabant i no és cert. Perquè la vacuna té els seus tempos. Quan fas una lectura detallada veus que es començarà el 2021, no acabarem de vacunar. El 2021 serà un any de situació de pandèmia. Més favorable si hi ha vacuna, si aconseguir baixar bé els contagis, però hi ha pandèmia. El 2021 tampoc serà normal.
Sergio Delgado al CECOT dins el Departament d'Interior / Foto: Sergi Alcàzar
Dius que la prevenció té una despesa. Però la despesa no l'hauria d'assumir en bona part l'administració? Parles d'inversió de futur, però potser alguns no hi arribaran a aquest futur...
Nosaltres no som els que gestionem aquestes ajudes però entenem que aquests comerços i aquestes activitats econòmiques estan afectats i en aquest nivell de responsabilitat son els poders públics els que han de donar les ajudes als sectors. El que no volem és que es barregi el no poder tenir inversions amb que això comporti portar els ciutadans en situacions de risc que en una situació normal no assumirien. Per exemple, pel que fa a l'oci nocturn, no és forçar l'obertura, ha de ser una altra. Però com que tampoc gestionem aquestes ajudes jo no vull entrar a valorar si està fent prou o no perquè no tinc elements de judici ni és la meva responsabilitat.
No crec que el ciutadà mereixi ser renyat.
Es té prou en compte l'estat anímic i mental de la població?
Ens preocupa moltíssim. La nostra responsabilitat com a Protecció Civil és que el dispositiu funcioni de forma coherent en base a una direcció operativa que, en aquest cas, és del Departament de Salut per la situació epidemiològica. Des de Protecció Civil intentem donar sempre el nostre consell i assessorament pràctic; son les autoritats qui prenen les decisions. Sempre pensem en tot allò que pugui ajudar al ciutadà emocionalment, no només econòmicament. Estem actuant amb la màxima empatia que podem. I en tot moment intentem acompanyar el ciutadà. Hem fet un document de cara Nadal de trobades segures. Pautes molt concretes. Aquest Nadal també hem de pensar en el dol de les 16.000 famílies que han perdut un familiar i que, en molts dels casos, ni es van poder acomiadar. Sí que ens preocupa, sí que veiem un cert esgotament però posem en valor que sent una societat del sud d'Europa tinguem la capacitat d'aplicar i complir mesures.
Ningú s'ha plantejat una campanya de comunicació institucional per agrair l'esforç? Ens sentim molt renyats i poc agraïts. Tots són ordres.
Nosaltres no volem renyar ningú perquè no crec que el ciutadà mereixi ser renyat. Jo diferenciaria la necessitat d'aplicar una norma perquè es necessita posar les condicions perquè el ciutadà pugui reduir el seu contacte social com a part de l'estratègia de contenció del contagi, de renyar a tothom. El ciutadà està fent una feina importantíssima i el que hem d'estar és agraïts. I renyar a qui s'ha de renyar. Ens preocupa que la gent pensi que això no serveis de res, que l'esforç de tots aquests mesos no serveis per a res. No, al contrari. Sí, serveix per a molt.
La situació política del país, sense president i a les portes d'unes eleccions, amb el que això suposa a nivell de rivalitat política entre els mateixos membre del Govern, com està afectant la gestió de la crisi?
La situació política posa en valor els plans d'emergències. Per tant s'han de seguir els mecanismes previstos. Hi ha un grup d'avaluació de risc que avalua la situació, epidemiòlegs de Salut amb els seus contactes i experts. S'eleva a nivell tècnic i el comitè tècnic avalua quines necessitats hi ha. Això s'eleva a les autoritats que prenen les decisions, s'informa al comitè tècnic de quina ha estat la decisió final, es proposen les mesures que després s'amplien, es matisen o es redueixen, però són les autoritats qui prenen la decisió en base a elements que els tècnics no sempre tenim. Hem de defugir de la tecnocràcia com a salvadors de tot. Quan tot això s'altera la gestió és impossible. No es pot gestionar bé l'emergència si no seguim els plans. Som una administració que ens vam dotar l'any 2010 d'un pla per pandèmies en el que vam ser pioners, vam revisar l'estratègia i la vam adaptar al coronavirus i ho vam fer en un temps record. Quan no se segueix, ja sigui per factors polítics o pels que siguin, no es pot gestionar bé. I la meva queixa va en aquest sentit. Siusplau ordenem-nos. Si tenim uns serveis territorials de Protecció Civil que parlen amb els alcaldes i els fem esperar i quan pengen el telèfon els alcaldes reben unes ordres de forma oficiosa, això distorsiona molt la capacitat de gestionar una crisi que es fonamenta bàsicament en la bona gestió de la comunicació i per demostrar que no improvisem. No s'està improvisant. Hi ha molts punts d'equilibri. I es fila molt prim. Realment es treballa, no s'improvisa.
Foto: Sergi Alcàzar
Sobre el toc de queda, que afecta greument un dret fonamental. Quins son els arguments per mantenir aquesta mesura que és de les més invasives?
Hi ha dos elements per reduir els contagis. Una és l'obertura d'activitats i la mobilitat. L'element de la reducció de la mobilitat en un horari concret que s'intenta que sigui el menys invasiu possible per permetre una certa vida social, laboral i econòmica és un contrapès per anar obrint activitats. Creiem que el confinament nocturn frena la obertura. Ens dona més seguretat per anar avançant. L'horari nocturn, en general, és el que té menor impacte.
El PROCICAT haurà de validar les mesures per a les eleccions del 14F. Com veieu la celebració de les eleccions?
Segueix el mateix procés que hem explicat. La proposta d'exteriors es va tramitar a través del comitè tècnic, s'ha elevat a les autoritats i van arribar de nou al comitè tècnic. Hi ha un treball des de fa molts mesos d'anar definint a nivell tècnic valorant les experiències d'altres estats. Sabem que a França es va suspendre la segona volta. Sabem les condicions de Galícia i Euskadi. Tot això s'ha observat i s'ha fet una proposta tècnica. La decisió al final és de les autoritats.