L'Independentisme ha protagonitzat aquest divendres una autèntica exhibició de vitalitat i ha recuperat el pols que havia perdut en quedar estabornit per una repressió duríssima de l’Estat i mesos de judici per l’1-O. Ha estat precisament la condemna d’un centenar d’anys de presó contra els líders del procés el que ha provocat la reacció.

Centenars de milers de persones han desbordat literalment Barcelona per protestar per la sentència del Suprem. Desenes de milers ho han fet amb marxes multitudinàries que durant tres dies han recorregut un centenar de quilòmetres i a que a primera hora de la tarda han confluït al cor de la ciutat després d’accedir per les principals artèries de la capital catalana. L'èxit de la convocatòria ha sorprès els propis organitzadors. Van sortir dimecres de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tarragona, i avui se’ls hi ha afegit una columna dels CDR des de Castelldefels.

L'arribada ha confluït també enmig d’una vaga general convocada per les intersindicals CSC i IAC que, segons els organitzadors ha aconseguit més seguiment que la del 3-O tot i no comptar amb el suport de cap dels sindicats majoritaris. La vaga ha mantingut amb les portes tancades universitats i escoles, i la mitjana d'edat dels mobilitzats aquest divendres, com ha passat al llarg de les protestes de tota la setmana, ha caigut en picat. Els talls de carreteres han estat també constants en tot el territori. Les manifestacions s'han repetit també a Girona, Tarragona, Lleida...

Tot plegat ha mantingut l’independentisme durant tota la jornada al carrer per demostrar que no té cap intenció de tirar la tovallola i que la sentència duríssima del Suprem ha tingut un efecte no esperat per a l'Estat.

A la confluència del passeig de Gràcia amb la Gran Via, al cor de la ciutat, els sindicats han convocat per a les 5 de la tarda una manifestació i l'acte polític. A pocs carrers de distància, a la Via Laietana a l’altura de la plaça Urquinaona, la policia feia hores que mantenia enfrontaments amb manifestants i la ciutat es preparava per a una nova nit de disturbis.

Això no ha impedit que els milers de persones que ocupaven les principals arteries del centre visquessin la jornada en un ambient festiu, en un riu constant de moviment pel Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya, fins que a les 5 de la tarda 525.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, ha participat en la manifestació.

Paluzie avisa els partits

Des de l'escenari la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha mostrat la satisfacció pel desenvolupament de la jornada i ha subratllat que la gent ja ha "reprès el camí" per la qual cosa ha demanat que ara siguin els partits qui demostrin la seva reacció.

Paluzie ha advertit a les forces independentistes que en cas que l'Estat no escolti les seves reivindicacions, actuïn. "Des de ja, prepareu-vos per poder, en el moment que sigui precís, defensar i sostenir una declaració d’independència”, ha reclamat davant les més de 525.000 persones que omplien el Passeig de Gràcia, segons la Guàrdia Urbana.

"La gent hi serem per defensar-la des de la lluita no violenta, com hi vam ser l'1-O", ha assegurat a més de reclamar la unitat dels partits i que aquells que estiguin cansats s'apartin perquè altres els prenguin el relleu.

La participació de polítics a l'acte ha estat mínima i gairebé invisible, en el darrer moment s'hi han presentat el vicepresident, Pere Aragonès, amb la consellera, Ester Capella.

Des de l'escenari, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, s’ha encarregat de llegir una carta de Jordi Cuixart des de Lledoners per advertir que “l’amenaça de presó o repressió mai més no serà un topall a les aspiracions democràtiques de la societat catalana”.

El dia s'havia despertat amb la notícia que el president a l'exili, Carles Puigdemont, havia comparegut davant les autoritats belgues arran la tercera euroordre del jutge instructor Pablo Llarena. I el jutge havia decidit deixar-los en llibertat sense fiança. En els propers dies s'haurà de pronunciar sobre la petició de Llarena.